Ayelo de Rugat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Ayelo de Rugat
Provmap-valencia2.png Escut d'Aielo de Rugat.svg
Ayelo de Rugat-Mapa del Valle de Albaida.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°52′55″N, 0°20′39″O
Altitut: 287 msnm
Superfície: 7'65 km2
Població: 160 hab.
Densitat: 20,91 hab./km²
Gentilici: ayelí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46842
Festes majors: Segon fi de semana d'agost
Alcalde: Jaime Soler Todolí (PPCV)
Pàgina web: Web de l'ajuntament


Ayelo de Rugat és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya.

Geografia

Situat en l'extrem oriental de la Vall d'Albaida, en la vertent nort de la serra de Benicadell. El terme consta de dos sectors clarament diferenciats: un al nort, pla, i atre al sur, accidentat per les estrebacions de la serra de Benicadell. El terreny és de naturalea calcàrea. Les altures principals són: Sola (836 m.), Carrasqueta (814 m.), Racó de l’Edra (611 m.), Tossal Redó (480 m.). Creuen el terme els barrancs del Gros, Llop i la Font, que desaigüen en el riu Verniça.

El clima és templat, en algunes gelades durant l'hivern; els vents més freqüents són els de ponent i llevant; les pluges es produïxen en decembre i març.

Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la A-7 per a prendre despuix la A-35 i alcançar la CV-40.

Localitats llimítrofs

Fita en Montichelvo, Rugat i Castelló de les Guerres, en la província de Valéncia, i en el municipi de L'Orcha, en la província d'Alacant.

Història

Ruïnes del castell de Ayelo de Rugat

Alqueria musulmana abans de la Conquista dels cristians, fon donada el 15 de maig de l'any 1248 a Raimon de Gayllach per Jaume I. Fon part integrant del ducat de Gandia. Despuix de l'expulsió dels moriscs en l'any 1609 se va concedir la Carta Pobla als nous pobladors el 24 de setembre de 1612. Pero en l'any 1794 el poblat encara no s'havia recuperat demogràficament del buit deixat pels moriscs, puix a soles la poblaven 35 famílies.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 n/d n/d
1983 - 1987 n/d n/d
1987 - 1991 n/d n/d
1991 - 1995 n/d n/d
1995 - 1999 n/d n/d
1999 - 2003 n/d n/d
2003 - 2007 Jaime Soler Todolí PPCV
2007 - 2011 Jaime Soler Todolí PPCV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2017
213 200 204 196 193 208 207 207 209 1609

Economia

Les terres de treball són poc fondes i pedregoses, estant la propietat molt repartida i excessivament parcelada. En el secà se cultiven vinyes, olivers, garroferes, armelers i cereals. S'exporta fusta de pi. El regadiu aprofita l'aigua de les fonts del Morteral i Mohínas. N'hi ha indústria de producció d'oli.

Festes locals

Es celebren festes a l'Assunció, Verge del Rosari i Divina Aurora, del 15 al 17 d'agost.

Vore també

Castell de Rugat

Enllaços externs

Commons


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Gerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig