Embocadura
La embocadura[1] consistix en el conjunt d'estructures anatòmiques dels músculs facials, les dents i la llengua i el modo en cóm s'usen per a produir sò en un instrument de vent. La embocadura determina aspectes tímbricos, d'entonament, de volum i de fraseo. Cada instrument o filtre requerix una embocadura distinta. Les diferències anatòmiques i de tècnica de cada individu tornen únic al sò de cada intérpret.[2]
Tipos de embocadura
Els instruments de vent orquestals es dividixen entre les categories de «vents metals» o «vents fustes». Entre els primers estan les trompetes, trombones, cornos i tubes. Entre els segons estan les flautes, oboes, clarinets, saxofones i fagots. Estes categories tenen anomalies, com el saxofón, que està fet de metal. De totes formes, el material té poc efecte sobre el rendiment de l'instrument.[3]
Els instruments de vent fusta es categorizan depenent de cóm fan vibrar la columna d'aire: per mig d'un bisell (flautes), per mig d'una lengüeta (clarinets i saxofones), o per mig d'una doble lengüeta (oboe i fagot).[3]
Cada instrument té el seu propi tipo de embocadura, que té variacions depenent del timbre que es desija conseguir en el mateix. Per eixemple, en els vents metals, consistix en zumbar els llavis dins de la filtre. En els instruments que tenen lengüeta l'objectiu és permetre que vibre posant els llavis sobre la mateixa.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ van der Weijden, F. N.; Kuitert, R. B.; Berkhout, F. R. U.; van der Weijden, G. A.(2018-05).«Influence of tooth position on wind instrumentalists’ performance and embouchure comfort: A systematic review».Journal of Orofacial Orthopedics / Fortschritte der Kieferorthopädie.79(3): 205–218.ISSN 1434-5293.doi:10.1007/s00056-018-0128-2.Consultat el 2023-10-28.(en en)
- ↑ 3,0 3,1 Wolfe, J.; Fletcher, N. H.; Smith, J.(2015-03-01).«The Interactions Between Wind Instruments and their Players».Acta Acustica united with Acustica.101(2): 211–223.doi:10.3813/AAA.918820.Consultat el 2023-10-28.(en en)