Pilota valenciana

   

"Joc de pilota", del pintor Josep Bru i Albinyana

La pilota valenciana és un deport valencià autòcton que es pot jugar en diverses modalitats, i en el qual s'enfronten un o més contrincants formant dos equips que competixen llançant una pilota, colpejant-la en la mà nua, o en llaugeres proteccions.

El nom de pilota valenciana s'utilisa per a distinguir-lo d'atres jocs de pilota, com la vasca, que es juga normalment contra un mur (frontó).

Historia

Archiu:Pilota-XIX.jpg

Uns jugadors desconeguts mostren les pilotes de vaqueta en la Vall de Tavernes. Finals del sigle XIX.

Archiu:Pilota Alcoy.jpg

Jugadors de pilota valenciana en el Trinquet de la Cova Santa d'Alcoy. D'esquerra a dreta: Tonet, Chulla, el Carboneret, Borrelló i el Negret, abans d'escomençar la Final de Festes de Sant Jordi de 1926.

El deport de la pilota fon àmpliament practicat en la Antiga Grècia i fon introduït en la Península Ibèrica pel Imperi Romà que ho van expandir a atres regions de l'imperi com les actuals França, Bèlgica, Països Baixos o Itàlia on encara perduren diferents varietats. En aquella época es jugava a pilota en unes normes paregudes a l'actual joc valencià de llargues.

En la Corona d'Aragó fon un deport molt popular practicat per membres de la noblea i inclús reis (l'humanista Arnau de Vilanova va recomanar la seua pràctica a Jaume II en 1305) si be este èxit fon part de la seua posterior pèrdua de popularitat ya que per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica en els carrers quedant confinada a recints tancats que només podien mantindre les classes adinerades. Ademés el fet que només en el Regne de Valéncia existira tradició de joc en trinquet va propiciar la seua desaparició en el restant de territoris de la Corona d'Aragó. Famós per la seua transcendència és el bando del 14 de juny de 1391 que va promulgar el Consell General de la Ciutat de Valéncia en el que prohibia la seua pràctica dins de les muralles de la ciutat. Esta prohibició no va afectar el joc de pilota en el Regne de Valéncia estant censats a mitat del sigle XVI fins a tretze trinquets en la capital repetint-se de manera periòdica diversos bandos prohibint el seu joc en el carrer. No obstant això a mitat del sigle XIX els vascs deixen de jugar cara a cara per a escomençar a jugar a rebot en un frontó el que junt en la invenció del tenis, deport semblant pero de menys durea física del que només es va rebre com a influència el sistema de puntuació, van llimitar la difusió de la pilota a mà pràcticament en Valéncia i en regions concretes de Bèlgica, Holanda, el nort d'Itàlia i el nort de França.

Des d'este moment i fins a mitat del sigle XX és el que es coneix com a edat d'or de la pilota valenciana pel fet que es disputaven numeroses partides en que s'apostaven ingents sumes de diners i que els jugadors eren autèntics héroes populars destacant pilotaris com Roquet de Penàguila, Bandera, Meler, Bota, el Chiquet, el Paler o el Piloter.

Posteriorment la popularisació dels deports de masses, especialment el fútbol, l'expansió urbanística que va provocar el derrocament de numerosos trinquets, l'aument de la circulació automovilística que va dificultar el joc en el carrer i la progressiva castellanisació de la societat degut a l'immigració de gran quantitat de persones que no veren a la pilota com un deport propi va provocar que la seua situació en la década dels 60 del sigle XX fora quasi crítica.

Archiu:Genoves.jpg

Paco Cabanes, "El Genoves", guanyador de la final individual del Trofeu Bancaixa en 1995.

Pero en eixe moment la pilota va tornar a resorgir i es pot dir que fon gràcies a un home, Francesc Cabanes el Genovés. La figura d'este mític pilotari va atraure a numerosos aficionats de volta al trinquet.

A este fenomen s'uní el procés autonòmic. Esta descentralisació va provocar que la Federació de Pilota Valenciana es deslligara de l'espanyola, que arreplega només les modalitats vasques, la qual cosa va permetre organisar numerosos tornejos oficials que van incrementar l'interés de les partides i una major professionalisació del deport. Ademés les noves institucions públiques han apostat decididament per ell, retransmetent numeroses partides, contant en un programa semanal en la televisió pública valenciana, incloent notícies en els informatius, oferint recursos didàctics per a la seua introducció en l'assignatura d'educació física i promulgant una normativa per la qual qualsevol colege o institut valencià de nova construcció haja d'incloure una instalació per a la pràctica de la pilota.

