Pacte Fiscal Europeu

El Pacte fiscal europeu (formalment Tractat d'estabilitat, coordinació i gobernanza en l'unió econòmica i monetària)[1] és un tractat internacional firmat el 2 de març de 2012 per 25 Estats membres de l'Unió Europea (UE).
Conté un conjunt de regles d'or que són vinculants en l'UE per al principi d'equilibri presupostari. Tots els Estats membres de l'Unió Europea varen firmar el tractat el 2 de març de 2012, llevat Regne Unit i la República Checa. Va entrar en vigor l'1 de giner de 2013, per haver segut ratificat per un número de membres de l'eurozona superior al mínim de 12.[2]
Història

La majoria dels Estats membres de l'Unió Europea participen en l'Unió Econòmica Monetària (UEM), basat en la moneda única, l'euro. No obstant, la majoria de les decisions sobre imposts i despesa pública seguixen sent responsabilitat dels governs nacionals. El control sobre la política fiscal ha segut tradicionalment considerat com a fonamental per a la sobirania nacional, i ara, en essència, no hi ha una unió fiscal entre els Estats membres.
No obstant, l'UE ha llimitat la sobirania dels estats en matèria tributària, com en la determinació del IVA i els índexs de comerç exterior, aixina com establint un presupost anual de varis mils de millons d'euros. Per a coordinar les polítiques fiscals dels Estats membres de la zona euro està en vigor el Pacte d'estabilitat i creiximent. Una major integració en térmens de política fiscal, a lo manco entre els països de la zona euro és considerat per molts com el pròxim pas en l'integració europea i la solució necessària per a superar la crisis del deute sobirà. Junt en la UEM l'unió fiscal donaria lloc a una major integració econòmica, financera, i seria un gran pas en el procés d'integració europeu.
En la primavera del 2010, Alemània va instar a atres Estats a endurir les normes sobre el guany d'un presupost equilibrat: açò implica una rigorosa aplicació del requisit de la relació dèficit / PIB inferior al 3%. En febrer de 2011, Alemània i França varen propondre el pacte de competitivitat, orientat a enfortir la coordinació econòmica en la zona euro, proposta encara en estat embrionari en l'UE. La canceller alemana, Angela Merkel, varis ministres de Finances europeus i el president del Banc Central Europeu han recolzat l'idea d'una unió fiscal.[quàn?]
En març de 2011 es va propondre una nova reforma del Pacte d'Estabilitat i Creiximent, orientat a impondre sancions automàtiques per als que violen els paràmetros relatius al 3% de dèficit / PIB i al 60 % en el ràtio de deute / PIB. Angela Merkel va insistir que la Comissió Europea i el Tribunal de Justícia juguen un paper important en el control del compliment de les obligacions dels països.
El 9 de decembre de 2011, en el Consell Europeu tots els 17 membres de l'eurozona varen alcançar un acort sobre les llínees bàsiques del Tractat de l'estabilitat fiscal que reforcen els paràmetros relatius al dèficit / PIB i deute / PIB, i varen introduir les de sancions automàtiques per a els qui incomplixquen estos requisits. Despuix de solicitar una opinió dels seus respectius parlaments, els països fòra de l'eurozona pero dins de l'UE varen aprovar estes mides, en l'excepció de Regne Unit. Regne Unit va demanar que la ciutat de Londres anara exclosa de la regulació dels mercats financers i l'aplicació l'impost sobre les transaccions financeres, i per això va vetar este tractat.
Despuix de varis mesos de negociacions, el 30 de giner de 2012 de Consell Europeu, en l'excepció de Regne Unit i la República Checa, va aprovar el nou pacte fiscal europeu.
A finals de febrer, el cap de govern d'Irlanda, Enda Kenny, va anunciar que el seu país tenia intenció convocar un referèndum per a la ratificació del Pacte fiscal europeu.
Cada país, despuix de la ratificació del Tractat, va tindre fins a l'1 de giner de 2014 per a introduir la regla que exigix un presupost equilibrat en la llegislació nacional. Només els països que han introduït eixa norma l'1 de març de 2014 podran obtindre ajudes financeres del Mecanisme Europeu d'Estabilitat. En un determini de cinc anys despuix de la seua entrada en vigor, Brusseles vol que siga incorporat al marc llegal de l'Unió Europea.
Contingut
Els principals punts continguts en els 16 artículs del tractat són:
- Un compromís de contar en un dèficit estructural que no deu superar el 0,5 % del PIB i, en aquells països en els que el deute és inferior al 60 % del PIB, 1 %;
- L'obligació dels països en un deute públic superior al 60 % del PIB a caure dins d'este llímit en 20 anys, a una taxa igual a la vigèsima part de la franquícia de cada anualidad;
- L'obligació de que cada Estat per a assegurar l'ajust automàtic de les dates de venciment quan no és capaç d'alcançar les metes fiscals s'acorde lo contrari;
- Un compromís de posar les noves regles en la constitució o en atres parts de la llegislació nacional, lo que serà verificat pel Tribunal de Justícia de l'Unió Europea;
- L'obligació de mantindre el dèficit públic per baix del 3 % sempre del PIB, com ho exigix el Pacte d'estabilitat i creiximent, de lo contrari donarà lloc a les sancions semiautomàtiques;
- Un compromís de mantindre a lo manco dos cims anuals reunint als 17 líders dels països que han adoptat l'euro.
Vore també
- Pacte de l'Euro
- Mecanisme Europeu d'Estabilitat
- Crisis del deute sobirà europea
- Reforma constitucional espanyola de 2011
Referències
- ↑ «Tractat d'estabilitat, coordinació i gobernanza en l'unió econòmica i monetària» (en es). EUR-Lex (2012).
- ↑ Tractat d'estabilitat, coordinació i gobernanza en l'unió econòmica i monetària. Títul 6, artícul 14.2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pacto Fiscal Europeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.