Anar al contingut

Paper grafiado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tres estils de fulls solts de paper cuadriculado: 10 quadrats per centímetro ("paper milimetrado"), 5 quadrats per polzada ("paper d'ingenieria"), 4 quadrats per polzada ("paper quad")

El paper grafiado, paper de coordenades, paper cuadriculado o paper per a gràfics és un tipo de paper utilisat per a dibuixar o escriure a mà, que està imprés en llínees fines que formen una retícula regular. Les llínees s'utilisen a sovint com a guies per a traçar les gràfiques de funcions o senyes experimentals i per a dibuixar curvas per punts. Es troba comunament en entorns educatius de matemàtiques i ingenieria i en quaderns de laboratori. El paper cuadriculado està disponible com a fulls solts o en forma de quadern.

Història

El Museu Metropolità d'Art de Nova York posseïx un llibre de patrons que data d'al voltant de 1596, en el que cada pàgina du una cuadrícula xilografiada (amprant una plancha de fusta gravada). La cuadrícula es va utilisar per a crear imàgens en blanc i negre i en color.[1]

El primer paper de coordenades publicat comercialment generalment s'atribuïx al Dr. Buxton d'Anglaterra, qui va patentar el paper imprés en una cuadrícula de coordenades rectangulars en 1794.[2] Un sigle despuix, E. H. Moore, un distinguit matemàtic de l'Universitat de Chicago, va advocar per l'us de paper en "llínees quadrades" per part d'estudiants d'escoles secundàries i universitats.[3] L'edició de 1906 de Àlgebra per a principiantes de H. S. Hall i S. R. Knight indicava que "el paper cuadriculado deu ser de bona calitat i estar dividit en precisió en polzades i dècimes de polzada. L'experiència demostra que qualsevol cosa en un tamany d'escala més chicotet (com el paper 'milimétrico') és pràcticament inútil en mans dels principiantes".[4]

El terme "paper cuadriculado" no es va popularisar ràpidament entre els parlants d'Estats Units. A School Arithmetic (1919) de H. S. Hall i F. H. Stevens tenia un capítul sobre gràfics en "paper cuadriculado". Geometria analítica (1937) de W. A. Wilson i J. A. Tracey va usar la frase "paper de coordenades". El terme "paper cuadriculado" va permanéixer en l'us britànic durant més temps; per eixemple, s'ha utilisat en "Public School Arithmetic" (2023) de W. M. Baker i A. A. Bourne publicat en Londres.[4]

Formats

  • Paper quad, a voltes denominat quadrill paper del francés quadrillé, 'quadrat gran',[5] és una forma comuna de paper cuadriculado en una cuadrícula poc densa impresa en blava clar o gris i fins a la vora del paper. En els EE. UU. i Canadà, a sovint té dos, quatre o cinc quadrats de 6 polzades per a treballs que no necessiten massa detalls. El paper mètric cuadriculado generalment té nou o dèu quadrats per centímetro.
  • Paper de cuadrícula de punts utilisa punts en les interseccions en lloc de llínees de cuadrícula. A sovint s'usa per a les vinyetes d'alguns tipos de publicacions.
  • Paper d'ingenieria (o un bloc d'ingenieria quan ve en forma de quadern),[6] s'imprimix tradicionalment en paper translúcido de color vert clar o torrat. Pot tindre quatre, cinc o dèu quadrats per polzada. Les llínees de la cuadrícula estan impreses en el revers de cada pàgina i es veuen tènuement en l'anvers. Cada pàgina té un marge sense imprimir. Quan es fotocopia o escaneja, les llínees de la cuadrícula normalment no apareixen en la còpia resultant, lo que a sovint li dona al treball una apariència ordenada i rebujada. En els EE. UU. i Canadà, alguns professors d'ingenieria requerixen que l'estudiant completen determinats treballs en paper d'ingenieria.[6][7]
  • Paper milimetrado té dèu quadrats per centímetro i s'usa per a dibuix tècnic.
  • Paper hexagonal mostra hexàgons regulars en lloc de quadrats. Estos es poden usar per a representar dissenys geomètrics de teselados entre atres usos.
  • Paper cuadriculado isomètric o Paper cuadriculado 3D és un paper en una retícula triangular que utilisa una série de tres guies que formen una cuadrícula de 60° de chicotets triànguls. Els triànguls estan disposts en grups de sis per a formar hexàgons. El nom sugerix el seu us dibuixos en proyecció isomètrica o vistes pseudo-tridimensionals. Entre atres funcions, es poden utilisar en el disseny de punts triangulars de determinats patrons de brodat. També es pot utilisar per a dibuixar ànguls en precisió.
  • Paper logarítmic té rectànguls dibuixats en diferents amples corresponents a escales logarítmiques, amprat en la confecció de gràfiques logarítmiques o semilogarítmicas.
  • Paper provabilístic normal és un atre paper cuadriculado en rectànguls d'amples variables. Està dissenyat per a que "el gràfic de la funció de distribució normal es represente en ell com una llínea recta", és dir, pot usar-se per a rectificar un gràfic de provabilitat normal.[8]
  • Paper de coordenades polars té círculs concèntrics dividits en chicotets arcs o 'falques circulares' per a permetre el traçat en coordenades polars.
  • Paper cuadriculado ternario (triangular), conté un triàngul equilátero, dividit en triànguls equiláteros més chicotets en generalment 10 o més divisions per vora. S'utilisa per a traçar percentages de composició en sistemes que tenen tres constituents o tres dimensions (vore diagrama ternario).

En general, els gràfics que mostren cuadrículas a voltes es denominen gràfics cartesianos perque el quadrat es pot usar per a representar mides en un sistema de coordenades cartesianas (eixos x i i). També està disponible sense llínees pero en punts en les posicions a on les llínees es creuarien.

Vore també

Referències

  1. ↑ John Boardley, 'The first fashion books, Renaissance pixel fonts & the invention of graph paper', I Love Typography, 27 July 2019.
  2. ↑ Plantilla:Cite document
  3. ↑ Borovik, Alexandre (2008-08-07). «Graphed Paper». Mathematics under the Microscope. Consultat el 2017-03-25.
  4. ↑ 4,0 4,1 Ballew, Pat (January 2011). «Notes on the History of Graph Paper». www.academia.edu. acadèmia.edu. Consultat el 2020-06-08.
  5. ↑ (2017) «quadrille}», , Oxford University Press. Consultat el 29 d'agost de 2022.
  6. ↑ 6,0 6,1 «The Preparation of Engineering Problem Sets». Massachusetts Institute of Technology. Archivat des de l'original, el 29 d'agost de 2022. Consultat el 2017-03-25.
  7. ↑ «Required Homework Format». Auburn University. Consultat el 2017-03-25.
  8. ↑ Prokhorov, A. V. (2011). «Probability graph paper}», .


Referències