Jazperto de Botonach
Jazperto de Botonach (Girona, ¿? - † Valéncia, 3 d'abril de 1288). Fon un bisbe de la diòcesis de Valéncia.
Biografia[editar | editar còdic]
En morir Andrés d'Albalat el 25 de novembre de l'any 1276 en la cort papal de Viterbo, el Papa Joan XXI es va reservar el dret de nomenar bisbe de Valéncia, designant a Jazperto de Botonach (1276-1288).
Només prendre possessió de la sèu episcopal, va tindre que intervindre en els incidents que hi havia entre la diòcesis de Valéncia, i les de Sogorp i Albarrasí.
Va celebrar dos sínodos diocesans, en els anys 1278 i 1280, en els que disponia sobre la residència i la disciplina dels eclesiàstics, i sobre l'autorisació per a que estos pogueren testar.
Va recomençar les obres de l'Iglésia Catedral, iniciades pel seu antecessor, va concloure la porta d'arcs de mig punt, que es va començar en l'any 1262, aixina com atres obres noves del Temple Major.
Les órdens religioses continuaven establint-se en les terres valencianes. En l'any 1281, el carmelita Arnaldo de Gasch, va conseguir autorisació per a construir un convent de la seua Orde en el barri dels Roteros.
Pere I, coronat rei de Valéncia en successió de Jaume I en acabant de l'arribada del nou Bisbe, va dispondre que els moros que no es trobaven a gust en les normes que s'havien donat en el Regne, pogueren marchar a terres africanes. Per a facilitar el trasllat va dispondre que s'armara una flota, al mando de Roger de Lauria. D'esta manera va poder normalisar-se la difícil convivència, i va permetre als moros que s'havien quedat, continuar atenent l'agricultura, tan florent en Valéncia.
Les Corts Valencianes es varen reunir en l'any 1277, en ser coronat el Rei, per a que jurara els Furs, i en 1281, per a reformar els Furs referents a la contractació de mà d'obra musulmana, despuix de les últimes expulsions que s'havien donat.
Va fallir Jazperto de Botonach el 3 d'abril de 1288 en el palau episcopal de Valéncia.
Quart bisbe despuix de la Reconquista, era el primer que fallia en la Diòcesis. Els seus restos mortals varen ser inhumats en l'Iglésia Catedral. Un bell epitafi de versos lleonins, ho presenta com a pulcre, bell, alt, ben dotat, jovial i de grans virtuts.
Va cultivar les bones lletres, fins al punt d'atribuir-li les cròniques medievals de Bernat Desclot.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- LLIN CHÁFER, Arturo. D. Jazperto de Botonach (1276-1288). Archidiócesis de Valencia.