Per això, es pot dir que actualment la pilota viu un periodo de recuperació com mai abans s'havia conegut i sens dubte el futur adquirix bones expectatives.

Instalacions

La pilota valenciana pot disputar-se en diferents llocs.

Trinquet de pilota valenciana.

• Trinquet : Sense cap dubte és la pista més característica d'este deport. És un recint tancat de forma rectangular d'entre quaranta i xixanta metros de llarc i entre nou i onze d'ample. Les dos parets més llargues, denominades muralles, tenen una altura semblant a l'ample del recint. Una de les dos muralles conta en un element singular, la escala. Esta escala consta de quatre escalons dels quals el primer és més alt que la resta, contant en una altura d'un metro aproximadament i un ample d'entre dos metros i mig i tres. Estos escalons són aprofitats pel públic per a assentar-se i presenciar la partida.

• Carrer : Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, contant cada poble en un carrer especialment adequat per ad això. Este carrer devia ser plà i contava en unes dimensions un poc menors que les d'un trinquet. En l'augment de la circulació es va dificultar esta pràctica pel que s'han construït diversos carrers artificials denominats carrer de la pilota en els que s'imiten fins en els més chicotets detalls els carrers urbans incloent per tant finestres, balcons o portes. Hi ha carrers artificials entre atres en les localitats de Monserrat, Torrent, Beniparrell, l'Eliana, Meliana, Foyos, Albuixech, Chirivella, Calp o Benidorm.

• Frontó : De característiques semblants al frontó vasc o al de frontenis pero en una llongitut menor (reglamentàriament entre 20 i 30 m de llarc) està guanyant popularitat en els últims temps degut a la dificultat de disputar partides en el carrer o en els trinquets.

• Galocheta : Este recint de vint metros de llarc per tres i mig d'ample s'utilisa per a jugar la modalitat de "Galochetes" en la localitat de Monòver. Conta en una corda central destensada i quatre caixons en els cantons del recint.

Modalitats

Hi ha diverses modalitats de pilota valenciana encara que es poden dividir en dos grans blocs, estil directe i estil indirecte:

Estil directe

Archiu:Genoves2.jpg

Paco Cabanes, "El Genoves" en una partida d'Escala i corda.

Els equips estan enfrontats, enviant la pilota a l'extrem contrari del camp de joc.

Modalitats d'estil directe:

• Escala i corda : Sens dubte la modalitat reina pel que conta en el número més gran de jugadors professionals. Es disputa en trinquet a qué s'afig una corda en el mig de la pista a una altura aproximada de dos metros. S'enfronten dos equips de u, dos o tres jugadors. És un joc a l'aire, permetent-se només un bot de la pilota abans de tornar-la al camp rival encara que els bots en les escales no són contats. El joc consistix a tornar la pilota al rival per damunt de la corda, cometent-se falta quan la pilota no arriba a l'atre camp, ho fa per davall o impacta en una part del cos diferent de la mà. Per a conseguir un joc se seguix una notació semblant a la del tenis, 15, 30, val i joc

• Galocha : És un joc paregut al de escala i corda diferenciant-se que es disputa en un carrer natural, o un carrer artificial, adaptant-se les regles a la pista, pero mantenint el mateix esperit.

• Llargues : En esta modalitat a l'aire jugada en el carrer es permet només un bot. Es disputa entre equips de tres, quatre o cinc pilotaris. Per a conseguir un tant cal conseguir que la pilota bot més allà d'una llínia coneguda com de la falta (situada entorn de trenta o quaranta metros de la del servici) o que supere una llínia posterior coneguda com del 'quinze' (quinze) situada a una distància aproximada de 70 m.

• Raspall : És l'atra modalitat que conta en jugadors professionals. Es juga en trinquet o en el carrer i deu el seu nom al fet que el pilotari pot raspar el sol en la mà per a tornar la pilota, ya que inclou dos colps específics: "raspar" (colpejar la pilota a rant de terra de manera que esta Rode) i "enganchar" (colpejar la pilota a rant de terra de manera que esta s'eleve). En esta modalitat la pilota va sovint rodant pel sol. Per a conseguir un punt s'ha de conseguir que la pilota supere la llínia de tant que té el rival darrere d'ell o tocar el fondo del trinquet. És la modalitat més dura físicament.

• Galochetes : Esta modalitat es juga en la galocheta una diminuta pista entre un o dos jugadors per equip. Es disputa a l'aire, conseguint-se un tant cada vegada que s'introduïx la pilota en un dels caixons (forats) del rival, o quan la pilota del rival no conseguix passar la corda.

