Turcmenistan

Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan, és un estat d'Àsia central que llimita al nort en Kazahstan i Uzbekistan, al sur-est en Afganistan, al sur en Iran i a l'oest en la mar Càspi. Va ser una de les repúbliques constituents de l'URSS de 1925 a 1991 baix el nom de República Socialista Soviètica de Turkmenistan.

Història

Artícul principal → Història del Turkmenistan.

El territori del Turkmenistan ha estat poblat des de l'antiguetat. Les tribus turcomanes dedicades a la criança de cavalls van arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les muntanyes Altai, i es van establir als afores del desert de Karakum, arribant fins a Pèrsia, Síria i Anatòlia.

L'eixèrcit rus va fer la seua entrada en el territori entre les décades del 1860 i el 1870. El 1869, es va crear el port de Krasnovodsk, i ya el 1874 es va consolidar la presència russa en la creació del districte militar de Transcàspia. Anexionat per l'imperi Rus entre 1865 i 1885, el 1890 el control rus sobre Turkmenistan era complet. El govern de Transcàspia va existir com a govern militar del 1869 al 1881 i com a govern civil del 1881 al 1889, fon integrat al govern general del Turquestan el 1889.

El 1917 van arribar aires de revolució, i durant la guerra civil (1918-1920) el Turkmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada estableta la Unió Soviètica, el territori de Transcàspia (reorganisat des del 1921 com a Turquestan juntament en la resta del govern general del Turquestan) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de 1922 a ser una de les repúbliques constituents de la Unió, incloent-hi l'RSSA del Turquestan. El 19 de setembre de 1924 la república Popular de Bukharà i la República Popular Soviètica de Coràsmia o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i el 1925 dissoltes per ser integrades a l'RSS de l'Uzbekistan. El 27 d'octubre de 1924 es va decidir crear la república Socialista Soviètica Turkmena i el febrer de 1925 es va reunir a Askhabad un congrés constituent pan-turkmen de sòviets que va crear el Partit Comunista del Turkmenistan. El 13 de maig de 1925 la república va entrar a la Unió Soviètica.

Durant aquella época, es van fixar les fronteres de la república soviètica, i es van desenrollar ambiciosos proyectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de la Unió Soviètica. També es van crear sistemes de regadiu i, a poc a poc, la producció de cotó i petròleu es va convertir en una de les activitats econòmiques principals. La colectivització va ser desastrosa pels turkmens encara nómades en gran majoria i algunes zones de la república foren afectades per la lluita dels basmachis que va durar fins al 1930. L'establiment de les granges colectives va portar a una revolta general el 1928 que va durar fins al 1932, i fon finalment sofocada; el 1937-1938 les porgues estalinistes van afectar als quadres del partit comunista.

Després de la dissolució de la Unió Soviètica, el Turkmenistan es va convertir en un estat independent el 27 d'octubre de 1991 per declaració del Sòviet Suprem. La RSS Turkmena passava a ser la República del Turkmenistan. Un referèndum va confirmar la independència pel 94,1% del vots. El controvertit president Saparmurat Niàzov, antic primer secretari del Partit Comunista i president del Sòviet Suprem (des del 7 de giner de 1990) ha dominat la vida política del país des de llavors; fon declarat president el dia de la independència, el 27 d'octubre de 1990. Va entrar a la Comunitat d'Estats Independents el 21 de decembre de 1991 i va ingressar a l'ONU el 2 de març de 1992. La nova constitució fon adoptada per referèndum el 8 de maig de 1992. El 21 de juny de 1992 Niàzov fon reelegit president, i el seu mandat fon prorrogat pel parlament (por un sol vot) el decembre de 1993, allargant-lo fins al 2002 sense necessitat de ser reelegit en votació. El 28 de decembre de 1999 fon declarat president vitalici. Va morir el 21 de decembre de 2006 i el va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow, que fon elegit en una elecció formal el 11 de febrer de 2007 i el setembre del 2008 el parlament va aprovar una nova constitució més aperturista i que permet l'existència de partits polítics tot i que en la pràctica el control el seguix tenint el partit Comunista del Turkmenistan rebatejat com a Partit Democràtic del Turkmenistan.