Pacte de Reus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Image de prensa
Coalició Valenciana denuncià en prensa el Pacte de Reus
Pacte de Reus

El Pacte de Reus o Pacte del Majestic fon un acort polític de l'any 1996.

Història

El Pacte de Reus fon firmat, entre els nacionalistes catalans de Convergència i Unió (CiU) en Jordi Pujol al front, i el Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) en Eduardo Zaplana, Francisco Camps i González Pons.

L'acort el redactà Fernando Villalonga i va supondre l'entrega de la llengua valenciana al proyecte polític i cultural del nacionalisme català a canvi del seu soport al govern espanyol de José María Aznar per a que puguera governar en Espanya.

Fon firmat en la població tarragonina de Reus en l'any 1996 i varen participar Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat de Catalunya, Eduardo Zaplana que era president de la Generalitat Valenciana i el seu Conseller de Cultura Francisco Camps.

Aixina en paraules de Fernando Villalonga en el diari Las Provincias:

Va haver un document que yo vaig redactar i que va servir per a una reunió entre Zaplana i Pujol en Reus. Era una declaració de la posició del govern valencià respecte a la política llingüística. I deixava clar que la denominació del valencià és valencià. Pero també que la lliteratura s'ensenyaria com a unitat que incloguera la Renaixença valenciana i també la catalana. I que es mantindria l'estàndart llingüístic del Bolletí Oficial de la Generalitat [1]

Despuix d'este pacte, Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües valenciana i catalana com ho reconeix anys més tart Jordi Pujol en unes declaracions que feu al periòdic Levante-EMV.

Zaplana digué que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir[2]

Mesos despuix varen arribar els resultats, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) havia segut apartada com a entitat normativisadora, i es creà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a complir el pacte. Esta realisà el seu treball (Dictamen del 9 de febrer de l'any 2005).

La AVL aprova que el valencià és la llengua que compartim en Catalunya i Balears. L'entitat aprova que hi ha dos noms llegals per a l'idioma[3]

En el periòdic Levante-EMV aparegueren les següents declaracions de Jordi Pujol:

Como ya reveló en una entrevista concedida a Levante-EMV, Pujol afirmó que "Zaplana cumplió" con el compromiso de acabar con el secesionismo lingüístico con la creación de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. "Le dije a Aznar que si quería nuestro apoyo en 1996 tenía que acabar con esto. Me reuní con Zaplana en un mas de Reus y la AVL ha sido un progreso en todo este sentido", explicó.
(Levante-EMV, 6.2.2008)

Despuix de la reunió i pacte en Reus n'hi hagueren unes atres reunions, en Barcelona i Benidorm, durant l'any 2005.

Cites

Acaba de declarar públicamente el propio Jordi Pujol: En 1996 hubo pacto entre Aznar y Pujol. Éste apoyaría la investidura de aquél a cambio del apoyo a la unidad de la lengua catalana. ¡En el altar idólatra del pancatalanismo los sumos sacerdotes de la política inmolaron la lengua y la cultura de dos pueblos con historia y lengua mucho más antigua y gloriosa que la catalana! ¡Dos pueblos, además, orgullosos de ser españoles!

Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban… No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...

En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!
Baleares y Valencia, moneda de cambio, per Juan Vanrell (La Razón, 27.11.2004)

2006-Modificació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Comunicat de la RACV

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), en acort de la seua Junta de Govern de data 13 d'octubre de 2005, presentà una esmena dirigida als portaveus dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes durant el periodo de presentació d'esmenes al text de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que, entre atres coses, dia lo següent:

"Esmena. Supressió de qualsevo referència a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el text del nou estatut". Justificació. L'únic Estatut que fins a hores d'ara contempla una Academia de llengua és el Vasc, explicable perque, com ocorria en el català fins que en el sigle XIX es tria com a model el barceloní, era precís adoptar una de les múltiples variants dialectals existents en el dit territori. I en cap de cas li otorga el carácter d'autoritat normativa, sino consultiva. Ni tan sols el nou Estatut català, recentment aprovat per les Corts Catalanes, contempla l'existència de cap d'entitat normativa en matèria llingüística. I per supost cap de Constitució, ni tan sols en les que es parlen llengües en les que es colonisà el mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar.

L'AVL, nega la substantivitat de l'idioma la normativa del qual, ara en l'Estatut se li encomana realisar, considerant-lo com una simple variant de la llengua catalana (Dictamen de 9 de Febrer de 2005).

Esmena. Per al cas de no acceptar-se l'anterior esmena es propon, encara que sent contraris a l'existència de l'AVL:

Substitució del carácter normatiu de l'Acadèmia pel seu carácter consultiu, i supressió de l'obligatorietat de les seues normes per a les administracions públiques.

Dins de la Secció en la qual es regulen les funcions de l'AVL s'inclouen institucions tan importants com el Consell Valencià de Cultura, el Comité Econòmic i Social, i el Consell Jurídic Consultiu, i tots ells tenen carácter consultiu.

Establir el carácter obligatori de la normativa de l'AVL en les administracions públiques de la Comunitat Valenciana pot ser, com s'ha indicat en la justificació de l'esmena anterior, inconstitucional, i donar lloc a recursos d'ampar...

En l'any 2006, el PPCV, baix el govern de Francisco Camps i el PSOE-PSPV de Joan Ignasi Pla en l'oposició, aprovaren la reforma de l'Estatut d'Autonomia que incloïa a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, 2005, que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les Corts Valencianes i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).

Vore també

Referències

  1. ↑ Las Provincias. 9 de decembre del 2004
  2. ↑ Levante-EMV. 31 d'octubre del 2004
  3. ↑ Levante-EMV .10 de febrer de 2005

Bibliografia

  • GARCIA SENTANDREU, Juan. La gran estafa de l'AVLL (Valéncia, 2008). Editat per Granada 3 Servicios gráficos.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pacte_de_Reus&oldid=269491»