L'Aaiún
L'Aaiún (en àrap العيون, en bereber ⵍⵄⵢⵓⵏ, en francés Laâyoune) és la ciutat més important del Sahara Occidental. La parcialment reconeguda República Àrap Saharaui Democràtica la considera la seua capital, pero en la pràctica es troba ocupada i administrada per Marroc,[1] com la major part del Sahara Occidental. Segons el cens de l'any 2014 tenia una població total de 196.331 habitants. És la localitat més gran del Sàhara Occidental. La Missió de Nacions Unides pel Referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO) té la seu general en la ciutat. Està situada en l'interior del territori, a 28 km de la costa nort, junt al caixer sec del riu Saguia el Hamra, en la regió homònima.
Toponímia
El nom de la ciutat significa ‘les fonts’ o ‘les deus’,[2] nom en que ya es coneixia la zona abans de la fundació de la ciutat pels colonisadors espanyols.
Demografia
La ciutat registrà una població de 183.691 habitants durant l'últim cens que es realisà en l'any 2004. Segons estimacions es calcula que en l'any 2009 posseïa una població de 194.668 habitants per lo que es situa com la principal ciutat del Sàhara Occidental.[3] La ciutat ha patit l'èxodo de mils de sahrauís que fugien del Marroc en direcció als campaments de refugiats que es troben en el país veí d'Algèria per lo que la seua població en l'actualitat s'ha vist minvada, però encara aixina aumenta cada any a causa de la gran natalitat existent.
| Evolució demogràfica de L'Aaiún | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Cens de 1982 | Cens de 1994 | Estimació de 1999 | Cens de 2004 | Estimació de 2006 | Estimació de 2009 | ||||||||||||||
| 93.875 | 136.950 | 169.000 | 183.691 | 188.084 | 194.668 | ||||||||||||||
Història
La presència del primer assentament permanent en el que hui és la ciutat de L'Aaiun data de l'any 1928, quan s'establí un lloc de vigilància pertanyent a la tribu izarguien. Els espanyols no escomencaren l'ocupació efectiva de l'interior del territori fins a 1934, quan el comandant Antonio de Oro Pulido i el capità Galo Bullón Díaz arribaren fins al lloc de vigilància dels izarguien, trobant òptim el lloc per a un establiment permanent, ya que no estava lluny de la mar i es trobava ben comunicat en Tarfaya i Cap Juby, i contava en un subministre garantit d'aigua dolça gràcies als pous de la vora esquerra del Saguia el Hamra, aixina com el seu embassament en el seu llit durant l'època de pluges. Quatre anys despuix, en l'any 1938, dos oficials decidiren l'establiment d'un lloc militar fix, i s'erigiren llavors els primers edificis permanents de l'assentament. En 1940 fon designada oficialment ciutat capital o capçalera del Sàhara Espanyol, rebent per tant una dotació de Partides Específiques (per a la construcció d'edificis i infraestructures) pertanyent als Pressuposts Anuals independents per a la regió Ifni-Sàhara. El seu desenroll va ser lent fins als anys xixanta, quan tingué un desenroll espectacular convertint-se en una ciutat moderna.[4]
El 17 de juny de 1970 un grup de manifestants encapçalats per Mohammed Bassiri portaren una petició al governador general del Sàhara Espanyol en L'Aaiún.[5] El fet, conegut com a revolta de Zemla, acabà en la policia dispersant la manifestació i arrestant els capitostos, i arraïl de la resistència la Legió Espanyola disparà contra la multitut, provocant onze morts. Centenars d'ells foren detinguts, entre ells Bassiri, que fon assessinat en la presó.[5]
Fon la capital de l'antic Sàhara Espanyol fins a desembre de 1975, quan després de la marcha pacífica de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei Hassan II– que despuix es denominà "marcha verda", es varen signar els Acorts de Madrit, pels quals Espanya cedí el Sàhara al Marroc i a Mauritània, els quals s'enfrontaren despuix en el saharaui Front Polisario, recolzat per Algèria. Els marroquins ocuparen la ciutat a principis de 1976, causant un èxodo de saharauis cap a Algèria per a escapar de les represàlies marroquines pel seu recolzament al Front Polisario. En la seua persecució a la població que fugia cap al sur-oest d'Algèria, les forces aèries marroquines van utilisar napalm, fòsfor blanc i bombes de fragmentació contra els refugiats.
En l'any 2005, la ciutat fon escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en recolzament de l'independència i del Front Polisario. Estes protestes també es produiren en atres nucleus urbans del Sahara Occidental, aixina com en alguns centres universitaris de tot el Marroc. La ciutat ha segut reconeguda com la capital de la República Àrap Saharaui Democràtica per 81 estats.
Referències
- ↑ UN General Assembly Resolution 34/37 and UN General Assembly Resolution 35/19.
- ↑ Julio Cortés, Diccionario de árabe culto moderno, Barcelona: Herder, 1996, p. 791. Federico Corriente, Diccionario árabe-español, Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. 546.
- ↑ Error en el títul o la url.«». [Consulta: 2007-10-01].
- ↑ Diario Vasco, 10 de març de 1966
- ↑ 5,0 5,1 Laurent Pointier, Sahara occidental, Karthala, 2004, p. 78
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre L'Aaiún.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek | |