Palmira
Palmira (en àrap تدمر Tadmor o Tadmir) fon una antiga ciutat situada en el desert de Síria, en l'actual província de Homs a 3 km de la moderna ciutat de Tedmor o Tadmir, (versió àrap de la mateixa paraula aramea "palmira", que significa "ciutat dels arbres de dátil"). En l'actualitat només persistixen les seues àmplies ruïnes que són foc d'una abundant activitat turística internacional. L'antiga Palmira fon la capital de l'Imperi de Palmira baix l'efímer regnat de la reina Zenobia, entre els anys 268 - 272.
Palmira fon elegida com a Patrimoni de l'Humanitat en 1980. El 20 de juny de 2013, l'Unesco inclogué a tots els llocs de Síria en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs a els que estan exposts per la Guerra Civil Síria i l'Estat Islàmic.
Història
En el veïnat de l'oasis de Afqa es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de Mari. En la Bíblia es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la Mar Morta). Durant el predomini dels seléucits en Síria, Palmira conseguí la seua independència.
En lo 41 a. C. els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de Marco Antonio a l'atre costat del Éufrates. En el sigle I a. C. Síria s'havia convertit en província romana i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la ruta de la seda. «Independent entre dos Imperis», la definix Plini el Vell.
Despuix d'una visita, l'emperador Adriano va otorgar a Palmira els drets de ciutat lliure i va canviar el nom a Palmyra Hadriana. Despuix de la captura en l'any 260 de l'emperador romà Valeriano en la guerra contra els sasànits, Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador Septimio Odenato. Despuix del seu assessinat en 267, la seua viuda Zenobia en nom del seu fill Vabalato, establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per Síria i el Líban. mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'Imperi Romà, conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a Egipte. En 272 fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà Aureliano qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despruix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en Tibur. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en el 273.
Diocleciano reconstruí despiix Palmira encara que la nova ciutat era més chicoteta i estabí un campament en les seues rodalies com a defensa contra els sasánits. En l'any 634 fon presa pels musulmans i en el 1089 fon completament destruïda per un terremot.
Galeria
Decumanus (avinguda).
Tetrapylon, en Palmira.
Teatre romà en Palmira.
- 40 adC.jpg
La República Romana i lo món conegut despuix de la fi de la guerra.
Temple de Bel, en Palmira.
Posta de sol en Palmira.
Panorama de Palmira.
Vista panoràmica de les ruines de Palmira.
Temple de Bel, en Palmira.
Arc monumental, en Palmira.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Palmira de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palmira.