Golf de Mèxic
El golf de Mèxic és una conca marítima continguda entre els litorals de Mèxic, Estats Units i Cuba. Els estats mexicans que tenen costa en el golf són: Tamaulipas, Veracruz, Tabasco, Campeche, Yucatán. Els nort-americans són: Florida, Alabama, Mississipí, Luisiana i Texas. L'illa de Cuba ocupa en la part oriental del golf l'eixida d'este cap al oceà Atlàntic, en tant que la Península de Yucatán, també al ponent, separa al golf del mar Caribe.[1]
El golf de Mèxic, com el veí mar Caribe, és una regió marítima del oceà Atlàntic que es troba casi completament rodejada pel continent americà i per illes. Per este motiu, se li denomina a vegades també com «el Mediterràneu americà». Mentres que el golf de Mèxic posseïx extenses plataformes continentals que s'adinsen en el mar, les plataformes del Caribe són més reduïdes i acaben en alvencs que conseguixen de 2.000 a 3.000 metros de profunditat. Són abundants els estudis científics duts a terme en abdós mars; no obstant això, l'història de la seua evolució geològica encara presenta importants llacunes de coneiximent. En tant el mar Caribe presenta fenòmens sísmics i erupcions volcàniques de forma aïllada, la conca del golf de Mèxic és geològicament més estable.[2]
Història
Provablement fon el marí espanyol Cristòfol Colón el primer europeu en alcançar el mar Caribe.
En l'any 1492 va prendre possessió de les Bahames en nom de la corona espanyola, convençut d'haver trobat una nova ruta marítima cap a l'Àsia. Després va proseguir el seu viage cap al sur i va fundar una colònia en l'illa de l'Hispaniola (L'Espanyola).
Encara que Espanya va mantindre el control d'esta regió marítima a lo llarc dels sigles següents, també varen establir colònies en les illes orientals del Caribe atres països com Gran Bretanya, França, Holanda i Dinamarca.
En el sigle XIX, eren molts els barcos mercants de EE.UU. que navegaven pel Caribe, especialment despuix de 1848, quan molts buscadors d'or es dirigien per mar cap a California.
Des de la Segona Guerra Mundial, moltes illes caribenyes alberguen bases militars nort-americanes que foren creades per a protegir el canal de Panamà.
La base naval de Guantánamo, en Cuba (construïda en 1899), és la més antiga de les instalacions militars d'EEUU en el Caribe.
En la porció del golf de Mèxic corresponent al litoral nort de la Península de Yucatán, cap al Canal de Yucatán, hauria caigut fa 65 millons d'anys un meteorit formant un cràter de 180 quilómetros de diàmetro, denominat Cràter de Chicxulub, i provocant l'extinció dels dinosauris i atres espècies.[3][4]
Referències
- ↑ «Datos generals del golf de Mèxic (en anglés)».
- ↑ «Central Florida Feels Quake». Consultat el 17-09-2009.
- ↑ El Cràter de Chicxulub i l'extinció dels dinosauris. Arcadio Poveda Ricalde, Fernando Espill Méndez, Mèrida, 2007. ISBN 968-5011-78-8
- ↑ Buckley, A. (1997). «Dinosaur Extinction Page».
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Golfo de México de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.