Piles
Piles és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.
Geografia
El terme de Piles és pràcticament pla, alterat solament pel pas travesser del barranc de Palmera o Beneteixir, que voreja el caixco urbà pel nort. El llitoral està format per 1,5 km de plaja. El clima és mediterràneu.
Història
L'orige del poble sembla estar en una chicoteta alqueria musulmana depenent del castell de Rebollet, conquistada conjuntament en ell en l'any 1240 per Jaume I. En aquella época l'actual terme municipal era en bona mida pantanós.
La seua història ha estat lligada a les del comtat d'Oliva i ducat de Gandia, als que va pertànyer. En l'expulsió dels moriscs, va quedar casi deshabitada, sent repoblada en cristians vells.
Administració
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Daniel Perelló Chofre | UCD |
1983 - 1987 | Fernando Pons Climent
José Solbes Escrivà (1984) |
PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | José Solbes Escrivà | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | José Solbes Escrivà | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | José Solbes Escrivà
Vicente Ciscar Salelles (1997) |
PSPV-PSOE |
1999 - 2003 | Vicente Ciscar Salelles | PSPV-PSOE |
2003 - 2007 | Vicente Ciscar Salelles | PSPV-PSOE |
2007 - 2011 | Vicente Ciscar Salelles | PSPV-PSOE |
2011 - 2015 | David Morant Ciscar | PP |
2015 - 2019 | David Morant Ciscar | Independents per Piles |
2019 - 2023 | David Morant Ciscar | Independents per Piles |
2023 | Cristina Fornet Ausina | PSPV-PSOE |
Demografia
Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 2.882 habitants.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2007 | 2010 | 2012 | 2018 | 2022 | |||||||
2.054 | 2.131 | 2.110 | 1.956 | 1.946 | 1.981 | 2.238 | 2.347 | 2.664 | 2.842 | 2.877 | 2.688 | 2.882 |
Economia
El 78% de la superfície del municipi està cultivat, en 373 ha de cítrics distribuïdes a parts iguals entre tarongers i mandarins. El rec prové de les aigües del riu Serpis a través de la Séquia Comunal d'Oliva (Sèquia Comuna d'Oliva) i d'alguns pous.
L'indústria està representada per vàries mijanes empreses de sectors diversos com l'alimentació, la fusteria, les manufactura i els metals.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Piles
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Piles
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Piles.
- Portal de Safor Turisme
Municipis de La Safor | |
---|---|
Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa |