Canals

Canals és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el sur de la província de Valéncia, en la comarca de la Costera. Conta en 13.771 habitants (INE 2007).

Geografia

Situat en la vall de Montesa, entre la Serra Grossa i la Costera. La major part del municipi és plana, en chicotet sector al sur per on penetren els contraforts de la Serra Grossa, on s'alça l'Atalaya (556 msnm) i la Cruz (520 msnm), en el llímit en Olleria, quedant entre abdós el port del mateix nom. El riu Canyoles travessa el terme en direcció O-NE; el riu dels Sants, afluent del Canyoles, naix prop d'este terme i ya en ell es bifurca, formant dos séquies per a recs en els termes de Xàtiva i atres municipis de la Costera.

La vila es troba en la ribera esquerra del riu Cáñoles. Per la seua proximitat a L'Alcúdia de Crespins forma una conurbació en la dita localitat (un sol núcleu urbà).

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7.

Barris i pedanies

Quant a les seues pedanies, inclou en el seu terme a Ayacor, incorporat a finals del sigle XIX i que al seu torn comprenia Torre Cerdá (o Torre dels Frares) incorporada poc abans. L'actual barri de "La Torre" era molt antigament un poble diferent. Els barris més antics són el de "La Torre", el de "Sant Vicent" i la contornada de l'església parroquial.

Localitats llimítrofes

El terme municipal de Canals llimita en les localitats següents:

l'Alcúdia de Crespins, Aielo de Malferit, Cerdà, La la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Montesa, Olleria, Torrella i Vallés, totes elles de la província de Valéncia.

Climatologia

El clima en Canals és mediterràneu, encara que per la seua situació relativament alluntada de la costa i entre valls, en una montanya de solana (cap al sur-est), els estius són més calorosos que en atres zones de la Comunitat Valenciana, registrant-se sovint les màximes de tota la regió a l'estiu.

Història

Històricament, s'estima la seua fundació entre els anys 1240 i 1250, Canals fon molt important durant la dominació musulmana. La seua situació privilegiada junt en el riu Canyoles i el riu dels Sants li proporcionava terres fèrtils. Fon en aquella época quan es van construir els canals per a aprofitar l'aigua. D'ací el nom de Canals. A Lleida també hi ha una població del mateix nom, per la qual cosa no es descarta que l'orige dels repobladors determinara el nom de la població, com en atres localitats valencianes va succeir. Conquistat per la Corona d'Aragó i repoblat per majoria catalana, Canals conserva, com la resta de la comunitat, la llengua, cultura i història que van portar aquells repobladors.

En "La Torre" de Canals (llavors un lloc i ara barri) va nàixer el papa Calixt III en 1378.

És en la pedania d'Ayacor on va nàixer, també, en 1957, el motoriste Ricardo Tormo, bicampió del món.

Demografia

Canals conta en 13.771 habitants (INE 2007).

Evolución demogràfica de Canals
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2002	2006	2007
3.079	4.443	4.695	4.857	4.967	5.261	5821	6.176	7.350	9.080	11.151	12.185	12.886	13.040	13.150	13.771

Economia

Els principals cultius són: creïlles, dacsa, cacauet, cebes, melons d'Alger, tabac i fraules. El cultiu més estés és la taronja en diferents varietats. Hi ha en el secà garroferes i amelars.

La principal activitat econòmica és la indústria. Funcionen 16 fàbriques de gèneros de punt, 6 de confecció i 2 de filats. El assaonat de pells constituïx una activitat tradicional; hi ha tres fàbriques d'oli, una atra de farina, mobles, caixes de cartó, algeps, material de construcció, etc.

Monuments

• La Lloca, arbre monumental plantat en 1914.
• Església Parroquial de Sant Antoni Abad. Construïda en el sigle XVII i en decoració churrigueresca en el seu interior.
• Església de la Torre / Oratori dels Borja. D'estil gòtic primitiu en orige(provablement es va edificar en el sigle XIII)ha sigut reformada diverses vegades.
• Torrasa dels Borja. Antiga torre de vigilància musulmana que es va edificar provablement en el sigle XII. Posteriorment es va integrar en el palau dels Borja de qué és la principal resta en l'actualitat. Fon restaurada en els anys 90 del sigle XX.

Festes locals

La "foguera" ("foguera") de Canals.

• San Antonio Abad, els dies 16, 17 i 18 de giner. Destaquen per la crema de la major foguera del món, crida la foguera, i pel dia dels parells on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, repartixen per tots els carrers del poble milers de joguets. Durant eixes festes, la gent del poble recita el que ells criden un vitol. El vitol és esta frasse: "Vitol i vitol al nostre patró del poble!!" i la gent respon: "Vitol!!". Esta pràctica adquirix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la que la gent crida el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres també el criden constantment en tots el seu actes. Els festers poden ser de dos a què vullguen. Solen ser grups familiars o d'amics que es van apuntar anys arrere per a ser-ho. Hi ha un fester que assumix el paper de Bandera i un atre que és el Cuiro.

El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un trage fosc i un barret que llança al final de la festa i el que ho agarra obté entrades per al sopar en la que se servix arròs al forn. Estes festes són molt interessants per als turistes perqué són molt intenses i per l'expectacularitat foguera i els parells.

• Fira de setembre. El segon cap de semana de setembre se celebra la fira. En estes festes destaquen les paellas, les vaquetes i la festa de disfrassos.

Gastronomia

Són plats molt coneguts el arròs al forn, o les pastes que es repartixen el dia de San Antonio.

Persones célebres naixcudes en esta localitat

• Ricardo Tormo gran pilot de motociclisme bicampió del món, naixcut en la pedania d'Ayacor, fill predilecte del poble de Canals.

• Calixt III, el nom original de la qual és Alfons de Borja. Primer papa Borja, que va inaugurar la saga valenciana a Roma, així com va canonisar a Sant Vicent Ferrer.

• Ricardo Sanz, dirigent anarquiste durant la Guerra Civil Espanyola exiliat en França fins a 1979.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Marcelo Pastor Barberá	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Rafael Trave Vera	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Rafael Trave Vera	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Antoni Mira Navarro	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Vicent Felipe Conca	PP
1999 - 2003	Vicent Felipe Conca	PP
2003 - 2007	Pascual Durá B./Vicent Sancho F.	GdC(Gent de Canals)
2007 - 2011	Ricardo Cardona	PP
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Enllaços externs

• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]