Del camp al gorc

Del camp al gorc (també cridat del camp a la taula o de la granja a la taula) és un moviment social que promou l'us de menjar local en restaurants i menjadors escolars, preferiblement per mig de l'adquisició directa del productor. Açò es pot conseguir en una relació directa entre comunitats i agricultors locals, mercats ecològics i distribuïdors de productes de rodalia. Va sorgir en Estats Units durant la década de 1970, baix el nom «Farm-to Table», i va conseguir popularisar-se a partir dels anys 2000.[1]
El moviment ha sorgit aproximadament al mateix temps que el canvi en les actituts sobre la seguritat alimentària, la frescura i estacionalidad dels productes i l'economia de les menudes granges.[2] Els defensors i practicants d'este model aleguen en freqüència l'escassea d'ingredients locals fresca, el sabor inferior dels aliments lluntans i la seua integritat en la dieta o la merma de les chicotetes explotacions familiars. També argumenten la desaparició de les frutes i verdures tradicionals i els riscs d'un sistema de distribució i cultiu d'aliments centralisat.[3][4]
Història

La tendència va nàixer en Estats Units durant la década de 1970. La necessitat que reclama el moviment sorgix en un context de globalisació, que ha canviat el sistema alimentari a nivell social, ambiental i en l'àmbit de la salut. En la lliberalisació les cadenes de suministrament de productes han fomentant l'importació i inversió en països estrangers. A la seua volta varen entrar en auge els models de supermercats i l'agricultura de monocultivos a gran escala. Este desenroll ha impactat en els productors de menor tamany, i per tant les zones rurals s'han vist empobrides i en una població mermada. La sostenibilitat es veu afectada per la lluntea entre la font dels ingredients i el lloc a on es consumixen. Davant la disminució de disponibilitat i consum dels aliments més bàsics tradicionals (a sovint, vegetals i frutes) també es veu perjudicada la salut; 2.7 millons de morts a nivell global s'associen a la falta de consum de verdures i frutes, mentres que els productes industrialisats són més consumits.[5]
Popularisació
Entre els primers negocis d'influents en la tendència es troben el restaurant Chez Panisse en Berkeley, The Herbfarm en Washington, Bon Appétit Management Company en Pal Alt, i The Kitchen en Boulder. No va ser fins a principis del sigle XXI que el moviment es va estendre: la guia de restaurants nortamericà «del camp al gorc» enumera establiments en més de trenta estats. En 2015, segons l'Associació Nacional de Restaurants, «quatre de les dèu tendències» relacionades en alimentació giren entorn a l'us de productes locals.[4]
Més recentment, els restaurants han tractat de democratizar el moviment «del camp al gorc» en plats d'orige local relativament assequibles. Sweetgreen, una cadena d'ensalades que seguix este principi, ha experimentat un creiximent exponencial des de la seua obertura en 2007 en Washington D. C., des de llavors conta en més de xixanta establiments en Estats Units.[4] La franquícia busca obtindre aliments de rodalies, lo que requerix que cada regió construïxca relacions en la seua comunitat agrícola local.[6] En Nova York també ha guanyat popularitat Dig Inn, en el seu model «del camp al mostrador».[7] L'interés dels consumidors és tan alt que Applebee's ha explorat el concepte; en l'estiu de 2014, va llançar una opció de menú específica en Geòrgia: el solomillo de ceba Vidalia a la barbacoa.[8]
Iniciatives

