Llaurí

Llaurí és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia

Llaurí està situat al peu de la Serra de Corbera.

La part més septentrional està tota ella sobre un pla de sediments quaternaris recents, coberts per camps d'arròs. El sector meridional, sobre el qual es troba el núcleu de població, participa de la plana i de la montanya.

Des de dalt del Cavall Bernat (584 m.), situat a l'extrem nort del terme municipal de Llaurí, fins a la séquia, a l'extrem nort, se succeïxen el jurassic, el cretàceu i el quaternari. Dominen els materials calcàreus i el sol és pedregós, excepte en les seues parts més baixes.

A la montanya naixen les fonts de Sansofí, de la Penya i del Gripau. De sur a nort discorren els barrancs de la Corbella, la Penya i Umer, que s'unixen per formar el de Cambrils.

Des Valencia, s'accedix ad esta localitat a través de la N-332 per enllaçar en la CV-510.

Localitats limítrofs

El terme municipal de Llaurí llimita en les següents localitats: Alzira, Corbera, Cullera, Favareta, Fortaleny i Sueca.

Història

Els restos més antics corresponen a l'época romana. Hi ha notícies de que en la partida de Safarejot varen aparéixer fa ya molts anys ceràmiques i atres materials que varen ser destruïts en realisar una plantació de tarongers. Atres restos semblants s'han recollit a la zona de Sansofí.

L'orige de la població és d'época islàmica. Primitivament va rebre els noms de Llauria, Laurin i Aurín. Després de la conquista de Jaume I, les terres que actualment abasta el terme de Llaurí foren incloses baix la jurisdicció de la Vila i Honor de Corbera.

El 4 de novembre de 1437 Alfons el Magnànim segregà els districtes de tres alqueries morisques, Llaurí, Benihomer i Beniboquer i les vengué a Jaume de Romaní. En 1535 es va erigir en rectoria de moriscs. Posteriorment a l'expulsió dels moriscs, el rei donà les terres a Lluís de Vic, qui les va repoblar en nous pobladors, va rebre el títul de baró de Llaurí i la seua família entroncà més tart en les baronies de Vallvert, Càrcer, Terrateig, Beniomer, Almiserà i Alcalalí.

Quan es produí l'expulsió dels moriscs en (1609) quedaren completament abandonats diversos caserius identificats en l'actual terme de Llaurí. Després de la repoblació en cristians vells, Llaurí arribà a la sifra de 18 cases en 1646 (menys de 100 persones). Sigle i mig més tart, en (1794), havia pujat, segons Cavanilles, 83 cases i 400 habitants. En el sigle XIX duplicà el número d'habitants (963 en 1897 i 959 en 1900).

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Climent Cardona	PSOE
1983 - 1987	Vicente Climent Cardona	PSOE
1987 - 1991	Vicente Climent Cardona	PSOE
1991 - 1995	Vicente Climent Cardona	PSOE
1995 - 1999	Antonio Tur Toran	UV
1999 - 2003	Bernardo Sanz	PP
2003 - 2007	Ana Maria González Herdaro / Juan José Cucarella Huguet	PSOE / PP
2007 - 2011	Juan Carlos Ribes / Ana Maria González Herdaro	Gent de Llaurí [1] / PSOE
2011 - 2015	Juan Carlos Ribes	Gent de Llaurí [2]
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
1.512	1.360	1.418	1.336	1.288	1.118	1.335	1.269	1.229	1.245	1.280

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. La totalitat dels cultius són de regadiu, collint principalment taronges.

Monuments

• Iglésia Parroquial. Està dedicada a la Puríssima Concepció i és d'orde toscà, construïda en 1690, en un retaule en l'altar major.

Festes locals

• Festes patronals a Sant Llorenç Màrtir, 10 d'agost.
• Festes de Sant Blai, el 3 de febrer.
• Festes de Santíssim Crist de la Fe, el 6 d'agost.
• Festes Sant Roc del 14 al 16 d'agost.