Diferència entre les revisions de "La Vila Joyosa"

Revisió de 14:27 18 gin 2013

La Vila Joyosa (oficialment La Vila Joiosa/Villajoyosa, AFI: [la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]), nomenada normalment La Vila i antigament Allon o Alonis, és un municipi valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilómetros al nort-est de la ciutat d'Alacant. Conta en 32.534 habitants (INE 2008) i és la capital de la comarca de la Marina Baixa i cap de partida judicial. Popularment és coneguda en el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda".

Geografia

Pel núcleu urbà de La Vila Joyosa passa el riu Amadòrio -riu de la Vila-, provinent del pantà de Relleu. El terme municipal conta en 15 km de costa i llimita en els municipis de El Campello, Orcheta, Finestrat, Benidorm i un chicotet pic en Aigües de Busot.

Muntanyes

La Moratella, El Belpuig, El Tàssio, El Cantal, Serra d'Orcheta, La Nina, El Tossal del Meno, El Tossal de la Vella, El Tossal de la Torreta, El Tossal de la Bale, El Voladoret.

Núcleus i partides

L'Ermita
El Paradís (Paraís)
El Torres
La Cala de la Vila Joyosa o Cala de Morales o Cala de Finestrat. En l'edat mija "la cala de n'Aguiló".
El Montiboli
Atres partides menors: L'Aixihuili, El Salomó, La Rancallosa, Els Alfondons, El Rodacucos, La Mediassa, La Foradà, L'Alcocó, L'Almiserà, El Charco, El Charquet, El Carrichal, La Pileta, L'Era Soler, Les Chauchelles, El Carratalà, El Galandú, La Robella, Les Barberes, El Pla, Les Bordes, Els Banyets, La Mallaeta, La Tellerola, Les Talayes, El Racó del Conill, El Partidor, El Clot, El Mijanet, El Secanet, L'Almuixó i La Setina entre atres.

Plages

De nort-est a suc-oest:

Cala de Morales o Cala de Finestrat o "Cala de la Vila Joyosa": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metros de llargària. La denominació migeval era la cala de n'Aguiló.
Caletes del Racó del Conill: Cudols mijans, retirada, salvage i chicoteta. Profunditat mija. Entre les dos caletes de la plaja fan 70 metros de llargària. És una plaja nudista.
Plages del Torres: Cudols mijans i trossos de arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dos plages a banda i banda del riu Torres sumen 500 metros de llargària.
Plaja del Tio Roig del Pal: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 150 metros de llargària.
Plaja dels Estudiants: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 100 metros de llargària.
Plaja del "Varadero" (Plaja del Varador): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metros de llargària.
Plaja de l'Alcocó: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metros de llargària. Al Nort estava la punta de l'Alcocó a on se situa el moll peixquer de la Vila Joyosa.
Plaja de la Basseta l'Oli (Plaja de la Basseta de l'Oli): Arena fina. Plana i urbana. La plaja més calma de la Vila Joyosa en estar protegida pel vents de llevant pel port peixquer. 230 metros de llargària
Plaja de la Vila: Arena fina. Plana i urbana. 600 metros de llargària. Junt a la Plaja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal componen una extensa plaja en una continuïtat física de 1.200 metros de llargària. En el segle XVIII rebia el nom de Plaja de la Mar.
Plaja de l'Arsenal: Arena fina. Plana i urbana. 370 metros de llargària
Plages de la Punta de Moro: Les més pròximes al riu Amadòrio són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de cudols i grava fina. 700 metros de llargària.
Plaja de la Malladeta: 70 metros de llargària.
Plaja del Paraís: Arena fina i grossa i cudols mijans. Profunditat mija. 1.050 metros de llargària.
Plaja de Bol Nou: Grava menuda i mijana. 220 metros de llargària.
Plaja de l'Esparralló: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metros de llargària.
Caleta del Montiboli: Grava menuda i arena grossa. 120 metros de llargària.
Plaja del Charco: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metros de llargària.
Plaja del Carrichal: Estreta, abrupta i de cudols grans. 300 metros de llargària.

