Proyecte West Ford

El Proyecte West Ford, també conegut com Westford Needles (en espanyol: Agulles de Westford) i Project Needles (Proyecte agulles), va ser una prova portada a terme pel Laboratori Lincoln del Institut Tecnològic de Massachusetts en nom de les Forces Armades dels Estats Units en 1961 i 1963 per a crear una ionosfera artificial sobre la Terra. Açò es va fer per a solucionar una important debilitat que s'havia identificat en les comunicacions militars d'Estats Units.[1]
En el punt àlgit de la Guerra Freda, totes les comunicacions internacionals es realisaven a través de cables submarins o fent rebotar les senyals en l'ionosfera natural de la Terra. Les Forces Armades dels Estats Units estaven preocupades de que els soviètics pogueren tallar eixos cables, i l'única forma de comunicar-se en les potències extragueres seria l'ionosfera, que és un mig molt impredictible. Per lo tant, es va posar en òrbita un anell format per 480.000.000[2] antenes dipol de coure (1,78cm de llongitut, 25,4μm [1961] / 17,8μm [1963] de diàmetro)[3][4] per a facilitar les comunicacions per radi globals. La llongitut de les antenes va ser elegida perque era la mitat de la llongitut d'ona de la senyal de 8 GHz usada en l'estudi. Els dipols proporcionaven soport passiu a l'antena parabòlica del Proyecte West Ford (ubicada en Westford, Massachusetts) per a comunicar-se en llocs distants.
En acabant de que el primer intent fracassara el 21 d'octubre de 1961,[4] les agulles no es varen dispersar, el proyecte va tindre èxit en el llançament del 9 de maig de 1963,[4] en transmissions de ràdio a través de l'anell creat. No obstant, la tecnologia va ser finalment deixada de costat, en part pel desenroll dels satèlits de comunicacions moderns i per les protestes d'atres científics.[1]
Les agulles varen ser colocades en l'òrbita mija terrestre entre 3.500 i 3.800 quilómetros d'altitut en inclinaments de 96 i 87 graus i varen passar a formar part de la fem espacial de la Terra.[5] Radioastrónomos britànics, junt en astrònoms òptics i la Royal Astronomical Society, varen protestar esta acció.[6][7][8] El periòdic soviètic Pravda també es va unir a les protestes en el titular «Estats Units embruta l'Espai».[9] L'assunt va ser tractat en l'Organisació de les Nacions Unides a on el llavors embaixador d'Estats Units en la ONU, Adlai Stevenson, va defendre el proyecte.[10]
Stevenson va estudiar els artículs publicats sobre el Proyecte West Ford. En lo que va deprendre sobre el tema i citant els artículs que havia llegit, va conseguir dissipar els temors exposts per la gran majoria dels embaixadors de la ONU procedents d'atres països. L'explicació va ser que la pressió de la llum solar faria que els dipols només permaneixerien en òrbita durant un curt periodo d'aproximadament tres anys. La protesta internacional en última instància, va donar lloc a una disposició inclosa en el tractat de l'espai exterior de 1967.[6]
Llançaments
| Satèlit | Data | Lloc de llançament | Vehícul de llançament | Llançat junt en | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Westford 1 | 21 d'octubre de 1961 | Va LC-1-2 | Atles-LV3 Agena-B | Medixques 4|- | Westford-Drag | 9 d'abril de 1962 | Va LC-1-2 | Atles-LV3 Agena-B | Medixques 5|- | Westford 2 | 9 de maig de 1963 | Va LC-1-2 | Atles-LV3 Agena-B | Medixques 6, Dash 1, TRS 5, TRS 6|}
ConseqüènciesEn 2008, varis grups d'agulles encara permaneixen en òrbita,[11] i de tant en tant entren en l'atmòsfera.[12] Referències
Referències
|