Anar al contingut

Colapsologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terme colapsologia és un neologisme aparegut al principi del sigle XXI per a designar l'estudi del colapse de la civilisació industrial i de lo que podria succeir en ella.[1]

Desenrollada en França en l'Institut Momentum, cofundado per Yves Cochet que definix el colapse com «el procés al final del com les necessitats bàsiques (aigua, alimentació, vivenda, vestimenta, energia, etc.) ya no es proporcionen (a un cost raonable) a la majoria de la població per mig de servicis emmarcats dins de la llei[2]», la colapsologia va ser batejada i donada a conéixer pels teòrics Pablo Servigne i Raphaël Stevens a través del llibre Cóm tot pot colapsar: Chicotet manual de colapsologia per a les actuals generacions, publicat en 2015.[2]

La colapsologia adopta l'idea de que el home impacta el seu mig ambient de forma perdurable i negativa; també difon el concepte de urgència ecològica, lligat sobretot al calfament global i a la solsida de la biodiversitat. Els colapsòlecs estimen que el colapse de la civilisació industrial podria provindre de la conjunció de diferents crisis: crisis migambiental, energètica, econòmica, geopolítica, democràtica...[3]

La colapsologia es presenta com un eixercici transdisciplinario que relaciona l'ecologia, l'economia, l'antropologia, la sociologia, la psicologia, la biofísica, la biogeografia, l'agricultura, la demografia, la política, la geopolítica, l'arqueologia, l'història, la futurologia, la salut, el dret i l'art.[4]

Etimologia

La paraula «colapsologia» és un neologisme inventat «en una certa autoburla»[5] per Pablo Servigne —ingenier agrònom— i Raphaël Stevens —expert en resiliencia en sistemes soci-ecològics—. El terme apareix en la seua obra publicada en l'any 2015.[6]

Derivat del llatí collapsus, participi passat de collabi, (caure d'una peça, desplomar-se, afonar-se, i d'a on deriva també l'anglés to collapse) i del sufix logos (paraula, discurs, raó, relació), el terme té l'objectiu de nomenar un canvi de caràcter científic.[7] Encara que el fet d'unir raïls d'orígens diferents (grega i llatina) crea un «mònstruo» (esta tècnica és utilisada a sovint per a donar un valor pijoratiu a les paraula construïdes aixina), el terme colapsologia no és pijoratiu.

Retart del colapse

Segons el portal web d'informació Futura, els colapsòlecs preveuen que el colapse de la civilisació industrial tindrà lloc abans del 2050.[3] Para Yves Cochet, el colapse és «possible des del 2020, provable en el 2025, i en certea cap al 2030». Cochet estima que no hi haurà més autos en 2040.«Hi haurà alguns carruages, en cavalls, sí. Ya no hi haurà autos, ya no hi haurà avions. El modo de transport del futur ¡és el cavall!».[8][9]

Referències

  1. ↑ Servigne, Pablo; Stevens, Raphaël (DL 2015, cop. 2015). Comment tout peut s’effondrer : petit manuel de collapsologie à l’usage dones générations présentes (en francés), Ed. du Seuil, p. 253. OCLC 908244398. ISBN 9782021223316.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bonnet, François(2 de novembre de 2015).«Introduction à la collapsologie».La Vie dones idées.Consultat el 13 d'agost de 2019.(en fr)
  3. ↑ 3,0 3,1 «Collapsologie» (en fr). Futura. Consultat el 9 de decembre de 2019.
  4. ↑ Pablo Servigne. «La collapsologie alvance…» (en francés). collapsologie.fr. Archivat des de l'original, el 14 de maig de 2018. Consultat el 13 mai 2018.
  5. ↑ Servigne et Stevens, Comment tout peut s'effondrer..., éd. Seuil, 2015, p. 20, alinéa 5
  6. ↑ https://www.babelio.com/auteur/raphal-Stevens/350229 Site babelio.com, page sur Raphaël Stevens], vaig consultar li 25 juin 2019.
  7. ↑ Sonya Faure(11 juin 2015).«Collapsologie [nom : du latin, collapsus, “tombé d’un seul bloc”»].Libération.fr.(en francés).
  8. ↑ «La fi du monde, « scénario li plus provable » pour Yves Cochet» (en fr). 20minutes.fr (27 de setembre de 2019). Consultat el 14 de decembre de 2019.
  9. ↑ «Collapsologie: els nouveaux cavaliers de l’Apocalypse» (en fr). L'Opinion (6 d'agost de 2019). Consultat el 14 de decembre de 2019.