Anar al contingut

Metasenyes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Metasenyes
un caixó obert d'una biblioteca en targetes chicotetes adins escrites a mà
En el XXI, els metasenyes es referixen típicament a formularis digitals. No obstant, els catàlecs de targetes tradicionals contenen metasenyes com a autor, títul, tema, etc.

Els metasenyes (del grec μετα, meta, 'despuix de, més allà de'[1] i llatí datum, 'lo que es dona', «senya»[2]), lliteralment «sobre senyes», són senyes que descriuen atres senyes. En general, un grup de metasenyes es referix a un grup de senyes que descriuen el contingut informatiu d'un objecte al que es denomina recurs.[3] El concepte de metasenyes és anàlec a l'us d'índexs per a localisar objectes en lloc de senyes. Per eixemple, en una biblioteca s'usen fiches que especifiquen autors, títuls, cases editorials i llocs per a buscar llibres. Aixina, els metasenyes ajuden a ubicar senyes.[4]

Per a varis camps de l'informàtica, com la recuperació d'informació o la web semàntica, els metasenyes en etiquetes són un enfocament important per a construir un pont sobre l'interval semàntic, ya que qualsevol recurs té, quan està almagasenat conjuntament en uns atres, la necessitat de ser descrit per a facilitar les busques que pogueren tractar de trobar-ho a partir de les seues característiques distintives. Açò és cert per a qualsevol tipo de recurs, tant per a un vídeo com per a un llibre en una biblioteca o per a un os en l'armari d'un paleontòlec. El concepte de metasenyes és anterior a Internet i a la web, si be és cert que les noves necessitats de busca d'informació han suscitat un interés per les normes i pràctiques de metasenyes fins a llavors desconegut.

Definicions

El terme «metasenyes» no té una definició única. Segons la definició més difosa de metasenyes és que són «senyes sobre senyes». També hi ha moltes declaracions com a «informacions sobre senyes»,[5] «senyes sobre informacions»[6] i «informacions sobre informacions».[7]

Una atra classe de definicions tracta de precisar el terme com a «descripcions estructurades i opcionals que estan disponibles de forma pública per a ajudar a localisar objectes»[8] o «senyes estructurades i codificats que descriuen característiques d'instàncies contenint informacions per a ajudar a identificar, descobrir, valorar i administrar les instàncies descrites».[9] Esta classe va sorgir de la crítica de que les declaracions més simples són tan difusas i generals que dificultaran la tasca d'acordar estàndarts, pero estes definicions no són molt comunes. Podem també considerar els metasenyes, en les àrees de telecomunicacions i informàtica, com a informació no rellevant per a l'usuari final pero sí de suma importància per al sistema que maneja les senyes. Els metasenyes són enviats junt a l'informació quan es realisa alguna petició o actualisació de la mateixa. En el camp biològic els metasenyes s'han convertit en una ferramenta fonamental per al descobriment de senyes i informació. En este context es poden definir els metasenyes com «una descripció estandardisada de les característiques d'un conjunt de senyes» en açò s'inclou la descripció del context en el quals senyes varen ser coleccionades i ademés es referix a l'us d'estàndarts per a descriure'ls.[10]

Distinció entre senyes i metasenyes

La majoria de les voltes no és possible diferenciar entre senyes i metasenyes. Per eixemple, un poema és un grup de senyes, pero també pot ser un grup de metasenyes si està adjuntat a una cançó que ho usa com a text. Moltes voltes, les senyes són tant "senyes" com "metasenyes". Per eixemple, el títul d'un text és part del text com al mateix temps és una senya referent al text (senya com metadato).

Metasenyes sobre metasenyes

Degut a que els metasenyes són senyes en sí mateixos, és possible crear metasenyes sobre metasenyes. Encara que, a primera vista, sembla absurt, els metasenyes sobre metasenyes poden ser molt útils. Per eixemple, fusionant dos images i les seues metasenyes distints pot ser molt important deduir quin és l'orige de cada grup de metasenyes, registrant això en metasenyes sobre els metasenyes.