• Joc internacional : Es denomina aixinana a la modalitat que es juga en mundials i europeus, sent semblant a llargues pero en diverses variants -ja que en cada país es juga de forma distinta- a fi de jugar a una modalitat comuna.

Estil indirecte

Els dos equips s'enfronten llançant la pilota contra un element (mur), cridat frontó. Després que la pilota rebota li toca jugar a l'equip contrari.

Modalitats d'estil indirecte:

• Frontó : Esta modalitat es diferencia del frontó vasc en les dimensions de la pista i les característiques de la pilota. Cada jugador colpeja la pilota de manera alterna havent d'impactar esta en el frontis per damunt d'una ralla situada a una altura de mig metro i botant dins dels llímits establits en la pista.

• Frare : Esta modalitat conta en unes regles paregudes a les del frontó diferenciant-se que es disputa en una pista llaugerament diferent: en dimensions un poc menors i en dos bisells, coneguts com frares en els cantons del frontis que permeten que la pilota faça efectes estranys quan impacte en ells.

De totes estes modalitats la més estesa és la de escala i corda que junt en la de raspall és l'única que conta en jugadors professionals. Populars també són la galocha en les províncies de Castelló i Valéncia; i en tota la província d'Alacant la modalitat a llargues . El joc en frontó està guanyant adeptes a causa de la gran quantitat d'instalacions disponibles i als diversos desafiaments que han enfrontat en els últims anys a pilotaris valencians i vascs. Finalment les galochetes i el frare es troben cada una d'elles restringides pràcticament a una població.

Material

Pilotes

Pilotes i guant.

Hi ha diversos tipo de pilota segons la modalitat:

• Pilota de badana : Esta pilota té una coberta de pell de vedella i està farcida de borra. S'usa pel seu escàs preu en partides d'aficionats i en partides en el carrer i per la seua llaugerea per a l'entrenament de jóvens. Té un pes màxim de 39 g i un diàmetro màxim de 38 mm.

• Pilota de drap : Esta pilota té un centre de borra i esta recoberta per tires de drap. És utilisada en la modalitat de galochetes i conta en un pes d'entre 50 i 96 g i un diàmetro de 6 o 7 cm.

• Pilota de vaqueta : està formada per huit triànguls de pell de bascoll de vaca cosits entre si i farcida de borra per a conseguir el pes oficial que té la modalitat d'adults és d'entre 40 i 42 g i un diàmetro de 42 mm. Són fabricades de manera artesanal i per tant són molt apreciades tenint un preu molt elevat de com a mínim 30 euros. S'utilisa en la modalitat de escala i corda, raspall i galocha.

• Pilota de tec : Està composta d'un núcleu de fusta recobert de borra i forrada en pell de cabra. S'utilisa per al frontó valencià i té un pes d'entre 36 i 50 g i unes dimensions d'entre 40 i 50 mm de diàmetro.

Guants

S'utilisen per a protegir les mans a l'hora de colpejar la pilota. Són de pell de corder i no cobrixen els dits. Estan formats per un triàngul de pell destinat a cobrir la palma de la mà contant en una subjecció a l'altura dels nucs. Per a subjectar-los se'ls lliguen a la mà en un parell de vetes enllaçades. A causa de la seua llaugerea no oferixen suficient protecció pel que normalment s'afigen naïps retallats, planches d'acer, plaques de plàstic o esponges davall d'ells cobrint-los posteriorment en esparadrap. Generalment esta protecció s'utilisa també en els dits.

Didals

Els didals, s'utilisen per a jugar a raspall . Estan fabricats en pell o intestí de porc. Per a colocar-los s'afig un poc de cotó per a ajustar la forma del didal a la del dit.

Apostes

Els espectadors del joc poden apostar a qualsevol dels dos equips, i el trinquet i el marchador s'embojaquen abdós una comissió de les apostes.

Component social

Les partides de pilota, els trinquets i tot lo relacionat en la pilota sempre han utilisat el valencià com a llengua predominant, inclús en els anys de la dictadura de Franco, per lo que ha segut un refugi per a la llengua pròpia que ha servit per a mantindre el seu us. Per això, alguns valencians ho consideren el seu deport nacional.

Competicions

• Trofeu Individual Bancaixa
• Circuit Bancaixa
• Trofeu El Corte Inglés
• Trofeu Autonòmic de Raspall Fundació Ruralcaixa
• Trofeu EDICOM Interpobles de Galocha

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Pelota_valenciana de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pilota valenciana.
• Escola de Pilota
• Federació de Pilota Valenciana
• El Portal de la Pilota Valenciana