Donats els problemes que planteja el sistema de producció alimentari, tant per a la salut com en l'àmbit de la sostenibilitat, institucions interestatales com Nacions Unides i la Comissió i Parlament Europeu) han promoguts estratègies per a desenrollar atres models de producció i consum, com l'Agenda 2030 i l'Estratègia de la Granja a la Taula. A nivell municipal, el pacte de Milà (firmat per més d'un centenar d'urbs en tots els continents) coloca a la ciutat com el principal ejecutor de polítiques relacionades en l'alimentació. Este pacte advoca pels chicotets productors, els productes agrícoles ecològics i les cadenes curtes de comercialisació.[9] L'impuls de la sobirania alimentària i les economies locals a nivell global també busca recolzar a les dònes com a subjectes polítics dels camps de cultiu. Les 1600 millons d'agricultores en el món produïxen el 50 % dels aliments, no obstant, posseïxen el 2 % de la superfície cultivable.[10]
El moviment «del camp al gorc» s'ha estés a diferents parts del globo en diferents iniciatives. Per eixemple, en Colòmbia treballadors del poble indígena nukak arrepleguen de forma manual asaí i atres frutes i la distribuïxen directament a negocis i fàbriques locals. En este tipo de cultius s'evita la deforestació pel monocultivo de productes com la coca. En Bogotà també han tingut èxit restaurants basats en el menjar local i sostenible, en vegetals i peixos frescs com l'arazá o el pirarucú. Iniciatives similars també s'han desenrollat en països llatinoamericans com Mèxic i Perú.[11] També tenen èxit els mercats de productes locals «del camp al gorc». En Bolívia es varen organisar fires associades a este moviment en La Pau, Oruro o L'Alt en una gran afluència de la població, a on varen participar agricultors i grangers de les zones aledaño.
En centres educatius
Els menjadors dels centres educatius també es poden adherir a este tipo d'iniciatives. En Espanya, un estudi de 2015 va localisar dotze iniciatives desenrollades en menjadors de 318 escoles, que representen un 2.16 % del total de centres en este servici. Sis iniciatives són governamentals i involucraven a 274 institucions, mentres que les sis no governamentals contaven en 44 centres. 284 dels coleges i instituts que es varen sumar a estes pràctiques eren de gestió pública. Estes iniciatives es basaven en la compra d'aliments ecològics i de rodalies. L'estudi sosté que un impuls estatal d'estos moviments podria favorir la seua expansió, puix la majoria de centres pertanyien a iniciatives públiques. En Estats Units, el 19 de les escoles en 2009 seguien la tendència «Farm-to-school». En Brasil, el Programa Nacional d'Alimentació Escolar va fer obligatori en 2010 l'adquisició de productes locals en estos menjadors, i des de llavors el 47 % dels municipis del país varen subscriure dit model de compra.[5]
Referències
- ↑ Alba Huerga (2 de juny de 2020). «EL MOVIMIENTO FARM-TO-TABLE ES CLAVE PARA LA CONSTRUCCIÓN DE LA NUEVA NORMALIDAD ZEO». Plataforma ZEO. Consultat el 13 de juny de 2023.
- ↑ Brain, Roslynn. «The Local Food Movement: Definitions, Benefits & Resources» (en en). Utah State University. Archivat des de l'original, el 16 d'abril de 2017. Consultat el 13 de juny de 2023.
- ↑ Gogoi, Pallavi. «The Local Food Movement Benefits Farms, Food Production, Environment» (en en). Business Week Online. Consultat el 13 de juny de 2023.
- ↑ 5,0 5,1 Soares, Panmela; Martínez-Mián, Maria Asunción; Cavaller, Pablo; Vives-Cases, Carmen(Novembre-decembre de 2017).«Aliments de producció local en els menjadors escolars d'Espanya».Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària.doi:10.1016/j.gasseta.2016.10.015.Consultat el 15 de juny de 2023.
- ↑ Hedgecock, Sarah(18 d'octubre de 2016).«How Creating 'Intimacy At Scale' Drives Sweetgreen's Fast-Casual Success».Forbes.Consultat el 14 de juny de 2023.(en en)
- ↑ Garfield, Leanna. «This fast-casual chain New Yorkers love just took sustainable food to the next level», Business Insider, 22 d'agost de 2016. Consultat el 14 de juny de 2023 (en en).
- ↑ Mintel GNPD (Juny de 2014). «Innovation on the Menu: Flavor Trends - US - June 2014» (en en). Mintel. Consultat el 14 de juny.
- ↑ Almudena López-Ramos (11 d'octubre de 2022). «a-canviar-el-model-alimentari/ COMEDORES ESCOLARES: UNA OPORTUNIDAD PARA CAMBIAR EL MODELO ALIMENTARIO». Ethic. Consultat el 15 de juny de 2023.
- ↑ «Dismantling patriarchy while building food sovereignty – position paper». Friends of the Earth International (7 de març de 2022). Consultat el 15 de juny de 2023.
- ↑ Roldán Roda, Héctor Nicolás; Gràcia, María Amalia; Mier i Terán, Mateo«Els mercats locals alternatius en Mèxic i Colòmbia: resistències i transformacions entorn a processos de certificació».Pontifícia Universitat Javeriana.ISSN 0122-1450.doi:10.11144/javeriana.cdr15-82.mlam.Consultat el 15 de juny de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Del campo a la olla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.