Diferència entre les revisions de "Alfara de la Baronia"
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Alfara d'Algímia''' és un [[municipi]] | + | '''Alfara d'Algímia''' és un [[municipi]] del [[País Valencià]]. Pertany a l'actual [[província de València]], a la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]]. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Situat al | + | Situat al nord-est de la comarca del [[Camp de Morvedre]], a el vall del riu [[Palància]]. El riu en divideix el terme en dues mitats, quedant el nucli urbà a la dreta. Les muntanyes més elevades del terme municipal són el ''Picaio'' (388 [[metres|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metres|m.]]) i l'anomenada popularment ''Muntanyeta de l'ermita'' (229 [[metres|m.]]), als peus de la qual s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàries|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[timó]], [[romer]] i un poc d'[[espart]]. |
| − | S' | + | S'accedeix a aquest poble des de [[Valéncia]] a través de l'[[A-23]], prenent l'eixida núm. 14 i, tot seguit, la [[CV-327]]. |
=== Localitats llimítrofs === | === Localitats llimítrofs === | ||
| − | El terme municipal d'Alfara d'Algímia | + | El terme municipal d'Alfara d'Algímia limita amb les següents poblacions: |
| − | [[Algar]], [[Sagunt]] i [[Algímia d'Alfara]] | + | [[Algar]], [[Sagunt]] i [[Algímia d'Alfara]] a la [[província de València]] i [[Sogorb]] a la [[província de Castelló]]. |
== Història == | == Història == | ||
| − | La zona | + | La zona ja estava poblada durant l`'època íbera, com demostren les restes arqueològiques trobades al terme municipal de forns ibers i gran quntitat de ceràmica. |
En época romana, la zona de l'actual Alfara d'Algímia pertanyia al ''Ager Saguntinus''. | En época romana, la zona de l'actual Alfara d'Algímia pertanyia al ''Ager Saguntinus''. | ||
| − | La zona no va sofrir, en el [[segle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel | + | La zona no va sofrir, en el [[segle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel qual cal considerar que la seua estructura poblacional es mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[segle III]]), moment en el qual la població del ''Ager Saguntum'' es reclogué a les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, el [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] arrivà –segons conta la seua ''Crònica''– a la zona del [[Palància]]. Després de la conquesta, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt amb la d'[[Algímia]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. EL 1249, [[Jaume I]] en féu donació a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perquè el baró no residia a [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni reial fins que l'any [[1270]] es féu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a altres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius). |
| − | En 1609, Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, | + | En 1609, Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, essemt baró de [[Torres Torres]] Miquel Vallterra. Els nous pobladors cristians arribaren al poble des de Torres Torres i Almàssera |
== Administració == | == Administració == | ||
| Llínea 74: | Llínea 74: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | Durant el [[segle XVIII]] | + | Durant el [[segle XVIII]] augmentà un cent per cent la seua població i arrivà a tindre 540 habitants el 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins al 1940, any en què tornà a créixer gràcies al increment del regadiu a causa de la canalització de les aigües de la ''Font d'Arguines'', que permeteren fer nous regadius. En [[1970]] la població era de 850 habitants. Des d'aquella data, la població ha decrescut considerablement. |
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | ||
| Llínea 85: | Llínea 85: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | Està basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. Actualment, a pesar d'haver | + | Està basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. Actualment, a pesar d'haver augmentat l'àrea dedicada al cultiu de la [[taronja]] per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a la indústria i als serveis. Tot i això, a hores d'ara, les dues fàbriques que hi havia, han estat tancades. Només hi contiunen actives un magatzem de taronja i una fusteria. |
== Monuments == | == Monuments == | ||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
| − | *'''Ermita de la | + | *'''Ermita de la Mare de Déu dels Afligits'''''. Edifici construït a les darreries del [[segle XVII]]. La part més destacalbe n'és la frontera, que pertany a la tipologia anomenada mixtilínia, essent un dels primers exemples de dita tipologia al País Valencià. |
| − | *''' | + | *'''Església de Sant Agostí'''. Hi ha noticies de l'edifici des de final del [[segle XVI]]. En 1799, se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a [[Cristóbal Bueso]] la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de [[Joaquim Oliet Cruella]]. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura son motius principals de les seues obres. |
=== Monuments civils === | === Monuments civils === | ||
Revisió de 19:49 12 feb 2009
| Alfara d'Algímia | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Camp de Morvedre | |||
| • Partit judicial: | Sagunt | |||
| Ubicació: | 38°45′53″N 0°21′17″O | |||
| • Altitut: | 70 msnm | |||
| Superfície: | 11,7 km² | |||
| Població: | 515 hab. | |||
| • Densitat: | 44,02 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alfarenc/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46594 | |||
| Festes majors: | Ultima semana d'agost | |||
| Alcalde: | José E. Terrádez Navarro (PP) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Alfara d'Algímia és un municipi del País Valencià. Pertany a l'actual província de València, a la comarca del Camp de Morvedre.
