Penàguila

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:29 13 jun 2013 per Sempreval (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Partido_' a 'Partit_')
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Penaguila.JPG
Vista de Penàguila.

Penàguila (en valencià i oficialment, Penàguila) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca del Foya d'Alcoy. Conta en 330 habitants (INE 2007).

Geografia

Situat en el domini Prebètic valencià,el municipi de Penàguila, pertanyent a la comarca de la Foya d'Alcoy, s'estén des de l'Ull del Morro (1051 m.Alt.), a l'oest, fins a l'alt de la Creueta, a l'est, formant part dels sectors septentrionals de la serra d'Aitana i obert cap a la fosa d'Alcoy. Recorre el terme llongitudinalment el riu de Frainos que afluïx en el riu Seta.

La localitat es troba enclavada en la part occidental de la Serra d'Aitana.

Es comunica, a través de la CV-70 que enllaça en l'autovia A-7, en Alacant i Valéncia.

Localitats llimítrofes

Llimita en els termes municipals de Alcoleja, Alcoy, Benasau, Benifallim, Benilloba, Cocentaina, Gorga, Relleu i Sella. Tots ells de la província d'Alacant.

Història

D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres.

El 8 d'abril de 1276, Jaume I prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El 26 de setembre de 1278, Pere III otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En 1338, Pere el Cerimoniós ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles XV i XVI el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant després a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls.

De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de expulsió dels moriscs, en 1609, no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva.

Fins a 1707 esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a 1833, va formar part del corregiment d'Alcoy. En la divisió provincial de 1833 va quedar inclosa dins de la província d'Alacant.

Demografia

La població al llarc del sigle XX el poble ha patit una contínua regressió, conseguint-se els 330 veí l'any 2007, enfront dels 1.366 que tenia en el 1900.

Evolució demogràfica de Penàguila[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
Població 1.499 1.488 1.366 1.361 1.229 1.117 1.103 940 749 611 423 351 391 354 330

Monuments i llocs d'interés

  • Porta migeval "El Portalet"
  • Casa dels Fenollars
  • Casa dels Moncada
  • Jardí de Sants
  • Font dels 30 canelles
  • Castillo de Penàguila : fortalea àrap del sigle VIII construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i XVI.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Juan José Gisbert Doménech UCD
1983 - 1987 Juan José Gisbert Doménech AP
1987 - 1991 Enrique Picó Gisbert PSPV-PSOE
1991 - 1995 Enrique Picó Gisbert PSPV-PSOE
1995 - 1999 Enrique Picó Gisbert PSPV-PSOE
1999 - 2003 Enrique Picó Gisbert PSPV-PSOE
2003 - 2007 Enrique Picó Gisbert PSPV-PSOE
2007 - 2011 Josep Blanes Bonet PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Festes

  • Festes Patronals. Se celebren a partir del 19 d'agost en honor de la Mare de Deu del Patrocini.

Image de satèlit

Penàguila, Alacant: [1]. Font: WikiMapia [2]

Referències

Enllaços externs


Municipis de L'Alcoyà
Alcoy    Banyeres    Benifallim    Castalla    Ibi    Onil    Penàguila    Tibi