Estandardisació
La estandardisació[1] (també denominada estandardisació)[2][3][4][5] és el procés d'elaborar, aplicar i millorar les normes que s'ampren en distintes activitats científiques, industrials o econòmiques, en la finalitat d'ordenar-les i millorar-les. Per la seua banda, la Societat Americana per a Proves i Materials (ASTM), definix l'estandardisació com el procés de formular i aplicar regles, per a una aproximació ordenada a una activitat específica, per al benefici i en la cooperació de tots els involucrats.
Segons l'Organisació Internacional de Normalisació, la normalisació és l'activitat que té per objecte establir, davant problemes reals o potencials, disposicions destinades a usos comuns i repetits, en la finalitat d'obtindre un nivell d'eixercite òptim en un context donat, que pot ser tecnològic, polític o econòmic.
Història
Eixemples antics
Els pesos i mides estàndar varen ser desenrollats per la civilisació de la vall del Indo.[6] El sistema centralisat de pesos i mides servia als interessos comercials dels mercaders del Indo, ya que les mides de pes més menudes s'utilisaven per a medir artículs de lux, mentres que els pesos més grans s'ampraven per a comprar artículs més voluminosos, com a grans alimenticis, etc.[7] Los pesos existían en múltiplos de un peso estándar y en categorías.[7] La normalisació va permetre que els dispositius de medició s'utilisaren eficaçment en medició angular i medició per a la construcció.[8] Les unitats uniformes de llongitut es varen utilisar en la planificació de ciutats com Lothal, Surkotada, Kalibangan, Dolavira, Harappa i Mohenjo-daro.[6] Las pesas y medidas de la civilización del Indo también llegaron a Persia y Asia Central, donde se modificaron aún más.[9] Shigeo Iwata descriu les peses excavades desenterradas de la civilisació del Indo:
Intents del XVIII
L'aplicació de normes en l'indústria i el comerç va adquirir gran importància en l'inici de la Revolució Industrial i la necessitat de màquines ferramenta d'alta precisió i peces intercanviables.
Henry Maudslay va desenrollar el primer torne de roscar industrialmente pràctic en 1800. Açò va permetre la normalisació dels tamanys de roll de tornell per primera volta i va aplanar el camí per a l'aplicació pràctica d'intercambiabilidad (una idea que ya s'estava afiançant) a femelles i pernos.[10]
Abans d'açò, els rolls dels tornells es feyen normalment per astillado i llimat (és dir, en l'hàbil us a mà alçada de cinceles i llimes). [Els tornells metàlics, quan es fabricaven, solien utilisar-se en fusta. Els tornells metàlics que passaven a través d'un armassó de fusta fins a una fixació metàlica en l'atre costat solien fixar-se de formes no roscadas (com reblonat o recalcat contra un alfardó). Maudslay va estandardisar els rolls dels tornells utilisats en el seu taller i va fabricar jocs de machos i matrius que fabricaven femelles i tornells d'acort en eixes normes, de modo que qualsevol tornell del tamany adequat encaixava en qualsevol femella del mateix tamany. Açò va supondre un gran alvanç en la tecnologia dels tallers.[11]
Normes nacionals
El treball de Maudslay, aixina com les contribucions d'atres ingeniers, varen conseguir una modesta estandardisació de l'indústria; les normes internes d'algunes empreses es varen estendre una miqueta dins dels seus sectors.
Les mides dels rolls de tornell de Joseph Whitworth varen ser adoptades com el primer estàndart nacional (no oficial) per empreses de tot el país en 1841. Va aplegar a conéixer-se com British Standard Whitworth, i va anar àmpliament adoptat en atres països.[12][13] | Esta nova norma especificava un àngul de roll de 55° i una profunditat de roll de 0,640327p i un radi de 0,137329p, a on p és el pas. El pas de roll aumenta en el diàmetro en passos especificats en una taula. Un eixemple de l'ús del roll Whitworth són les canoneraes de la Royal Navy en la Guerra de Crimea. Varen ser el primer eixemple d'aplicació de tècniques de "producció en série" a l'ingenieria naval.[10]
En l'adopció de la BSW per part de les llínees ferroviàries britàniques, moltes de les quals havien utilisat anteriorment la seua pròpia norma tant per als rolls com per als perfils dels caps dels tornells i les femelles, i la millora de les tècniques de fabricació, va aplegar a dominar la fabricació britànica.
L'American Unified Coarse es va basar originalment en casi les mateixes fraccions imperials. L'àngul del roll unificat és de 60° i té crestes aplanadas (les crestes Whitworth són redonejades). El pas de roll és el mateix en abdós sistemes, excepto que el pas de roll per al perno 2⁄2 in. (polzades) és de 12 rolls per polzada (tpi) en el BSW front a 13 tpi en el UNC.