Tipos de metasenyes[11]

  • Descriptius: Per a trobar o entendre una font d'informació.
  • Administratius:
    • Metasenyes tècnics: Per a decodificar i representar archius.
    • Metasenyes de preservació: Gestió a llarc determini d'archius. L'estàndart dels metasenyes de preservació és PREMIS.
    • Metasenyes de drets: Drets de propietat intelectual adjunts al contingut.
  • Estructurals: Relacions de parts de recursos entre sí.
  • Llenguages de marcat: Integra metasenyes i marques per a atres característiques estructurals o semàntiques dins del contingut

Objectius

L'us dels metasenyes mencionat més freqüentment és la refinación de consultes a buscadors. Usant informació adicional els resultats són més precisos, i l'usuari s'aforra filtracions manuals complementàries. L'interval semàntic planteja el problema de que l'usuari i l'ordenador no s'entenguen perque este últim no comprén el significat de les senyes. És possible que els metasenyes possibiliten la comunicació declarant cóm estan relacionats les senyes. Per això la representació del coneiximent usa metasenyes per a categorizar informacions. La mateixa idea facilita l'inteligència artificial en deduir conclusions automàticament. Els metasenyes faciliten el fluix de treball convertint senyes automàticament d'un format a un atre. Per a això és necessari que els metasenyes descriguen contingut i estructura de les senyes.[12]

Alguns metasenyes fan possible una compressió de senyes més eficaç. Per eixemple, si en un vídeo el software sap distinguir el primer pla del fondo pot usar algoritmes de compressió diferents i aixina millorar la quota de compressió.[13]

Una atra idea d'aplicació és la presentació variable de senyes. Si hi ha metasenyes senyalant els detalls més importants, un programa pot seleccionar la forma de presentació més adequada. Per eixemple, si un teléfon mòvil sap on està localisada una persona en una image, té la possibilitat de reduir-ho a les dimensions de la seua pantalla. De la mateixa manera un navegador pot decidir presentar un diagrama al seu usuari cego en forma tàctil o llegida.[14]

Classificació

Els metasenyes es classifiquen usant tres criteris:

Contingut
Subdividir metasenyes pel seu contingut és lo més comú. Es pot separar els metasenyes que descriuen el recurs mateix dels que descriuen el contingut del recurs. És possible subdividir estos dos grups més voltes, per eixemple per a separar els metasenyes que descriuen el sentit del contingut dels que descriuen la estructura del contingut o els que descriuen el recurs mateix dels que descriuen el cicle vital del recurs.
Variabilitat
Segons la variabilitat es pot distinguir metasenyes mutables i immutables. Els immutables no canvien, no importa qué part del recurs es veja, per eixemple el nom d'un ficher. Els mutables diferixen de part a part, per eixemple el contingut d'un vídeo.[15]
Funció
Les senyes poden ser part d'una de les tres capes de funcions: subsimbólicos, simbòlics o llògics. Les senyes subsimbólicos no contenen informació sobre el seu significat. Els simbòlics descriuen senyes subsimbólicos, és dir afigen sentit. Les senyes llògiques descriuen cóm les senyes simbòliques poden ser usats per a deduir conclusions llògiques, és dir afigen comprensió.[16]

Cicle de vida

el cicle de vida dels metasenyes comprén les fases creació, manipulació i destrucció. L'anàlisis minuciós de cada una de les etapes trau a la llum assunts significatius.

Creació

Es poden crear metasenyes manualment, semiautomáticamente o automàticament. El procés manual pot ser molt laboriós, dependent del format usat i del volum desijat, fins a un grau en el que els sers humans no puguen superar-ho. Per això, el desenroll d'utillage semiautomàtic o automàtic és més que desijable. En la producció automàtica el software adquirix les informacions que necessita sense ajuda externa. Encara que el desenroll d'algoritmes tan alvançats està sent objecte d'investigació actualment, no és provable que la computadora vaja a ser capaç d'extraure tots els metasenyes automàticament. En lloc d'això, es considera la producció semiautomàtica més realista; ací un servidor humà sosté algoritmes autònoms en l'aclariment d'inseguritat o la proposició d'informacions que el software no pot extraure sense ajuda. Hi ha molts experts que s'encarreguen del disseny de ferramentes per a la creació de metasenyes pero que ignoren qüestionar este procés. Segons els que no eviten l'assunt, la generació no deu començar despuix de la terminació d'un recurs sino que deu fer-se durant la fabricació: cal archivar els metasenyes tan pronte com s'originen, en els coneiximents especials del productor, per a evitar una laboriosa reconstrucció posterior. Per això, es té que integrar la producció de metasenyes en el procediment de fabricació del recurs.[15]

Manipulació

Si les senyes canvien, els metasenyes tenen que canviar també. Ací es fa la pregunta: ¿quí va a adaptar els metasenyes? Existixen modificacions que poden ser manejades de forma senzilla i automàtica, pero hi ha unes atres a on l'intervenció d'un servidor humà és indispensable. La metaproducció, el reciclage de parts de recursos per a crear atres recursos, demanda atenció particular. La fusió dels metasenyes afiliats no és trivial, especialment si es tracta d'informació en rellevància jurídica, com per eixemple la gestió digital de drets.