Geografia
Situat al nord-est de la comarca del Camp de Morvedre, a el vall del riu Palància. El riu en divideix el terme en dues mitats, quedant el nucli urbà a la dreta. Les muntanyes més elevades del terme municipal són el Picaio (388 m.), la Costera (261 m.) i l'anomenada popularment Muntanyeta de l'ermita (229 m.), als peus de la qual s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 Ha.) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també timó, romer i un poc d'espart.
S'accedeix a aquest poble des de Valéncia a través de l'A-23, prenent l'eixida núm. 14 i, tot seguit, la CV-327.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Alfara d'Algímia limita amb les següents poblacions: Algar, Sagunt i Algímia d'Alfara a la província de València i Sogorb a la província de Castelló.
Història
La zona ja estava poblada durant l`'època íbera, com demostren les restes arqueològiques trobades al terme municipal de forns ibers i gran quntitat de ceràmica.
En época romana, la zona de l'actual Alfara d'Algímia pertanyia al Ager Saguntinus.
La zona no va sofrir, en el segle V, ni l'invasió dels vàndals ni el posterior control dels visigots, motiu pel qual cal considerar que la seua estructura poblacional es mantingué inalterada des de la crisis de l'Imperi Romà, (segle III), moment en el qual la població del Ager Saguntum es reclogué a les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, el 1233, el rei Jaume I d'Aragó arrivà –segons conta la seua Crònica– a la zona del Palància. Després de la conquesta, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt amb la d'Algímia, passà a formar part de la Baronia de Torres Torres. EL 1249, Jaume I en féu donació a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perquè el baró no residia a Torres Torres, de manera que continuà subjecta al patrimoni reial fins que l'any 1270 es féu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a altres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).
En 1609, Alfara quedà despoblada per l'expulsió dels moriscs. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, essemt baró de Torres Torres Miquel Vallterra. Els nous pobladors cristians arribaren al poble des de Torres Torres i Almàssera
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | ||
| 1995 - 1999 | ||
| 1999 - 2003 | ||
| 2003 - 2007 | José E. Terrádez Navarro | PP |
| 2007 - 2011 | n/d | n/d |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
Durant el segle XVIII augmentà un cent per cent la seua població i arrivà a tindre 540 habitants el 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins al 1940, any en què tornà a créixer gràcies al increment del regadiu a causa de la canalització de les aigües de la Font d'Arguines, que permeteren fer nous regadius. En 1970 la població era de 850 habitants. Des d'aquella data, la població ha decrescut considerablement.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 548 | 534 | 522 | 509 | 499 | 502 | 488 | 487 | 498 | 515 |
Economia
Està basada tradicionalment en l'agricultura. Actualment, a pesar d'haver augmentat l'àrea dedicada al cultiu de la taronja per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a la indústria i als serveis. Tot i això, a hores d'ara, les dues fàbriques que hi havia, han estat tancades. Només hi contiunen actives un magatzem de taronja i una fusteria.
Monuments
Monuments religiosos
- Ermita de la Mare de Déu dels Afligits. Edifici construït a les darreries del segle XVII. La part més destacalbe n'és la frontera, que pertany a la tipologia anomenada mixtilínia, essent un dels primers exemples de dita tipologia al País Valencià.
- Església de Sant Agostí. Hi ha noticies de l'edifici des de final del segle XVI. En 1799, se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a Cristóbal Bueso la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de Joaquim Oliet Cruella. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura son motius principals de les seues obres.
Monuments civils
- La cisterna. Construcció tradicional ab aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la Sequia Major de Sagunt. Se creu haver sigut construïda a finals del segle XVIII, durant l'etapa de Floridablanca, qui lliberà al poble del pagament del impost de la seda per a arreplegar fondos per a la seua construcció. Una recent restauració ha desvirtuat la seua fisonomia original.
Festes patronals
Alfara d'Algímia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última semana d'agost i la primera de setembre.
- Festa de Sant Agustí, titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.
- Verge dels Afligits té lloc la festa el 8 de setembre. La vespra la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.
Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [1]
- Web no oficial d'Alfara d'Algímia
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alfara_de_Algimia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.