Teorema dels zeros de Hilbert
El Nullstellensatz de Hilbert (en alemà: "teorema dels llocs dels zeros de Hilbert") és un teorema en geometria algebraica que relaciona varietats i ideals en anells de polinomis sobre cossos algebraicamente tancats. Va ser provat inicialment per David Hilbert en el seu artícul sobre teoria de invariantes publicat en 1893.
Formulació
Siga un cos algebraicamente tancat (com el dels número complex). Considere l'anell de polinomis i siga un ideal en este anell. El conjunt algebraic definit per este ideal consistix de totes les n-tuplas en tal que para tot en . La teorema dels zeros de Hilbert nos diu que si és un polinomi en que s'anula en la varietat , i.i. para tot en , llavors existix un número natural tal que està en .
Un corolari immediat és el Nullstellensatz dèbil: L'ideal conté a si i solament si els polinomis en no tenen zeros en comú en . Equivalentemente, si és un ideal propi en llavors no pot ser buit. Esta és la raó per al nom de la teorema; que és fàcilment demostrador a partir d'esta forma "dèbil" usant el truc de Rabinowitsch. La suposició de que és algebraicamente tancat és essencial ací; per eixemple l'ideal propi en no té un zero comú en .
En la notació comuna de la geometria algebraica, el Nullstellensatz pot ser també formulat com
- I(V(J)) = para tot ideal
Ací, denota el radical de i denota l'ideal de tots els polinomis que s'anulen en el conjunt . D'esta manera, obtenim una correspondència biyectiva que revertix l'orde entre les varietats afins en i els ideals radicals de .
Referències
- Shafarevich, Igor. Basic Algebraic Geometry 1: Varieties in Projective Space. ISBN 978-3-642-37955-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de los ceros de Hilbert» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.