Dia dels Sants Inocents
El Dia dels Sants Inocents o simplement Dia dels Inocents és la commemoració d'un episodi hagiogràfic del cristianisme: la matança dels chiquets menors de dos anys naixcuts en Belem (Judea), ordenada pel rei Herodes I el Gran en la finalitat de desfer-se del recén naixcut Jesús de Nazaret.
Relat bíblic
Segons la Bíblia, Herodes es va enterar que havia naixcut un chiquet que segons les profecies seria el Rei de reis. Per por a que este poguera aplegar a arrebatar-li el poder en un futur i havent averiguat que els Macs d'Orient s'havien desplaçat des de tan llunt per a visitar-ho i oferir-li regals dignes d'un Rei, va anar a la trobada de dits Macs i els va dir que tan pronte ho trobaren li'l comunicaren degut a que el també aniria a dur-li regals.
Quan els Macs es varen enterar realment de les intencions d'Herodes es varen anar de regrés al seu país sense comunicar-li res. Herodes es va enfadar molt i per la mateixa por de poder perdre el seu regnat en mans del recent naixcut, va ordenar matar a tots els chiquets naixcuts per aquelles dates.
Com tots sabem Jesús es va salvar, pero aquella matança des de llavors s'ha anat celebrant com el dia dels Sants Inocents.
El 28 de decembre es recorda esta matança que va ordenar el rei Herodes en Belén, per a acabar en tots els chiquets menors de dos anys i aixina liquidar al futur Rei d'Israel.
No se sap de veres quànts varen ser, pero la tradició establix que uns 30 chiquets menors de dos anys varen morir a mans dels soldats romans. Des de llavors, l'Iglésia Catòlica celebra cada 28 de decembre la festa dels Sants Inocents, per a recordar eixes cruels morts de chiquets. La tradició ha transformat este dia també en l'elegit per a fer "bromes inocents".
L'Iglésia catòlica recorda este acontenyiment el 28 de decembre, encara que d'acort en l'Evangeli de Mateu, la matança va deure haver succeït despuix de la visita dels Macs al rei Herodes I el Gran (un o dos dies despuix del 6 de giner), encara que també la data de l'adoració dels Reis Macs a Jesús no té una data donada exactament en les escritures.
És molt corrent l'explicació del Nadal i demés dates al voltant d'esta com a dates arbitràries, puix estes no figuren en els evangelis. Segons l'evangelio, Zacaries va saber que Isabel estava prenyada de Joan el Baptiste mentres complia en l'obligació de cremar incens en el Temple, que devia fer cada grup sacerdotal dos voltes per any. Zacaries perteneixia a l'octau grup, el d'Abías, lo que nos dona dos possibles dates per a la concepció de Joan el Baptiste, una a mitan maig i una atra a mitan novembre, cap de les quals coincidix en la tradició.
Evidència històrica
En la seua obra Antiguetats judeues, Flavio Josefo (37–101) no relata una matança de chiquets per part de Herodes I el Gran. No obstant, varis historiadors afirmen que eixe no és un argument decisiu i que l'episodi quadra en la crueltat d'Herodes, ben coneguda i documentada.
Inocentades i bromes
En Hispanoamèrica i en Espanya és costum realisar en esta data bromes de tota índole. Els mijos de comunicació fan bromes o tergiversen el seu contingut de tal modo que l'informació semble real. Es tracta d'una llibertat que es donen els agents mediàtics per a donar a entendre al seu sentit de l'humor, oportunitat que solament tenen una volta a l'any. És tradició que els periòdics publiquen pàgines cabals de notícies còmiques, en l'advertència de que és dia dels inocents, que van des de les que són una òbvia befa a qualsevol succés recent, fins a les que semblen séries i enganyen al llector desprevingut. El dia dels inocents es viu en tot lo món llatíparlant.
Definició d'Inocentada
El diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) dona la següent definició: Acte o dit propi d’inocents, de carents d’experiència, malícia o maldat. // Burla feta en ocasió del dia dels Sants Inocents.
Tradicions valencianes
En la localitat alacantina d'Ibi, el 28 de decembre tenen lloc uns actes molt peculiars en relació en esta festivitat i dels més característics d'Alacant: el ''Dia dels Enfarinats''. Es tracta d'una divertida celebració que representa l'enfrontament entre el poder públic i l'oposició, per mig d'una batalla de farina en un ambient de carnestoltes i satíric. Els enfarinats ho formen un grup de 14 persones, entre les que s'elegix a l'alcalde i demés càrrecs rellevants, com el juge, el fiscal, l'aguasil... Per un atre costat, l'oposició, els representants de la qual es caracterisen per portar una cofeta negra, intentarà arrebatar-los el poder. Ahí comença a escenificar-se una batalla en la que es llancen farina, pols i coets. Una espectacular explosió de soroll, festa i tradició.
També es pot viure el Dia dels Sants Inocents d'una forma especial en la població valenciana de Jalance. En este municipi del Vall d'Ayora-Cofrents, el 28 de decembre se celebra la Festa dels Locos. És una festa que data de principis del sigle XVII en una marcada simbologia pagana. Els més jòvens, vestits en robes estrafalaries i en maquillages cridaners, tindran el poder durant unes hores, mentres participen en les divertides charangues. De nit se celebra el tradicional Ball dels Locos, a on casi tot està permés i, ademés de la música, la picaresca és la gran protagonista.
Atres tradicions nadalenques són:
Referències
- Brown, Raymond E. (1982). El nacimiento del Mesías: comentario a los relatos de la infancia. Madrid: Ediciones Cristiandad. p. 230. ISBN 84-7057-302-0
- Piñero, Antonio y colaboradores (2009). Todos los Evangelios: traducción íntegra de las lenguas originales de todos los textos evangélicos conocidos. Madrid: Ediciones Edaf. p. 300 y siguientes. ISBN 978-84-414-2116-5
Bibliografia
- France, Richard T. (1979). «Herod and the Children of Bethlehem». Novum Testamentum (21): 98-120
- Hagner, Donald A. (1993). Matthew 1–13, Word Biblical Commentary, Vol. 33a. Thomas Nelson. p. 35
- Maier, Paul L. (1998). «Herod and the Infants of Bethlehem». Chronos, Kairos, Christos II. Macon, Georgia: Mercer University Press. p. 170-172
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dia dels Sants Inocents.
«Inocentada». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).