Reis Catòlics
Es coneix com a Reis Catòlics a Fernando i Isabel, reis de Castella (1474-1504) i d'Aragó (1479-1516).
La parella es va casar en el Palacio dels Viver de Valladolit el 19 d'octubre de 1469, ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el Castillo de Fuensaldaña (Fuensaldaña, Valladolit). Com eren cosins, per a qué el seu matrimoni fora reconegut per l'Església necessitaven una dispensa papal de la qual no disponien, per la qual cosa van fer falsificar una bula.[1] Es vare fer en el tro de Castella després d'una guerra (1475-1479) contra els partidaris de la princesa Juana, filla del rei Enrique IV.
En 1479 Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir el seu pare Juan II. Isabel i Fernando vatrn regnar junts fins a la mort d'ella en 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla Juana i el seu marit Felipe, duc de Borgonya i comte de Flandes. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, després de morir Felipe en 1506 i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en 1516.
En la historiografia espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de la Edat Mija a la Edat Moderna. En el seu enllaç es varen unir provisionalment, en la dinastia dels Trastámara, les Corones de Castella i d'Aragó. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, van establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquesta de Granada, Navarra, Canàries, Melilla i unes atres places africanes van conseguir la unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant Ceuta i Olivenza que llavors pertanyien a Portugal— dels territoris que hui formen Espanya. Esta unió territorial era personal, ya que es varen mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona.
Els Reis establiren una política exterior comú marcada pels enllaços matrimonials en diverses famílies reals europees que varen resultar en l'hegemonia dels Habsburg a Europa durant els segles XVI i XVII. D'atra banda el descobriment d'Amèrica a partir de 1492 va modificar profundament l'història mundial.
Referencies
- ↑ Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser Alfonso Carrillo, arquebisbe de Toledo mentres que segons John Edwards va ser el llegat pontifici Antonio Veneris.