Antonio Cañizares

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Antonio Cañizares Llovera»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Antonio Cañizares, arquebisbe de Valéncia de l'any 2014 a l'any 2022

EMMO. i RVDM cardenal Antonio Cañizares Llovera (Utiel el 15 d'octubre de 1945) fon arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. Des d'agost de l'any 2014 a octubre de l'any 2022, fon arquebisbe de Valéncia.[1] Cursà els estudis eclesiastics en el Seminari diocesà de Valéncia i en l'Universitat Pontificia de Salamanca, a on obtingué el doctorat en Teología, en especialitat en Catequética. Fon ordenat presbíter el 21 de juny de 1970 en Sinarques (Valéncia), per l'Arquebisbe En José María García Lahiguera.

Inicis[editar | editar còdic]

Els seus primers anys com a capellà varen transcorrer en Valéncia. Despuix es trasllada a Madrit a on es dedica especialment a la docencia. Professor de Teologia de la Paraula en l'Universitat Pontificia de Salamanca, entre els anys 1972 i 1992; professor de Teologia Fundamental al Seminari Conciliar de Madrit, entre 1974 i 1992; professor, des de l'any 1975, de l'Institut Superior de Ciències Religioses i Catequesis, del que també fon director, entre 1978 i 1986. Eixe any l'institut passa a nomenar-se «San Dámaso» i seguix sent el seu màxim responsables fins a l'any 1992. Ademés, fon coadjutor de la parroquia de "Sant Gerart", de Madrit, entre 1973 i 1992. Entre 1985 i 1992 director del Secretariat de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe, de la Conferencia Episcopal Espanyola.

Etapa de Cardenal[editar | editar còdic]

Fon nomenat bisbe d'Àvila el 6 de març de l'any 1992. Rebé l'ordenació episcopal el 25 d'abril d'eixe mateix any. L'1 de febrer de 1997 pren possessió de la diòcesis de Granada. Entre giner i octubre de 1998 fon Administrador Apostòlic de la diòcesis de Cartagena. El 24 d'octubre de l'any 2002 fon nomenat arquebisbe de Toledo, sèu de la que pren possessió el 15 de decembre d'eixe mateix any. Fon creat cardenal pel papa Benet XVI en el Consistori Ordinari Públic, el primer del seu pontificat, el 24 de març de 2006.

Càrrecs en la CEE i la Santa Sèu[editar | editar còdic]

En la CEE ha segut vicepresident (2005-2008), membre del Comité Eixecutiu (2005-2008), membre de la Comissió Permanent (1999-2008), president de la Subcomissió Episcopal de Universitats (1996-1999) i de la Comissió Episcopal d'Ensenyança i Catequesis (1999-2005).

El papa Joan Pau II el nomenà membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe el 10 de novembre de 1995. El 6 de maig de l'any 2006, el Papa Benet XVI le asignà esta mateixa Congregació, ya com cardenal. També com cardenal, el Papa el nomenà, el 8 d'abril de 2006, membre de la Comissió Pontifícia “Ecclesia Dei”.

El cardenal Cañizares ha segut fundador i primer President de la Asociación Española de Catequistas, membre del Equip Europeu de Catequesis i director de la revista "Teología y Catequesis".

És membre de la Real Academia de la Historia des del 24 de febrer de 2008. Fon nomenat el 9 de decembre de 2008, Prefecte de la Congregació per al Cult Diví i la Disciplina dels Sacraments.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Predecessor:
Carlos Osoro Sierra
Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg
Arquebisbe de Valéncia

2014 - 2022
Successor:
Enrique Benavent Vidal