Destrucció

Ademés cal investigar la destrucció de metasenyes. En alguns casos és convenient eliminar els metasenyes junt en els seus recursos, en uns atres és raonable conservar els metasenyes, per eixemple per a supervisar canvis en un documente de text.

Metasenyes en l'informàtica

Els metasenyes han cobrat gran rellevància en el món d'Internet, per la necessitat d'utilisar els metasenyes per a la classificació de l'enorme cantitat de senyes. Ademés de la classificació els metasenyes poden ajudar en les busques. Per eixemple, si busquem un artícul sobre vehículs, esta senya tindrà els seus corresponent metasenyes clau adjunts, com 4 rodes, motor, etc. Atres eixemples d'usos de metasenyes en l'informàtica:

  • Metatags en HTML: etiquetes en informació sobre el propi documente web: autor, editor, codificació, etc.
  • Informació en el propi sistema de fichers: HFS o ReiserFS, per nomenar dos. Es veuen completats pels buscadors inteligents ([2] o [3]) que saben reconéixer estos metasenyes.
  • Classificacions de fotos: [4], [5] o [6], per eixemple.
  • Classificadors de cançons: contenen metasenyes sobre les cançons, be en MP3 o en CD d'àudio, en un format cridat ANEU3. Per eixemple: [7] i [8].

Almagasenament

Hi ha dos possibilitats per a almagasenar metasenyes: depositar-els internament, en el mateix document que les senyes, o depositar-els externament, en el seu mateix recurs. Inicialment, els metasenyes s'almagasenaven internament per a facilitar l'administració. Hui, per lo general, es considera millor opció la localisació externa perque fa possible la concentració de metasenyes per a optimisar operacions de busca. Pel contrari, existix el problema de cóm es lliga un recurs en els seus metasenyes. La majoria dels estàndarts usa URIs, la tècnica de localisar documents en la World Wide Web, pero este método propon atres preguntes, per eixemple qué fer en documents que no tenen URI.

Codificació

Els primers i més simples formats dels metasenyes varen usar text no sifrat o la codificació binaria per a almagasenar metasenyes en fichers. Hui, és comú codificar metasenyes usant XML. Aixina, són llegibles tant per sers humans com per computadores. Ademés este llenguage té moltes característiques al seu favor, per eixemple és molt simple integrar-ho en la World Wide Web. Pero també hi ha inconvenients: les senyes necessiten més espai de memòria que en format binario i no està clar cóm convertir l'estructura d'arbre en una corrent de senyes. Per això, molts estàndarts inclouen utilitats per a convertir XML en codificació binaria i viceversa, de manera que s'unixen les ventages dels dos.

Vocabularis controlats i ontologia

Per a garantisar l'uniformitat i la compatibilitat dels metasenyes, molts sugerixen l'us d'un vocabulari controlat fixant els térmens d'un camp. Per eixemple, en cas de sinònims o interlenguaje cal acordar-se quines paraules s'usen per a evitar que el buscador localise «espanyol» pero no «espanyola». Una ontologia ademés definix les relacions dels térmens del vocabulari per a que la computadora pot evaluar-les automàticament. Aixina és possible presentar una pàgina web sobre «Vincent Van Gogh» encara que l'usuari va teclejar «pintors neerlandesos»; usant una ontologia adequada el buscador comprén que Van Gogh va ser un pintor neerlandés. Un concepte molt similar a les ontologia són les folksonomías. Les ontologia són definides per experts del camp que ordenen els térmens, pero les folksonomías són definides pels mateixos usuaris.

