Teodor Llorente i Falcó
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodiste i escritor
Naiximent: 1869
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1949
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Teodor Llorente i Falcó (Valéncia, 1869 - † 1949) fon un periodiste i escritor valencià, quart fill de Teodoro Llorente i Olivares.

Treballá en son pare en el diari Las Provincias, que dirigí des de l'any 1911 fins a la seua mort. Se va llicenciar en Dret per l'Universitat de Valéncia i també va colaborar en els periòdics ABC i La Ilustració Catalana , i va utilisar els seudònims Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón i Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare Lluís Fullana, i va recolzar la seua candidatura a la Real Acadèmia Espanyola.

Ideològicament conservador i regionaliste moderat, va defendre l'independència de l'idioma valencià i va acceptar les Normes de Castelló. A l'esclatar la Guerra civil espanyola milicians del Front Popular varen assessinar el seu fill Teodoro Llorente i Monleón; ell va conseguir fugir a Sant Sebastià en març de 1937 gràcies a les gestions de l'alcalde Josep Cano Coloma, on va dirigir la revista Valéncia en Joan Beneyto i Pérez i Marià Cuber. A l'acabar la guerra fon nomenat secretari de Lo Rat Penat i en 1940, director decà del Centre de Cultura Valenciana, aixina com croniste oficial de la província de Valéncia.

Obres

  • Ráfagas del campo (1909)
  • Cuentos maravillosos (1913)
  • Nuevos cuentos maravillosos (1928)
  • Mistral y Llorente (1932)
  • En defensa de la personalidad valenciana (1930)
  • Eduardo Escalante (1934)
  • Los valencianos en San Sebastián (1941)
  • Memorias de un setentón (1942-1948)
  • Miniaturas

Referències

  • CORTÉS CARRERES, Santi. Valéncia baix el règim franquiste (1939-1951). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
  • Biografia en Las Provincias