Josep Nebot i Pérez

Josep Nebot i Pérez


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Llingüiste, farmacèutic i bibliotecari
Naiximent:	1853
Lloc de naiximent:	Vilarreal, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	1914
Lloc de defunció:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Josep Nebot Pérez (Vilarreal, 1853 - Valéncia, 1914). Fon un llingüiste valencià, farmacèutic de professió.

Biografia

Josep Nebot naixqué en la ciutat de Vilarreal, en la comarca de la Plana Baixa. Fon llicenciat en Farmàcia, membre del cos d'archivers, bibliotecaris i antiquaris es feu càrrec de la biblioteca de la Facultat de Medicina de l'Universitat de Valéncia, també fon vicepresident de l'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat. Nebot era tot un intelectual en una preparació i activitat universitària ben important.

En temes filològics és autodidacte, com Constantí Llombart, en qui tenía depositades grans esperances per a solucionar el problema que generava l'anarquia ortogràfica en la qual es movien els escritors valencians del moment.

Obra

Despuix de la mort de Constantí Llombart publicà els Apuntes para una gramática valenciana popular (1894) en l'objecte de contribuir a posar solució a l'anarqui ortogràfica que considerava ben negativa per al progrés de la llengua valenciana. Abans de publicar esta Gramática ya demostrà la preocupació que sentia per la falta d'un criteri ortogràfic en un artícul titulat ¿Quousque tandem?, publicat en el periòdic Las Provincias en l'any 1887 i reproduit precisament en l'obra citada. En ell comentava que demanar una solució per tal de conseguir un únic criteri ortogràfic era com una veu que clama en el desert, a soles escoltada en aquell moment per Llombart.

Josep Nebot escrigué dos noveles i Apuntes para una Gramática Valenciana Popular en 1894. Al final de tota una vida d'estudi sobre la llengua valenciana i, alvançant-se a tots, publicà el Tratado de Ortografía Valenciana Clásica en 1910, obra en la que escrigué el seu preàmbul Teodor Llorente.

Apuntes para una Gramática Valenciana Popular (Valéncia, 1894)
Tratado de ortografía valenciana clásica (Valéncia, 1910), preàmbul de Teodor Llorente.

Si en la Gramática presenta unes dubitatives sugerències, serà en el Tratado de Ortografia clásica valenciana clásica, prologat per Teodor Llorente i editat en 1910, a on es fan definitives les seues propostes.

Propon l'us de la grafia ch, practicament com recomanen les modernes Normes d'El Puig, també ho fa respecte de g i j, desterrant els dígrafs tg i tj per inútils. La ny es l'única grafia vàlida, es forma clàssica en l'idioma valencià i no deu ser substituida per la ñ castellana com fan els escritors mes populistes. Regula perfectament l'us de la x, grafia conflictiva puix uns es decanten pel seu us conforme ho fa el castellà i uns atres per com ho fa el català.

Josep Nebot també confeccionà el Catálogo de libros que componen la Biblioteca de la Facultad de Medicina de Valencia en 1898.

Premis

Nebot fon premiat en els Jocs Florals de l'any 1885, rebé el Premi de l'Institut Mèdic Valencià en 1896 per la memòria Plantas medicinales cuyo cultivo conviene adoptar en el reino de Valencia.

Denúncia al pancatalanisme

Nebot fon el primer que denuncià, des de les pàgines del periòdic Las Províncias en 1887, l'introducció del catalanisme llingüístic en Valéncia de mà d'alguns escritors en estes paraules:

... los que llamamos catalanistas propiamente dichos, aunque se les llama escritores valencianos, se rigen por los diccionarios, gramáticas y modelos catalanes, y no cambian papallona, dintre, altre, surtir, aixecar, etc, por paloma, dins, atre, eixir, alçar, aunque los emplumen. Algunos de éstos creen (y lo dicen francamente) que la literatura valenciana y la catalana deben ser una sola.

Nebot va fer esta mateixa denúncia 20 anys més tart en l'introducció de la seua ortografia de 1910 a on diu:

... los valencianos tenemos ya de antiguo nuestra lengua escrita propia y especial, y no se comprende siendo la cosa tan clara, que vayan los escritores valencianos dando tumbos y resbalones; unos echándose francamente en brazos de la Academia Española y aceptando para el valenciano las reglas ortográficas dictadas por ésta para el castellano; y otros haciendo algo mucho peor: adoptando en sus escritos no ya la ortografía, sino hasta la analogía y la sintaxis catalana, jurando, no obstante, y perjurando que escriben en valenciano puro y castizo.

Primeres normes del valencià

El seu llibre titulat Tratado de Ortografia Valenciana Clàsica, foren les primeres normes ortogràfiques de la llengua valenciana publicades en l'any 1910 per Josep Nebot i Pérez.

Se caracterisen per ser una ortografia valenciana pròpia i diferenciada, que en els seus punts fonamentals són els mateixos que els que el filòlec valencià Lluís Fullana adoptà per a redactar la Gramática Elemental de la Llengua Valenciana de 1915, que fon el primer treball que la Diputació de Valéncia encomanà al Centre de Cultura Valenciana, creat per la Diputació eixe mateix any i que hui és la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Esta adoptà fonamentalment les normes de Fullana per a elaborar l'Ortografia de la Llengua Valenciana.

Referències

Nebot i Pérez i la seua obra gramatical - Juli Moreno - Club de Opinión Jaime I