Diferència entre les revisions de "Vicent Lleó i Balbastre"
m (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''') |
m (Text reemplaça - ' ab ' a ' en ') |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De [[Valéncia]] al Grau''. Va estudiar al Conservatori de [[Valéncia]] | + | Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De [[Valéncia]] al Grau''. Va estudiar al Conservatori de [[Valéncia]] en [[Salvador Giner i Vidal|Salvador Giner]]. |
Després d'una breu estància en [[Barcelona]] es va establir en [[Madrit]] el [[1896]], a on no només es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En [[Madrit]] va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues. | Després d'una breu estància en [[Barcelona]] es va establir en [[Madrit]] el [[1896]], a on no només es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En [[Madrit]] va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', aixina com l'òpera ''Inés de Castro''. | La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', aixina com l'òpera ''Inés de Castro''. | ||
| − | Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón]] '', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada | + | Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón]] '', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de [[Madrit]], fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra van ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El [[1985]] es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]]. |
La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos després de la seua mort. | La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos després de la seua mort. | ||
Revisió de 08:20 5 jul 2013
Vicent Lleó i Balbastre ( Valéncia, 19 de novembre de 1870 - Madrit, 28 de setembre de 1922), compositor valencià conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la sarsuela La Corte de Faraón .
Biografia
Va ser escolà del Real Colege del Corpus Christi de Valéncia, on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, Dixit Dominus per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: De Valéncia al Grau. Va estudiar al Conservatori de Valéncia en Salvador Giner.
Després d'una breu estància en Barcelona es va establir en Madrit el 1896, a on no només es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En Madrit va ser empresari de sarsuela en companyia d'Amadeu Vives, empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per Amèrica per tal de recuperar les pèrdues.
La seua producció està molt influïda per l'opereta centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles El mozo crúo, La carne flaca, La república del amor i La taza de té, aixina com l'òpera Inés de Castro.
Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela La Corte de Faraón , de 1910, títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un llibret sicalíptic de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de Madrit, fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'esposa de Putifar. Les representacions en viu d'esta obra van ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El 1985 es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per Ana Belén i Antonio Banderas.
La seua darrera sarsuela, ¡Ave César! va ser estrenada dos mesos després de la seua mort.
Bibliografia
- Tomás Marco. Historia de la música española. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrit,1983. I.S.B.N. 84-206-8506-2
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Lleó_i_Balbastre de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.