Ixodes ricinus
La garrapata comuna (Ixodes ricinus) és una espècie d'àcar de la família Ixodidae. És una garrapata de cos dur pròpia d'Europa. És hematófaga (s'alimenta de sanc) i perfora la pell en les seues peces bucals. És un vector de la febra vacuna per garrapatas, de l'encefalitis transmesa per garrapatas i de la malaltia de Lyme.
Descripció
Archiu:Ixodes cf ricinus - part 1 - 2012-05-21.ogv De la mateixa manera que atres espècies de Ixodes, I. ricinus no té ulls ni ornamentació; no té festones (arrugues a lo llarc del marge posterior). Els palpos són més llarcs que amples i hi ha una regata anal sobre l'ano.[1] Els mascles presenten el cos cobert per una closca massiça, un escut dorsal que cobrix tot l'opistosoma (abdomen), pero en les femelles i nimfes solament es troba en la part anterior del cos, per lo que la zona posterior és molt flexible.[2][3] En les illes britàniques I. ricinus és la més gran de les tres espècies comunes de Ixodes (les atres dos són I. canisuga, la garrapata del gos britànic, i I. trianguliceps, la garrapata de rata de camp). Els mascles adults tenen entre 2,4 i 2,8 mm llarc, i les nimfes sense alimentar són 1,3-1,5 mm de llarc. Les femelles són 3-3,6 mm molt abans de l'alimentació i 11 mm llarc quan estan unflades.[4]
Distribució
Ixodes ricinus es troba en tota Europa i en parts veïnes del nort d'Àfrica i el Mig Oriente, estenent-se tan al nort com Islàndia i tan a l'est com a parts de Rússia.[4] El seu llímit nort sembla estar determinat per factors ambientals, com la temperatura, ya que una série de hiverns suaus en Escandinavia varen coincidir en una expansió cap al nort en el ranc de I. ricinus. [5]
I. ricinus és més freqüent en hàbitats a on abunden els seus hostes, inclosos brezals i boscs.[4] Preval més en àrees relativament humides i està absent en gran part de la regió mediterrànea a on els estius són secs.[6]
Referències
- ↑ (2018).«The Biology and Ecology of the Sheep Tick Ixodes ricinus».Antenna: Royal Entomological Society.42(2)
- 61–65.
- ↑ Maier, Gerhard; Castellà Fernández, Georgina (1994). Aràcnits, crustacis i miriàpodes : artròpodes europeus i de la Península Ibèrica (llevat insectes), Blume. OCLC 38439552. ISBN 84-8076-065-6.
- ↑ Jaime Samour (2000). «Ticks», Avian medicine, Elsevier Health Sciences, pp. 223–224. ISBN 978-0-7234-2960-9.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Frank L. Ruedisueli & Brigitte Manship. «Background information: Ixodes ricinus». University of Lincoln. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 2010-07-22.
- ↑ (2000).«Impact of climatic change on the northern latitude limit and population density of the disease-transmitting European tick Ixodes ricinus».Environmental Health Perspectives.108(2)
- 119–123.doi:10.2307/3454509.
- ↑ «Ixodes ricinus: European Castor Bean Tick, Castor Bean Tick, Sheep Tick». Iowa State University.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ixodes ricinus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.