Organisme nacional de normalisació
A finals del XIX, les diferències de normes entre les empreses dificultaven i tensaven cada volta més el comerç. Per eixemple, un comerciant de ferro i acer va deixar constància del seu descontent en The Times: "Els arquitectes i ingeniers solen especificar tipos tan innecessàriament diversos de material seccional o de treball determinat que resulta impossible qualsevol cosa pareguda a una fabricació econòmica i contínua. En este país no hi ha dos professionals que es posen d'acort sobre el tamany i pes d'un voltó a amprar per a un treball determinat."
El Comité de Normes d'Ingenieria es va crear en Londres en 1901 com el primer organisme nacional de normalisació del món.[14][15] Posteriorment va ampliar la seua llabor de normalisació i es va convertir en la British Engineering Standards Association en 1918, adoptant el nom de British Standards Institution en 1931 despuix de rebre el seu Royal Charter en 1929. Les normes nacionals es varen adoptar universalment en tot el país i varen permetre als mercats actuar de forma més racional i eficient, en un major nivell de cooperació.
Despuix de la Primera Guerra Mundial, es varen crear organismes nacionals similars en atres països. En 1917 es va crear en Alemània el Deutsches Institut für Normung, seguit dels seus homòlecs, el National Standard Institute nortamericà i la Commission Permanent de Standardisation francesa, abdós en 1918.[10]
Organisme regional de normalisació
A nivell regional (per eixemple, Europa, Amèrica, Àfrica, etc.) o subregional (per eixemple, Mercosur, Comunitat Andina, Surest Asiàtic, Surest d'Àfrica, etc.), existixen varis organismes regionals de normalisació.
Els tres organismes regionals de normalisació d'Europa -o Organismes Europeus de Normalisació (OEN)- reconeguts pel Reglament de l'UE sobre normalisació [Reglament (UE) 1025/2012] són el CEN, el CENELEC i l'ETSI. L'CEN elabora normes per a numerosos tipos de productes, materials, servicis i processos. Alguns sectors coberts per l'CEN inclouen equips i servicis de transport, productes químics, construcció, productes de consum, defensa i seguritat, energia, aliments i pensos, salut i seguritat, sanitat, sector digital, maquinària o servicis.[16] El Comité Europeu de Normalisació Electrotécnica (CENELEC) és l'organisme europeu de normalisació que elabora normes en l'àmbit electrotécnico i correspon a la Comissió Electrotécnica Internacional (CEI) en Europa.[17]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Definición RAE: normalizar, sitio digital 'RAE'.
- ↑ Definición RAE: estandarizar, sitio digital 'RAE'.
- ↑ Definición: normalizar, sitio digital 'WordReference'.
- ↑ Definición ISO: normalización, sitio digital 'Gestión Ambiental Empresarial (GAE)'.
- ↑ 6,0 6,1 Iwata, Shigeo (2008), "Pesos y medidas en el valle del Indo", Enciclopedia de la historia de la ciencia, la tecnología y la medicina en las culturas no occidentales (2ª edición) editada por Helaine Selin, pp. 2254–2255, Springer, ISBN 978-1-4020-4559-2.
- ↑ 7,0 7,1 Kenoyer, Jonathan Mark (2006), "Indus Valley Civilization", Enciclopedia de la India (vol. 2) editada por Stanley Wolpert, pp. 258–266, Thomson Gale, ISBN 0-684-31351-0
- ↑ Baber, Zaheer (1996), The Science of Empire: Scientific Knowledge, Civilization, and Colonial Rule in India, State University of New York Press, ISBN 0-7914-2919-9.
- ↑ En el tercer milenio a. C., el sistema de medición del Indo se siguió desarrollando en las antiguas regiones de Irán y Afganistán -- Iwata, 2254.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Wang Ping(abril de 2011).«Una breve historia de las normas y los organismos de normalización: A Chinese Perspective».EAST-WEST CENTER WORKING PAPERS.Consultat el 2014-01-13.
- ↑ Rolt, L. T. C. (1962). Grandes ingenieros, Bell and Sons.
- ↑ Gilbert, K. R.; Galloway, D. F. (1978). «Machine Tools», A history of technology, Clarendon Press.
- ↑ (1900) Dictionary of National Biography (vol. LXI), Smith Elder.
- ↑ «Informe anual y estados financieros 2010 del Grupo BSI» pàg. 2. Archivat des de l'original, el 26 de septiembre de 2012. Consultat el 3 de abril de 2012.
- ↑ McWilliam., Robert C. (2001). BSI: Los cien primeros años, Thanet. ISBN 978-0727730206. Consultat el 2014-01-23.
- ↑ Verdera, Francisco (2020). «CEN - Comité Europeo de Normalización». GENORMA.COM. Archivat des de l'original, el 26 de noviembre de 2021. Consultat el 2022-01-01.
- ↑ Verdera, Francisco (2020). «CENELEC». CENELEC en Genorma. Archivat des de l'original, el 2022-01-01. Consultat el 2022-01-01.