ArborLoo


Un ArborLoo (pronunciat arborlú) és un tipo molt senzill de vàter sec o vàter compostero, en el qual l'excrement cau directament en un clot en la terra i, quan el clot comença a omplir-se, es trasllada la casita a un atre clot i se sembra un arbre damunt del clot omplit.
Alguns dirien que esta és una latrina convencional, pero té quatre grans diferències ben pensades:
- La casita és llaugera i pot ser alçada entre 2 o 4 persones, per a poder passar-la d'un lloc a un atre;
- Els clots no són tan profunts com per a topar en les aigües en el sol, per lo tant no li les contaminen;
- Es cobrix en una miqueta de terra despuix de cada us per a controlar les mosques i les olors; i
- S'aprofiten els nutrients ordenada i higiénicamente a través dels arbres, que preferiblement poden ser frutales.
El seu nom prové de l'anglés britànic, en el qual ‘arbor’ es referix a ‘arbre’ (per eixemple, Arbor Day, un dia per a celebrar i sembrar arbres) i ‘lloe’ vol dir ‘vàter’. En espanyol, podem cridar-ho 'Vàter per a Després Sembrar Arbres', 'Vàter Silvícola' o mantindre la paraula anglesa, ArborLoo. El concepte i el nom varen ser posats per Peter Morgan durant el seu treball ampli i fructífer en la promoció de sanejament en Zimbabue.[1]
Esta és una tècnica de Sanejament Ecològic, ya que no es considera al excrement humà com alguna cosa que deuria desaparéixer per màgia, sino un recurs valiós per a seguritat alimentària, despuix de controlar els seus obvis riscs per a la salut pública.
Pot semblar alguna cosa rústic, per a aplicar-se solament en la pobrea o una emergència, pero les seues ventages en l'us permanent inclouen:
- La encapsulación higiènica de les heces en el sol, sense que ningú tinga que manejar-les i sense contaminar l'ambient de ningú;
- El reciclage dels nutrients a través dels arbres;
- El baix cost, i
- La seua facilitat.
Solament es pot aplicar açò a on la terra és absorbent i la capa freàtica d'aigua en el sol estiga més profunda que uns 2 metros. Òbviament, no és factible fer açò en zones inundables durant l'época plujosa.
Hi ha més de 55.000 ArborLoos en Àfrica.

Dissenye
El clot deu ser cilíndric, per a evitar que es derroque,[2] en un diàmetro d'a lo manco 80 cm, per a permetre el treball manual d'excavació, sense acostar-se massa al contorn del pis. La profunditat és generalment entre 1,0 i 1,5 metros.[1]
[3] En sectors en sols molt arenencs, és convenient colocar un voltó circular de concret o ferrocemento sobre el sol i, despuix, excavar en l'espai en el seu interior, per a reforçar la vora del clot i evitar encara més el seu possible colapse.
Els ArborLoos poden ser construïts de moltes maneres, tant que siguen segures, privades i llaugeres:
- És excelent armar-los en plàstic reciclat, per a mantindre baixos el cost, l'impacte ambiental i el risc de podrirse.[4]
- Si es desija fer el pis en ferrocemento (inclús en ceràmiques), pot ser independent de les parets de privacitat i en forma redona, per a poder fer-li rodar d'un lloc a l'atre.
- És factible fer-ho en palés de transport, canya guadúa per a privacitat i una miqueta de lona publicitària per a la porta.[5]
- Si la casita és tan llaugera que podria ser duta pel vent, és factible assegurar-la en una soga i dos estacas.
- Encara en llocs plujosos, és factible fer el ArborLoo sense sostre, per a deixar entrar més llum i aire, permetre que el sol esterilise les superfícies, facilitar la neteja automàtica en la pluja, reduir costs i alivianar l'estructura. En cas de pluja, els usuaris poden usar els seus paraigües i jaquetes. Esta opció podria incrementar la aceptabilidad entre les persones que actualment practiquen la defecación a l'aire lliure.
- Poden ser per a cuclillas o per a assentat i, en el primer d'estos casos, és convenient colocar un mànec que l'usuari pot agarrar per a major estabilitat.
Es pot mantindre separada l'orina per a reduir les olors en el clot i aprofitar-la més eficientemente com fertilisant agrícola. Açò es pot implementar en un embut estratègic, d'igual manera que en el Vàter Ecològic Sec en Separació de l'Orina. Este líquit pot distribuir-se en el sol entre els cultius per mig d'una mànega perforada, possiblement 10 m de llarc, enterrada 10 cm en el sol o coberta en un mantillo de material orgànic gros, i podrà reubicar-se cada volta que es mou la casita.
També, hi ha variacions en la sembra de les plantes:
- Es pot sembrar el arbolito de colp i repent o a l'inici de l'época de pluges, segons les condicions climàtiques locals.
- Una atra manera de regar els arbres és colocar al costat una botella plàstica de 4 litros ompli d'aigua (inclús aigües grises) que té una perforació d'una chicoteta tacha calenta en el fondo d'un costat; aixina, l'aigua passa llentament de la botella al sol, sense escurrirse a una atra part.
- Si els usuaris desigen una collita més ràpida que la que donaria un arbre, poden sembrar plantes com Zapallos.
- Si no hi ha espai per a sembrar una infinitat d'arbres, es pot sembrar arbres i plantes que no viuen tants anys, com el Banano, la Papaya i el Tomata d'Arbre. Fins a en un pati urbà, deu haver uns quatre llocs i la casita podria rotarse entre ells.
Si solament hi ha dos llocs i es vol dur l'abonament a un atre costat, es pot alternar el ArborLoo entre estos llocs, demorant a lo manco un any en cada u, no sembrar arbres i este sistema es diu llògicament ‘Fossa Alterna’.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Lavabos que marca compost: Avall-lavabos costats , sanitaris que el producte valiós compost per a cultius en un context africà.
- ↑ La guia d'un ingenier a latrina slabs (PDF).
- ↑ 3,0 3,1 Introducció a Avall Costat Sanitation Construcció de Latrina.
- ↑ Canaday, Chris (26 d'agost de 2012). «inodoroseco: Un model (parcialment reciclat) de ArborLoo». inodoroseco. Consultat el 29 d'octubre de 2016.
- ↑ Canaday, Chris (12 de maig de 2016). «inodoroseco: Sanejament Ecològic durant l'emergència del terremot en la Costa de l'Equador / Earthquake relief and reconstruction». inodoroseco. Consultat el 29 d'octubre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «ArborLoo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.