L'Olleria

L'Olleria
100px 105px
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Vall d'Albaida
• Partit judicial:	Ontinyent
Ubicació:
• Altitut:	425 msnm
Superfície:	31'75 km²
Població:	8630 hab.
• Densitat:	261,01 hab./km²
Gentilici:	ollerià/na
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46850
Festes majors:	1er cap de semana de setembre.
Alcalde:	José Vidal Oltra (GdO)
Pàgina web:	{{{web}}}

L'Olleria (en castellà Ollería) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la Serra Grossa, frontera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida i de la Costera i entre els barrancs denominats "Foia del Port" i de la "Freida". El seu relleu es suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la Serra Grossa, que separa este municipi del terme de Canals pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (maxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el riu Claria, que constituix el llimit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la Serra Grossa destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El casc urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.

Des de Valencia, s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats:

Albaida, Alfarrasí, Ayelo de Malferit, Bellús, Bufalí, Canals, Guadasséquies, Montaverner, Xàtiva i Palomar, totes elles de la província de Valéncia.

Història

En el terme de l'Olleria existixen evidencies d'ocupació desde la Prehistoria. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en elsegle XIX per Juan Vilanova i Piera, que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un dolmen, posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periode, el del coure. Posteriorment, en 1937, Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.

En epoca iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que es una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periode iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'ermita de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen varies viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un hipocaust en el subsol de la vivenda.

L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants son destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periode destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'or, que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."

Mapa de l'Olleria segle XVIII

Després de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen varies donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independencia respecte de la ciutat de Xativa, conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i després la consecucióde la categoria de Vila Real en 1588, en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les Corts. En 1522, la vila es pronuncià a favor de les Germanies, la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independencia Espanyola.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Manuel Garrido i García	MCPV
1983 - 1987	José Such Martínez	PSOE
1987 - 1991	José Such Martínez	PSOE
1991 - 1995	José Such Martínez	PSOE
1995 - 1999	Vicente Bernardo Llop Moliner	PPCV
1999 - 2003	Vicente Bernardo Llop Moliner	PPCV
2003 - 2007	Vicente Bernardo Llop Moliner	PPCV
2007 - 2011	Vicente Bernardo Llop Moliner Julià Engo i Fresneda José Vidal Oltra	PPCV BNV GdO
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2009	2010	2012
6.852	6.845	6.977	7.010	7.005	7.053	7.302	7.648	7.984	8.514	8.692	8.660	8.630

Economia

Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos vidre, en el terme d'Olleria, se produix una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tingut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, cridades refugi de pastors.

Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'Espanya, degut a la crisis económica començada en 2007 ha vaixat la industria del vidre. "La Ruta del vidre de l'Olleria", es un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre.

Monuments

• Ermita de San Cristoval. En runes. En les seues inmediacions estàn les runes romanes de la Casa Miranda.
• Ermita de San Juan Bautista. En runes
• Ermita del Crist de la Palma.
• Cova de Sant Nicolau, Habitàda per l'home de neandertal.
• Castellet del Porquet, poblat Neolitic fortificat en muralla.
• Casa de la Vila. De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels segles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en 1588. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)
• Convent de Capuchins, fundat en 1601 reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del segle XVII. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademes en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars mes grans d'Europa.
• Monasteri de les Agustines descalces, fundat en 1611. Conserva restants de muralla.
• Convent dels Dominics, fundat el 1578. A este convent pertanye el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.

Festes locals

Per giner, Sant Antoni Abat, repartiment de pa beneït i benedicció d'animals. Per febrer, Carnestoltes (es menja la caçoleta de ventre i pata al camp). Per maig Festa de les Tres Aves Maria al Convent de Capuchins. El 24 de juny Sant Joan Batista. El 22 de juliol, Festa de la Magdalena en el recuperat "Ball dels Locos". El 16 d'agost, Sant Roc. Del 25 al 28 d'agost, "Bous al carrer". El primer cap de setmana de setembre, Festes Patronals de Moros i Cristians en honor a Sant Miquel, l'Ecce Homo, el Crist de la Palma i la Mare de Deu de Loreto. A primers d'octubre Fira d'art i Artesania. Del 25 al 28 d'octubre Fira de l'Olleria. El 8 de decembre Festa de la Puríssima.

Gastronomia

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).