Diferència entre les revisions de "Francesc Tàrrega"
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
==Gires, concerts i obres== | ==Gires, concerts i obres== | ||
− | En 1881, despuix d'un concert en [[Lió]], va aplegar a [[París]], on va conéixer als personages més importants de l'época. Va actuar en varis teatres, i va ser invitat a tocar per a la reina [[Isabel II]] d'Espanya. Despuix de tocar en [[Londres]], va tornar a [[Novelda]] per a contraure matrimoni en la seua novia María Rizo. | + | En [[1881]], despuix d'un concert en [[Lió]], va aplegar a [[París]], a on va conéixer als personages més importants de l'época. Va actuar en varis teatres, i va ser invitat a tocar per a la reina [[Isabel II]] d'[[Espanya]]. Despuix de tocar en [[Londres]], va tornar a [[Novelda]] per a contraure matrimoni en la seua novia María Rizo. |
− | Va realisar freqüents gires: [[Perpiñán]] (França), [[Càdis]] (Espanya), [[Niça]] (França), [[Mallorca]] (Espanya), París, [[Valéncia]], i més. En Valéncia va conéixer a Concha Martínez, rica viuda que ho va prendre baix la seua protecció artística, i li va oferir a ell i a la seua família una casa en [[Barcelona]]. Allí és on va compondre la major part de les seues més famoses obres. | + | Va realisar freqüents gires: [[Perpiñán]] (França), [[Càdis]] (Espanya), [[Niça]] (França), [[Mallorca]] (Espanya), París, [[Valéncia]], i més. En Valéncia va conéixer a Concha Martínez, rica viuda que ho va prendre baix la seua protecció artística, i li va oferir a ell i a la seua família una casa en [[Barcelona]]. Allí és a on va compondre la major part de les seues més famoses obres. |
De regrés d'un viage a [[Granada]] va escriure l'obra ''Recorts de l'Alhambra'', i en [[Argèlia]] li va aplegar l'inspiració per a compondre ''Dansa mora''. Allí va conéixer a Camille Saint-Saëns i més tart, en [[Sevilla]], va escriure la major part dels seus estudis. Al seu volgut amic i compositor [[Tomás Bretón]] li va dedicar el famós ''Caprig àrap''. | De regrés d'un viage a [[Granada]] va escriure l'obra ''Recorts de l'Alhambra'', i en [[Argèlia]] li va aplegar l'inspiració per a compondre ''Dansa mora''. Allí va conéixer a Camille Saint-Saëns i més tart, en [[Sevilla]], va escriure la major part dels seus estudis. Al seu volgut amic i compositor [[Tomás Bretón]] li va dedicar el famós ''Caprig àrap''. | ||
− | Es va instalar en 1885 en Barcelona, i allí va morir el 15 de decembre de 1909. | + | Es va instalar en [[1885]] en Barcelona, i allí va morir el 15 de decembre de 1909. |
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== |
Revisió de 20:07 25 dec 2015
Francesc d'Asís Tàrrega i Eixea (Vilarreal, 21 de novembre de 1852-Barcelona, 15 de decembre de 1909) va ser un compositor i guitarriste valencià.
Biografia
Un accident va marcar la seua infància quan, segons pareix, va caure a una séquia en un descuit de la chicona que li cuidava, i va quedar la seua vista danyada. El seu pare, en el temor de que quedara cego, es va traslladar a Castelló per a que assistira a classes de música i poguera guanyar-se la vida com a músic.
Va entrar en el Conservatori de Madrit en 1874, a on va estudiar composició en Emilio Arrieta. A finals de 1870 ensenyava guitarra (Emilio Pujol i Miguel Llobet varen ser alumnes seus) i donava concerts en regularitat. Virtuós del seu instrument, era conegut com el Sarasate de la guitarra. En 1880 va donar recitals en París i Londres.
Durant l'hivern de 1880, va substituir al seu amic i guitarriste Luis de Soria en un concert en Novelda (Alacant), ciutat a on va conéixer a la seua futura esposa, María Rizo.
Gires, concerts i obres
En 1881, despuix d'un concert en Lió, va aplegar a París, a on va conéixer als personages més importants de l'época. Va actuar en varis teatres, i va ser invitat a tocar per a la reina Isabel II d'Espanya. Despuix de tocar en Londres, va tornar a Novelda per a contraure matrimoni en la seua novia María Rizo.
Va realisar freqüents gires: Perpiñán (França), Càdis (Espanya), Niça (França), Mallorca (Espanya), París, Valéncia, i més. En Valéncia va conéixer a Concha Martínez, rica viuda que ho va prendre baix la seua protecció artística, i li va oferir a ell i a la seua família una casa en Barcelona. Allí és a on va compondre la major part de les seues més famoses obres.
De regrés d'un viage a Granada va escriure l'obra Recorts de l'Alhambra, i en Argèlia li va aplegar l'inspiració per a compondre Dansa mora. Allí va conéixer a Camille Saint-Saëns i més tart, en Sevilla, va escriure la major part dels seus estudis. Al seu volgut amic i compositor Tomás Bretón li va dedicar el famós Caprig àrap.
Es va instalar en 1885 en Barcelona, i allí va morir el 15 de decembre de 1909.