Edat de Bronze
| Història humana |
|---|
| ↑ abans de l'Homo (Pliocé) |
|
|
|
|
|
|
| ↓Futur |
L'edat del bronze és un periodo del desenroll de la civilisació caracterisat pel fet que la metalúrgia més avançada ha desenrollat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliances per a conseguir bronze. L'edat del bronze forma part de la prehistòria i seguix al neolític a la major part del món.
La data exacta d'arribada a l'edat del bronze varia entre cultures i llocs del món. La tecnologia del bronze era coneguda vers el 4.500 a.C, prop de Bang Chieng (Tailàndia). Posteriorment, fon elaborat al Pròxim Orient; a l'Àsia Menor es data abans del 3.000 aC; a l'Antiga Grècia s'inicià el seu us al voltant del 3.000 a.C; a l'Àsia Central el bronze es coneix vora el III milenari a.C. (2.000 a.C.), a l'Afganistan, Turkmenistan i Iran; mentres que a China s'incorporà més tardanament, dins la dinastia Shang, vora el 1800 a.C. A Amèrica, la civilisació de Tiwanaku fon l'encarregada d'encetar esta edat, descobrint el bronze en provar en diversos metals.
Esta fase del desenroll humà no és present a totes les regions del globo terràqueu: a l'Àfrica subsahariana no existix una edat del coure ni del bronze, car els pobladors d'esta zona feren un salt directe entre el periodo neolític i l'Edat del Ferro.
L'edat del bronze se situa generalment a Europa entre el 1800 a.C. i el 700 a.C. dividida en tres fases: