Federico Bonillo Vigo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Federico Bonillo Vigo (Massamagrell, 1955) és un arquitecte tècnic, empresari i escritor valencià.

Biografia

Federico Bonillo és Arquitecte Tècnic, empresari, investigador, escritor i articuliste. Ferm defensor de la cultura valenciana, l'història, senyes d'identitat, llengua i lliteratura del Regne de Valéncia.

Federico Bonillo naixqué en la població valenciana de Massamagrell pero als cinc anys d'edat els seus pares és traslladaren a viure a la ciutat de Valéncia, a on vixqué fins al seu casament, instalant-se a viure en Alboraya des de fa més de 25 anys, poble per una atra banda que considera com a seu i del que està molt orgullós de ser fill adoptiu.

En la seua joventut i l'época d'estudiant estudià Arquitectura Tècnica en l'Escola Tècnica d'Arquitectura i ha segut funcionari de la Generalitat Valenciana.

Fon membre del Grup d'Acció Valencianista (GAV) i és un convençut valencianiste per naiximent, per sentiments, per devoció i per vocació.

Despuix de treballar en Barcelona 3 anys, torna a Valéncia i feu oposicions a l'Institut Nacional de la Seguritat Social (INSS), en els anys huitanta, ocupant plaça en el carrer de Jesús, demanant l'excedència voluntària i més tart renunciant al seu lloc de treball, per a passar a l'empresa privada, treballant en vàries empreses del sector comercial d'arts gràfiques.

Fon empresari del sector empresarial abans nomenat, pero despuix d'un temps, decidí passar-se de nou a l'administració pública i treballà en la Conselleria de Benestar Social, en la ciutat de Castelló.

Ha format part de diverses formacions polítiques sempre de tall valencianiste com Coalició Valenciana, sent Secretari de la Gestora Local de Coalició Valenciana en Alboraya.

En l'actualitat viu en Alboraya i dins del seu poble adoptiu, és un actiu defensor del valencianisme en general i lluita tenaçment contra la catalanisació en tots els àmbits. Eixemple d'açò és el seu estudi sobre “la catalanisació del topònim del poble d’Alboraya”.

És articuliste i colaborador en varis mijos d'informació digital i gràfics (diari digital i imprés El Palleter, Diario de Valencia, etc...), aixina com soci i colaborador d'associacions i entitats culturals valencianes i valencianistes com la Cardona Vives de Castelló.

Ha colaborat publicant artículs en la Revista Renou que edita l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló, com els titulats 'Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català', publicats en quatre parts.

Està en procés d'arrematar la primera part d'un llibre de cinc, sobre història, art, cultura, senyes d'identitat, llengua i lliteratura del Regne de Valéncia, aixina com un estudi sobre Els Furs i les Corts en el sigle XIII del Regne de Valéncia, i també un chicotet resum o manual d'informació general sobre l'història del Regne de Valéncia i atre resum històric sobre l'idioma Valencià i la seua documentació.

Obra

  • La Barraca Valenciana: Estudi sociològic, constructiu i cultural (Grup d'Acció Valencianista, Valéncia, 2016) ISBN 10: 8485872266.
  • La nostra llengua, la valenciana (2022)
  • La catalanisacio del toponim del poble d'Alboraya

Premis i guardons

  • Premi Fadrí-Cardona Vives D. Josep Maria Guinot a les lletres valencianes (2015).

Cites

Personalment, sempre he pensat i defes, que la nostra Patria no li deu res, ni deu ofrenar noves glories a Espanya i manco encara a catalunya, puix el mal economic i financer no li ve a Valencia a soles de Castella com els manifesteros fletats per ACPV (Eliseu Climent i els Casals Jaume I, i ara tambe l'Esquerra Republicana del carota de Carot) del Comtat al Regne, cada 25 d'abril, pretenen fer-mos creure. El mal li ve a Valencia des de Barcelona, qui, com de costum, feu l'indecible per a traure profit de la seua situacio. Cada 25 d'abril, ara fa 300 anys, una rabia i una impotencia immenses mos invadixen el cor quan veem que: d'esquerres o de dretes, monarquics o republicans, democrates o totalitaris, imperialistes en idees nazi_onalistes, mos governen 'els mateixos botiflers des de fa 300 anys'.
'Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català' (III de IV), per Federico Bonillo Vigo (Revista Renou, nº 74, novembre 2012, de l'associacio cultural Cardona i Vives de Castello)

Referències

Enllaços externs