Metasenyes i objectes d'aprenentage

En el i-learning els metasenyes s'ampren per a descriure els objectes i recursos d'aprenentage en l'objectiu de facilitar les busques en els repositoris. A sovint l'informació de metasenyes dels repositoris d'objectes d'aprenentage complix l'estàndart IEEE LOM, el qual definix un conjunt de nou categories d'informació, que permeten descriure els recursos tant des del punt de vista didàctic com a tècnic, lo que permet fer busques molt més ajustades que permetran als usuaris (professors que componen un nou curs en materials existents, o alumnes interessats en deprendre sobre un cert tema) obtindre resultats més ajustats als criteris de busca introduïts. Els metasenyes són una part essencial del paradigma dels objectes d'aprenentage, ya que:

  • La reutilisació d'objectes d'aprenentage es basa en la creació i us de metasenyes, descripcions a sovint externes als propis recursos.
  • Els metasenyes, si es proporcionen en els llenguages adequats, permeten desenrollar noves ferramentes tecnològiques que faciliten la busca i manipulació dels objectes d'aprenentage.
  • Faciliten la recuperació de l'informació, en descriure el contingut i les seues relacions en atres recursos.
  • Faciliten l'interoperabilidad, ya que fan més fàcil compartir i intercanviar informació.
  • Simplifiquen la gestió i l'almagasenament, puix permeten guardar informació sobre el cicle de vida dels recursos.
  • Ajuden a gestionar adequadament i protegir els drets de propietat intelectual. Els metasenyes són per tant un element de valor fonamental. Un recurs digital en un disseny pedagògic excelent no és per es un bon objecte d'aprenentage, sino que ho serà en la mida en que els metasenyes que ho descriguen siguen també de calitat.

Paradatos

Es coneix com paradatos al conjunt de senyes que es genera durant l'interacció entre un usuari i un recurs o servici d'un escenari educatiu (un entorn virtual d'aprenentage, repositori, ret social, etcétera). En funció del recurs o servici accedit i les operacions realisades en el mateix, els paradatos generats contindran més o menys informació. Esta informació es pot almagasenar per a ser posteriorment analisada, en l'objectiu de comprendre millor cóm els usuaris interactuen en dit escenari educatiu, detectant possibles problemes, aixina com oportunitats de millora tant del propi escenari educatiu i de les ferramentes utilisades com de l'enteniment del procés que seguixen els usuaris en el mateix. A partir de l'anàlisis realisat, és possible llavors construir, entre uns atres, sistemes de recomanació, esquemes de reputació, visualisacions de l'interacció, etc. Per eixemple, si un usuari es descarrega un document d'un repositori d'objectes d'aprenentage, serà possible saber que l'usuari O ha descarregat el document D en el moment T. Esta informació pot usar-se per a detectar aquells recursos més descarregats o, pel contrari, aquells que mai són accedits pels usuaris, pero també conéixer en quines époques del semestre acadèmic es produïx una major utilisació del repositori. Una atra possibilitat és si un usuari O evalua un recurs R en una valoració X en el moment T, per eixemple, un comentari en un grup de Facebook. Açò permet conéixer els comentaris millor o pijor valorats pels usuaris, aixina com els usuaris més actius. En general, l'objectiu és guardar l'interacció dels usuaris en el sistema en forma de tuplas (O, T, S, R, X): un usuari O en el moment T utilisa un servici S sobre un recurs R en un resultat X. Esta és la mínima informació que deu ser almagasenada per al seu posterior anàlisis.

Almagasenament de paradatos

Ya que l'interacció en un entorn virtual d'aprenentage sol realisar-se per mig de l'us d'un navegador web, un usuari que visita els espais oferits pel mateix deixa un rastre en forma d'accessos a pàgines web que queden recollits en els fichers de registre (en anglés, log files) dels servidors web que soporten el sistema. Per lo tant, sembla factible analisar els fichers de registre per a extraure l'informació relativa a l'interacció. El problema, no obstant, és que estos fichers contenen moltes més entrades relatives a la disposició dels elements que formen una pàgina web, que realment relacionades en el propi resultat de l'interacció dels usuaris, la qual deu ser calculada a partir de la seqüència de bots capturada en els fichers de registre. El cost computacional d'analisar fichers de registre és molt elevat (contenen millons de llínees de registre) i no és senzill quan es tracta de sistemes complexos en múltiples servidors a on el rastre deixat per un usuari pot estar fragmentat en diferents fichers. Per lo tant, si és necessari arreplegar paradatos per al seu anàlisis posterior, és millor que el sistema siga dissenyat específicament en un servici de recollida enfocat a almagasenar solament l'informació requerida per a l'anàlisis, reduint el tamany necessari aixina com el temps de procés. En funció de l'objectiu de l'anàlisis, els paradatos poden almagasenar-se dins dels metasenyes d'un recurs, dins del perfil de l'usuari o be, lo més habitual, en una taula (o base de senyes, en funció de la seua complexitat) separada.

