Almussafes
Almussafes | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | La Ribera Baixa | |||
• Partit judicial: | Carlet | |||
Ubicació: | 39°17′40″N 0°24′41″O | |||
• Altitut: | 30 msnm | |||
Superfície: | 10,77 km² | |||
Població: | 8.929 hab. (2022) | |||
• Densitat: | 828,96 hab./km² | |||
Gentilici: | Almussafeny/a | |||
Predomini llingüístic: | Valencià | |||
Còdic postal: | 46440 | |||
Festes majors: | Del 13 al 17 de juliol | |||
Alcalde: | Albert Girona Albuixech (BLOC) | |||
Pàgina web: | Web oficial d'Almussafes | |||
Almussafes (en castellà Almusafes), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en l'est de la província de Valéncia, en la comarca de La Ribera Baixa.
En la localitat d'Almussafes se troba una de las majors fàbriques d'automòvils d'Espanya, propietat de la Ford Motor Company.
Geografia
Situat al suroest del llac de l'Albufera. La seua superfície és completament plana i de terres argiloses. El clima és mediterràneu i els vents dominants són els del nort, oest i est i és este últim el que ocasiona les pluges. Dispon de gran varietat de camps de tarongers.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la V-31 continuant per la AP-7 direcció Alacant i desviant-se en la eixida 532 agarrant la carretera CV-42. També conta en estació de ferrocarril de la llínea C-2 de Rodalies Valéncia. (RENFE). Tenint en conte que l'estació realment està l'atre extrem del poble llimítrof (Benifayó)
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Almussafes llimita en les següents localitats: Alginet, Benifayó, Picassent, Silla, Sollana i Valéncia totes elles de la província de Valéncia.
Història
Fon originalment un caserío musulmà, format per vàries alqueries i una torre. Existia ací una aduana (en àrap mazaf, d'a on prove el nom de la vila: Almazaf) per a cobrar els drets de trànsit de les mercaderies que entraven i eixien de la veïna ciutat de Valéncia. En l'any 1672 fon separada del terme de Benifayó.
Demografia
Segons el cens del INE de l'any 2022 contava en 8.929 habitants.
Durant la segona mitat del sigle XX aumentà la població en més del 50 per cent.
Evolució demogràfica d'Almussafes[1] | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2008 | 2017 | 2022 | |||||||
6.249 | 6.471 | 6.676 | 6.881 | 7.030 | 7.256 | 7.318 | 7.459 | 7.836 | 7.967 | 8.189 | 8.929 | 8.914 |
Economia
La superfície cultivada representa la major part del terme. Els terrenys són en la seua majoria de regadiu, se cultiven cebes, creïlles, tarongers, arròs, dacsa i diverses varietats de fruta i hortalices. El rec se realisa en les aigües de la Sequia Real del Xúquer; també s'utilisa, des del sigle XVIII, el cabal de la font del Vicari, i el de varios pous existents. Hi ha ganado vacu, porcí i avícola.
Fins al sigle XIX fon molt important la cria de cucs de seda. Hi ha industries de confecció de peses de vestir, un molí arrosser i un matador.
Factoria Ford i industries auxiliars
L'activitat econòmica d'Almussafes i de les poblacions llimítrofs se concentra al voltant de la factoria d'automòvils Ford, inaugurada el 18 d'octubre de 1976, a on s'han fabricat més de 9 millons de vehículs. Esta factoria fabrica en l'actualitat els models: Focus i Fiesta de la marca Ford. La producció mija diària és de 1.500 unitats.
La factoria de Ford oferix ocupació directa a 7.000 persones, mentres que l'indústria auxiliar ocupa a uns 21.000 treballadors adicionals. L'orige de la fàbrica se remonta a 1973, quant la multinacional estadounidense llavors dirigida per Henry Ford II decidí adquirir 636 horts en la comarca en una extensió total de 270 hectàrees.
Més allà de l'importància de la companyia en caràcter local, la quota de Ford Motor Company en el Producte Interior Brut de la Comunitat Valenciana ascendix al 8,2%.
Monuments
- Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Bertomeu Apòstol, és d'estil churrigueresc, i en ella hi ha vàries escultures d'Esteve (1782).
- Túnels. La torre àrap, junt en les atres dos, tenen un túnel, el qual permetia una conexió subterrànea entre les 3 torres àraps guaites; que també servia com medida de protecció. Estos túnels conserven restes d'époques musulmanes com ara armes, o gerres plenes d'oli per a les conserves.
Festes
- Festes patronals. Se celebren festes en honor del patró, Sant Bertomeu del 13 al 17 de juliol.
Política
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Vicente Escrivà Ribes | PSPV-PSOE |
1983 - 1987 | Vicente Escrivà Ribes | PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | Vicente Escrivà Ribes | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | Vicente Escrivà Ribes | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | Escrivà (95-97) / Chaqués (97-99) | n/d |
1999 - 2003 | Josep Chaqués Pérez | BNV |
2003 - 2007 | Mª Ángeles Lorente Iglesias | PSPV-PSOE |
2007 - 2011 | Mª Carmen Santos-Juanes Fuster | PPCV |
2011 - 2015 | n/d | n/d |
2015 - 2019 | n/d | n/d |
2019 - 2023 | n/d | n/d |
2023 | n/d | n/d |
Personages importants
- Don Lluís Duart Alabarta, retor i historiador.
Vore també
Referències
- Ajuntament d'Almussafes
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Almussafes
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Almussafes.
Municipis de La Ribera Baixa | |
---|---|
Albalat de la Ribera • Almussafes • Benicull • Corbera • Cullera • Favara • Fortaleny • Llaurí • Polinyà • Riola • Sollana • Sueca |