Hiperdifusionisme
El hiperdifusionismo és una hipòtesis pseudoarqueológica que planteja que certes tecnologies o idees històriques varen ser desenrollades per un únic poble o civilisació ans que unes atres cultures les adoptaren.[1]
Context històric
El hiperdifusionisme va ser popular a principis de el XX, pero és àmpliament rebujat pels arqueòlecs moderns.[2] Per a esta corrent de pensament, totes les grans civilisacions que es varen dedicar a pràctiques culturals similars, com la construcció de piràmides, provenen d'un únic progenitor comú.[3] També plantegen que les idees, tecnologies i creències es varen difondre dels pobles més alvançats als menys alvançats, en lloc de ser desenrollats independentment per les societats locals. No obstant, l'evidència arqueològica i els estudis culturals moderns mostren que les societats antigues varen desenrollar les seues pròpies cultures i tecnologies de forma independent, en lloc de rebre-les de societats estrangeres. Els estudis de contacte entre societats mostren que va haver intercanvis, pero varen ser llimitats i varen tindre un impacte menys significatiu en les cultures locals.
Postures i crítiques
Segons els defensors de l'hiperdifusión, es poden trobar eixemples de hiperdifusión en pràctiques religioses, tecnologies culturals, monuments megalítics i civilisacions antigues perdudes. L'idea de hiperdifusionisme diferix de la difusió transcultural en varis aspectes. Un d'ells és el fet de que el hiperdifusionisme generalment no és comprobable per la seua naturalea pseudocientífica.[4] Ademés, a diferència de la difusió transcultural, el hiperdifusionisme no utilisa rets comercials i culturals per a explicar l'expansió d'una societat dins d'una sola cultura; en canvi, els hiperdifusionistas afirmen que totes les principals innovacions culturals i societats es deriven d'una civilisació antiga (generalment perduda).[4] Per eixemple, els cridats artefactes de Tucson trobats en Estats Units i clarament falsos, es derivarien de l'antiga Roma, duts pels "romans que varen creuar l'Atlàntic i despuix per terra a Arizona"; açò es creu perque els artefactes s'assemblaven als artefactes romans antics coneguts.[4]
Una hipòtesis hiperdifusionista comuna és que les similituts entre civilisacions dispars es varen heretar de la civilisació d'un continent perdut, ya siga l'Atlántida o Lemuria, que des de llavors es va afonar en el mar. A voltes, es considera que Egipte és una civilisació intermija que va heretar la seua cultura del continent perdut i, a la seua volta, la va transmetre a atres civilisacions.
Referències
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «DIFFUSIONNISME, Critique du diffusionnisme - Encyclopædia Universalis». www.universalis.fr. Consultat el 2023-05-11.
- ↑ (2006) Fagan, Garrett G. (ed.). Archaeological Fantasies, Oxford, England: Routledge, pp. 362–367. ISBN 978-0-415-30593-8.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Williams, Stephen (1991). Fantastic Archaeology: The Wild Side of North American Prehistory, Philadelphia: University of Pennsylvania Press, pp. 224–257. ISBN 0-8122-1312-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hiperdifusionismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.