Crítica i problemes associats a l'us dels metasenyes

Alguns experts critiquen fortament l'us de metasenyes. Els seus arguments més sustanciosos són:

  • Els metasenyes són costosos i necessiten massa temps. Les empreses no van a produir metasenyes perque no hi ha demanda i els usuaris privats no van a invertir tant temps.
  • Els metasenyes són massa complicats. La gent no accepta els estàndarts perque no els comprén i no vol deprendre'ls.
  • Els metasenyes depenen del punt de vista i del context. No hi ha dos persones que afigguen els mateixos metasenyes. Ademés, les mateixes senyes poden ser interpretats de manera totalment diferent, depenent del context.
  • Els metasenyes són illimitats. És possible adherir més i més metasenyes útils i no hi ha fi.
  • Els metasenyes són superfluos. Ya hi ha buscadors potents per a texts, i en el futur la tècnica query by example («busca basada en un eixemple») va a millorar-se, tant per a localisar images com per a música i vídeo. Alguns estàndarts de metasenyes estan disponibles pero no s'apliquen: els crítics ho consideren una prova de les carències del concepte de metasenyes. Cal notar que este efecte també pot ser causat per insuficient compatibilitat dels formats o per l'enorme diversitat que aporega a les empreses. Fòra d'això hi ha formats de metasenyes molt populars.[8]

Si be l'inclusió de metasenyes és necessària, per a facilitar i potenciar un bon número de tasques importants, també existixen problemes associats a l'us dels mateixos. Alguns dels problemes més citats en la lliteratura científica es resumixen en els següents punts:

  • Falta de compleción: introduir metasenyes és a sovint una tasca ingrata i que requerix un esforç considerable. Açò du a una certa tendència a no completar (o a completar deficientemente) els registres de metasenyes, ya que les organisacions ben no perceben adequadament la necessitat d'oferir registres de metasenyes complets o no poden fer front als alts costs, en térmens d'esforç, de completar les seues coleccions. Este problema és més palés quan el número d'objectes d'aprenentage a anotar és important (coleccions de mils d'objectes d'aprenentage) o quan el número d'elements de metasenyes a reblir és elevat (per damunt de la vintena).
  • Dificultats d'interoperabilidad: algunes informacions de metasenyes descansen en l'us de vocabularis, coleccions de térmens tancades els elements dels quals s'han d'amprar obligatòriament per a consignar l'informació relativa a l'element de metasenyes en qüestió. Els estàndarts permeten utilisar distints vocabularis per a un element de metasenyes, per lo que estos poden variar d'una institució a una atra causant dificultats per a intercanviar recursos, per a que sistemes externs operen sobre metasenyes en distint orige, etc. Aixina per eixemple, l'informació per a l'element 5.8. Dificultat de l'estàndart IEEE LOM ha de triar-se (segons l'estàndart IEEE LOM) de la següent llista de térmens: molt fàcil / fàcil / mig/ difícil / molt difícil. No obstant, el propi estàndart IEEE LOM permet utilisar un atre vocabulari si s'estima oportú, per lo que una certa institució podria simplificar el número de categories a 3, ampliar-ho a 10 per a oferir una escala més detallada, o elegir una atra escala més adequada al seu context tal com per eixemple: bàsic / bàsic-necessita-respal / imprescindible-respal-extern/ complex.
  • Inconsistencia semàntica i uns atres interessants problemes derivats dels estàndarts establits: no és infreqüent observar cóm dos institucions distintes oferixen informacions diferents per al mateix element de metasenyes, a sovint per falta de claritat de l'estàndart de metasenyes utilisat. Prenent com a eixemple l'estàndart IEEE LOM, alguns elements com l'element 5.8. Dificultat depenen en gran mida de l'opinió subjectiva de la persona que crea el registre de metasenyes i, en conseqüència, estan destinats a ser inconsistentes en registres creats per atres persones puix un podria considerar difícil lo que per a un atre és molt difícil. Un atre problema similar és la incompletitud semàntica, és dir, l'introducció d'informació incompleta per a un cert element de metasenyes, no proporcionant tota l'informació que seria possible —i desijable— oferir.
  • Estan "orientats a humans": els metasenyes són descripcions textuals que les persones interpretem fàcilment. No obstant, als sistemes i aplicacions informàtiques no els resulta senzill processar esta informació per a oferir servicis afegits, ya que els metasenyes no han segut escrits per a que els entenguen "màquines". Aixina, resulta difícil programar un buscador que priorise els resultats d'una busca d'objectes d'aprenentage en un repositori, en funció de, per eixemple, l'informació sobre drets d'accés (element LOM 6.2. Drets) o de la seua cobertura geogràfica o temporal (element 1.8. Cobertura), senzillament perque dita informació està en un text escrit en un llenguage humà del que és difícil extraure l'informació buscada: cal processar el text per mig de complexes tècniques d'anàlisis llingüístic, dividir-ho en les seues parts essencials, analisar cada part i extraure l'informació, etc., tenint sempre en conte que en texts com la descripció de la cobertura pot haver localisme, omissions òbvies per a les persones pero incomprensibles per a una màquina, o qualssevol atres complexitat pròpies dels llenguages humans.

