Idioma català
| Català Català | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya, França, Itàlia i Andorra |
| Regió: | Andorra, Alguer, Perpinyà i Catalunya |
| Parlants: | 4,4 millons |
| Rànquing: | 123º |
| Família: | Indoeuropea Itàlica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Andorra i Espanya en la regió de Catalunya |
| Regulat per: | Institut d'Estudis Catalans |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | ca |
| ISO 639-2 | cat |
| ISO/FDIS 639-3 | cat |
| SIL | {{{sil}}} |
| vore també: llengua | |
El català (Català, llengua catalana pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones.
És la segona més parlada de Catalunya, a on és superada pel castellà tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.[1]
Orige de la Llengua Catalana
El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nort-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga denominar l'independència de la llengua romànica respecte al llatí. Originàriament, no tenia uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arribava fins al valencià alacantí acabant en un castellà valencianisat en Múrcia i pel nort a les llengües d'Oc, acabant en les fronteres franceses de les Llengües d'Oïl.
Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la llengua aragonesa de la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en l'occità per mig del dialecte de transició rossellonés.
Segons el filòlec Antoni Ferrando en la seua Història de la llengua catalana, el sintagma «llengua catalana» es documenta per primera volta en 1341, en la carta de cessió del lloc de Sagra, un poblet valencià de la Marina Alta.
- Vore també: Evolució del llatí: el llatí vulgar
Extensió del català
El català és una llengua parlada en Catalunya, Andorra i El Roselló o Perpinyà. No obstant està disputada per alguns la consideració del valencià i del balear com a llengua o varietat dialectal del català sense ninguna base filológica. La corrent que erroneament considera que en la Comunitat Valenciana, Illes Balears i Aragó se parla una varietat del català se denomina pancatalanisme.
Situació sociollingüística del català
La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de bilingüisme social: en el francés en el Roselló, en el italià (més que en el sart) en Alguer, i en el castellà en Catalunya i Andorra, on també es parla el francés.
Característiques del català
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Vocalisme
Consonantisme
Morfologia
Sistema d'escritura
El sistema de escritura presenta certes característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la -l- geminada: -l·l- (com en intel·ligent –inteligent–). L'atra característica és la ny [ɲ] que se troba també en afaan oromo, hongarés, quenya, való, judeoespanyol, malayo, indonesi, ewe, gã, ganda, valencià lingala, sesoto, swahili, zhuang i zulú. També és destacable la grafia -ig [t∫] representada en poques paraules o la "t+consonant" per a la representació de consonants dobles en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (setmana, cotna, atles, bitllet, jutge, platja).
Desenroll històric
El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al sigle XIX, ya que anteriorment es considerava una varietat dialectal de la llengua provençal.[2].
En quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la Península itàlica i en el vocabulari nàutic mediterràneu. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant en Europa com en els Estats Units i Hispanoamèrica, aixina com en els centres catalans de tot lo món.
Cites
El català Antoni Badia i Margarit, rector de l'Universitat de Barcelona, va deixar escrit en el seu llibre titulat Gramática Histórica Catalana (Editorial Noguer, Barcelona, 1951):
Referències
Vore també
Enllaços externs
- Artícul d'Emili Miedes El Català, una variant més de l'Occità
- Artícul de Ricart García Moya L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Catalans
Llengües de França 
|
|---|
| Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés |
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |
| Llengües romàniques |
|---|
| Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
| Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |