Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents (en castellà i oficialment Teresa de Cofrentes), és un municipi de la Vall de Cofrents.
Geografia
113,9 km2 de terme integrats en el massiç del Caroig donen lloc a espais naturals com els alvencs de Las Quebradas, entre els barrancs de Carboneras i de l'Argongueña, els parages del riu Reconque, la rambla de Murell, els alts del Caroig, de Tona, Pino Alto i la Pedriza, i les fonts del Bolo, Las Balsillas, del Bosque, de Velilla o de los Batanes.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Aquilino Gozálvez Giménez | |
| 1983 - 1987 | José Teruel Gozálvez | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | José Teruel Gozálvez | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Victoriano Fuentes Jiménez | PPCV |
| 1995 - 1999 | Victoriano Fuentes Jiménez | PPCV |
| 1999 - 2003 | José Gozálvez Piqueras | PPCV |
| 2003 - 2007 | José Gozálvez Piqueras | PPCV |
| 2007 - 2011 | José Gozálvez Piqueras | PPCV |
| 2011 - 2015 | José Gozálvez Piqueras | PPCV |
| 2015 - 2019 | Francisco Cebrian Gómez | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Francisco Cebrian Gómez | PSPV-PSOE |
| 2023 | José Javier Jiménez Miravalles | PPCV |
Demografia
Conta en 611 habitants segons el cens del INE de l'any 2023.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2012 | 2014 | 2016 | 2018 | 2021 | 2023 | |||
| 787 | 757 | 758 | 751 | 728 | 695 | 678 | 661 | 697 | 724 | 662 | 654 | 620 | 651 | 650 | 618 | 611 | |||
Cultura
Com en el restant de la comarca, els seus habitants tenen la llengua castellana com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la llengua valenciana.
Economia
La seua economia és bàsicament agrícola, encara que en un passat de cert auge industrial. La superfície cultivada apenes aplega al 15,6% del total municipal, quedant el restant poblat per pins, carrasques i romers. En aigua de fonts i pous es reguen les terres en les que es cultiven bresquilleres i pomeres especialment, dacsa, hortalices i alfals. En secà hi ha oliveres i armelers. El cultiu de major superfície és el de cereals i vinyes. Abunda la ganaderia capruna i lanar, aixina com les colmenes per a l'extracció de la mel.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Teresa de Cofrents
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Teresa de Cofrents
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Teresa de Cofrents.
| Municipis de La Vall de Cofrents | |
|---|---|
| Ayora • Cofrents • Cortes de Pallars • Teresa de Cofrents • Xalans • Xarafull • Zarra | |