Formats i estàndars

El desenroll de formats i estàndars de metasenyes sol estar associat a comunitats de pràctiques que requerixen de regles comunes per a crear metasenyes que puguen interoperar entre sí.

Tècnica multimèdia i la web semàntica

El destí de la tècnica multimèdia és descriure un singular recurs de multimèdia, el de la web semàntica la descripció de recursos de cada tipo i ademés l'encadenament dels coneiximents. Els formats més populars i grans són:

Vore també

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Senso, José Antonio; Rosa Piñero, Alberto de la(2003).«El concepte de metadato. un poc més que descripció de recursos electrònics».Ciência dona Informação, vol. 32, n. 2.: 95-106.
  4. ↑ Tim Bray. [1] 9 juny de 1998, visitat 29 maig de 2006
  5. ↑ Tom Sheldon. «Metadata». 2001, visitat 29 maig de 2006
  6. ↑ A. Steinacker, A. Ghavam, R. Steinmetz. Metadata Standards for Web-Based Resources. IEEE Multimèdia, giner-març de 2001
  7. ↑ W3C, Ralph Swick. Metadata Activity Statement. 2002, vist 29 maig de 2006
  8. ↑ 8,0 8,1 D. C. A. Bultermann. «Is It Clave for a Moratorium on Metadata?» IEEE Multimèdia, 11(4):10-17, IEEE Computer Society Press, Els Alamitos, Ca, USA, octubre-decembre de 2004
  9. ↑ W. R. Durrell. Data Administration. A Practical Guide to Data Administration. McGraw-Hill, 1985
  10. ↑ «SIATAC». Archivat des de l'original, el 21 de novembre de 2008. Consultat el 22 de giner de 2019.
  11. ↑ «Understanding Metadata».
  12. ↑ C. Wroe, C. Goble, M. Greenwood, P. Lord, S. Mills, J. Papay, T. Payne, L. Moreau. «Automating Experiments Using Semantic Data on a Bioinformatics Grid». IEEE Intelligent Systems, 19(1):48-55, giner/febrer de 2004
  13. ↑ H. Kosch, L. Böszörményi, M. Döller, M. Libsie, P. Schojer, A. Kofler. «The Life Cycle of Multimèdia Metadata».' IEEE Multimèdia, 12(1), IEEE Computer Society Press, Els Alamitos, Ca, USA, giner de 2005
  14. ↑ M. Horstmann, M. Lorenz, A. Watkowski, et al. «Automated interpretation and accessible presentation of technical diagrams for blind people». The New Review of Hypermedia and Multimèdia, 10(29:141-163, Taylor & Francis Inc., Pa, USA, 2004
  15. ↑ 15,0 15,1 J. R. Smith, P. Schirling. «Metadata Standards Roundup». IEEE Multimèdia, 13(2):84-88, IEEE Computer Society Press, Els Alamitos, Ca, USA, avril 2006
  16. ↑ G. Stamou, J. v. Ossenbruggen, J. Pa, G. Schreiber. «Multimèdia Annotations on the Semantic Web». IEEE Multimèdia, 13(1):86-90, IEEE Computer Society Press, Els Alamitos, Ca, USA, giner-març de 2006

Enllaços externs