Anar al contingut

Pinus cembra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pinus cembra

El pi cembro,[1] pi cembra o cembro[2] (Pinus cembra) és un arbre de fins a 25 m d'altura que es caracterisa per presentar les acículas agrupades per 5 en el seu corresponent braquiblasto.

Descripció

Piñones pelats i en clafoll.

Les pinyes són indehiscentes i cauen sanceres al sol, a on germinen els piñones. Les seues llavors freqüentment són escampades i enterrades pel cascanueces comú.

Les fulles estan en grups de cinc: P. cembra és l'únic pi europeu en esta característica.
Estróbilos.

Habita de forma natural en les altes montanyes d'Europa central des dels Alps als Cárpatos, incloent Polònia (Montes Tatra), Suïssa, França, Itàlia, Àustria, Alemània, Eslovènia, Eslovàquia, Ucrània i Romania. El molt semblat Pinus sibirica, és tractat com una varietat o subespècie del cembro per alguns botànics (Pinus cembra ssp. sibirica). Diferix que té els estróbilos llaugerament més grans i les acículas en tres canals de resina en lloc dels dos del cembro. El pinus sibirica habita en zones de Rússia i Siberia, entre els 1.200 i 2.500 m s. n. m. d'altitut.

Pinus cembra

Usos

El pi suís és un popular arbre ornamental en parcs i grans jardins, donant un ràpit creiximent constant a on el clima és fret. És molt tolerant de la fredor intensa del hivern, resistent a per lo manco -50 °C, i també a l'exposició al vent. Les llavors també es cullen i es venen com piñones i es pot utilisar per a donar sabor al schnapps.[1]

La fusta és utilisada per a les talles en Val Gardena des de el XVII. El con del pi suís era l'insígnia de la legió romana estacionada en Rhaetia en el 15 abans de Crist, i per lo tant s'utilisa com heràldic (conegut com Zirbelnuss en alemà) en l'escut d'armes de la ciutat d'Augsburc, el lloc de la fortalea romana Augusta Vindelicorum.

També s'utilisa a sovint en bonsái.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. ↑ Pi cembro o Cembro, Pinus cembra L. (Pinàcees), pág. 62 - Gregor Aas i Andreas Riedmiller: Gran Guia de la Naturalea, editorial Everest, traductor Eladio M. Bernaldo de Quirós, ISBN 84-241.2663.5, 4.ª edició, 1993.