Bisbes i Arquebisbes de Valéncia
Revisió de 12:30 15 jun 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions)
Bisbes de Valéncia
- Justinià (527 - 548)
- Celsino (ca. 587 cap a 589)
- Ubiligisclo i Celsino al mateix temps (cap a 589)
- Sant Eutropi (fins del sigle VI)
- Marino (en 610)
- Musitacio (en 633 – cap a 646?)
- Anesio o Anià (en 646 i 652)
- Félix (entre 652 i 656)
- Suinterico (cap a 675)
- Hospital (cap a 681)
- Sàrmata (cap a 682 und 688)
- Ubiticisclo (viu en 693)
- Zaet al-Matran (10..-1094)
- Conquista pel Sit
- Jerónimo de Perigord, O.S.B. (1092? O 1098?–1102?, despuix Bisbe de Salamanca)
- Pèrdua de Valéncia fins a la conquista per Jaume I d'Aragó.
- Guillermo de Savoya (1226–1239, nomenat bisbe de Lüttich)
- Felipe de Savoya (1229, nomenat Arquebisbe de Lyón, 1246–1267)
- Ferrer de Pallarés (1240–1243, nomenat Arquebisbe de Saragossa)
- Arnaldo de Peralta (1243–1248)
- Andrés d'Albalat, O.P. (1248–1276)
- Jazperto de Botonach (1276–1288)
- Ramón Despont, O.P. (1289–1312)
- Ramón de Gastón (1312–1348)
- Hugo de Fenollet (1348–1356)
- Vidal de Blanes (1356–1369)
- Jerónimo d'Aragó, Cardenal (1369–1396)
- Hugo de Llúpia i Bages (1398–1427)
- Alfonso de Borja (1429–1458, triat papa Calixt III)
- Rodrigo de Borja (1458–1492, triat papa Aleixandre VI)
- Conversió en Archidiòcesis en 1492
Arquebisbes de Valéncia
- César Borja o César Borja, Cardenal (1492–1498) (primer arquebisbe)
- Joan de Borja, Cardenal (1499–1500)
- Pere-Lluís de Borja, Cardenal (1500–1511)
- Alfons d'Aragó (1512–1520, nomenat Arquebisbe de Saragossa)
- Erardo de la Marca, Cardenal (1520–1538)
- Jorge d'Àustria (1538–1544) (despuix príncip bisbe de Lieja o Lüttich)
- Sant Tomàs de Vilanova, O.E.S.A. (1544–1555)
- Francesc de Navarra (1556–1563)
- Acisclo de Moya i Contreras (1564)
- Martín Pérez d'Ayala (1564–1566)
- Fernando de Loazes (1567–1569, també Patriarca d'Antioquia)
- Sant Joan de Ribera (1569–1611, també Patriarca d'Antioquia)
- Isidoro d'Aliaga, O.P. (1612–1648)
- Pedro d'Urbina Montoya, O.F.M. (1649–1658, nomenat Arquebisbe de Sevilla)
- Martín López d'Ontiveros (1659–1666)
- Ambrosio Ignacio Spínola i Guzmán (1667–1668, nomenat Arquebisbe de Santiago de Compostela)
- Luis Alfonso dels Cameros (1668–1676)
- Juan Tomás de Rocabertí, O.P. (1676–1699)
- Antonio Folch de Cardona, O.F.M. (1700–1724)
- Andrés Orbe Larreátegui (1725–1736)
- Andrés Majoral Alonso de Mosa (1738–1769)
- Tomás d'Azpuru (1770–1772)
- Francisco Fabián i Fuero (1773–1794)
- Antonio Despuig i Dameto (1795, nomenat Arquebisbe de Sevilla)
- Joan-Francesc Ximénez del Riu (1796–1800)
- Joaquín Company Soler, O.F.M. (1800–1813)
- Veremundo Arias Teixeiro i Rodríguez (1815–1824)
- Simón López i García (1824–1831)
- Joaquín López i Sicília (1832–1848)
- Pablo García i Abella (1848–1860)
- Marià Barri Fernández (1861–1876)
- Antolín Monescillo i Aparença (1877–1892, nomenat Arquebisbe de Toledo)
- Ciriaco Sacha beat Ciríac María Sancha i Hervás (1892–1898, nomenat Arquebisbe de Toledo)
- Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros (1898–1903)
- Victorià Guisasola i Menéndez (1906–1914, nomenat Arquebisbe de Toledo)
- Valeriano Menéndez Conde i Álvarez (1914–1916)
- Josep-Maria Salvador i Barrera (1917–1919)
- Enrique Reig Casanova (1920–1923, nomenat Arquebisbe de Toledo)
- Prudencio Melo i alcalde (1923–1945)
- Marcelino Olaechea i Loizaga, S.D.B. (1946–1966)
- José María García Lahiguera (1969–1978)
- Miguel Roca Cabanellas (1978–1992)
- Cardenal Agustín García-Gasco Vicente (1992-2009)
- Carlos Osoro Sierra (2009-2014)
- Antonio Cañizares Llovera (2014-2022)
- Enrique Benavent Vidal (des de 2022)