Economia

Ciutat de gran tradició peixquera, actualment en la seua economia destaquen les indústries de chocolate (com Chocolates Valor, Clavileño) i el turisme.

Demografia

En 27.983 habitants segons el cens de l'1 de giner del 2005, La Vila Joyosa és el 13è. municipi de la província d'Alacant per població. Segons este cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'atres nacionalitats de la UE).

Evolució demogràfica de La Vila Joyosa^[1]
1857	1887	1910	1930	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2005	2008
9.110	8.763	9.152	8.715	9.315	11.006	16.258	20.638	23.160	24.246	27.983	32.534

Política

En les eleccions municipals del 27 de maig del 2007, es van presentar cinc partits polítics, tots van obtindre representació en estos resultats per regidors: 10 PP, 7 PSPV-PSOE, 2 II (Iniciativa Independent), 1 BLOC i 1 EUPV. En un pacte de quatre partits: PSPV, II, BLOC i EUPV es va poder donar l'alcaldia al candidat pel PSPV-PSOE.

A finals del 2008 l´edil de II es va passar al grup mixt i va fer possible que el PP tornara a governar.

Plantilla:Cap resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Fi resultats eleccions

Plantilla:Alcaldes post-constitució

== Monuments i llocs d'interés ==]

Conjunt històric-artístic de la Vila. Trobem el núcleu, les muralles renaixentistes i l'església fortalea de l'Assunció, del gòtic valencià.

Torre d'Aguiló. De planta quadrada, construïda en el segle XVI, va formar part del sistema de vigilància costera contra la pirateria.

Torre de Dalt. Les torres d'horta són estructures anexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa.

Torre de Baix o de Chauchelles. Es troba emmascarillada en la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit.

Torre del Charco. Torre guaita, de planta circular (segle XVI). Actualment es troba en una propietat privada.

Torre de la Creu.

Torre la Torreta. Torre d'horta nomenada ya en documents de principis del segle XV, per la qual cosa va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila Joyosa.

Torre Simeón. És una torre sentinela d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates.

Torre d'Hèrcules (abans de Sant Josep). Monument funerari romà del segle II.^[2]

Museu chocolates Valor. Museu visitable sobre la història del chocolate.

Museu municipal. Interessants restes del poblament de la ciutat.

Casa Museu La Barbera dels Aragonés.

Festes

Les seues festes de Moros i Cristians, celebrades en honor a santa Marta del 24 al 31 de juliol, van ser declarades d'interés turístic internacional pel Ministeri de Treball i Assunts socials l'any 2003. Estes festes, que en La Vila Joyosa tenen una antiguetat de 250 anys, rememoren un important atac realisat pels pirates barbarescs en 1538 que va ser repelit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarc (El Desembarc) en la plaja.

El dia 29 de juliol, se celebra la processó de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té este càrrec vitalici. Atres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les embaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També en l'estiu se sol celebrar la "chocolatissima" en rutes guiades i degustació de chocolate en el núcleu antic.

Atres festes importants són les que se celebren en el barri de l'Ermita, en la celebració de Sant Miquel, a finals de setembre.

En agost del 2008 es realisà el conegut festival de música alternativa, Marearock Festival, a on en el seu antic emplaçament, en Torrevella va arribar a congregar més de 4.000 persones.

També se celebren en la Vila Joyosa el carnestoltes, la Semana Santa en una important processó del Divendres Sant. En maig es commemoren les Llàgrimes de Santa Marta i al juliol la Mare de Deu del Carme.

Gastronomia

Els plats típics més destacats són: arròs en fesols al forn, la borreta de melva, Paella Vilera , pebrereta, Sanc en ceba, olla en "tarongetes" (pilotes), polps a la vilera, calder, arròs en lluç, arròs en ceba, arròs en espinacs i aladroc, i "coca escaldada".

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Municipis Marina Baixa

[1] Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis des de 1996.

[2] Direcció general del Patrimoni Cultural - Generalitat Valenciana

[1]

[2]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''La Vila Joyosa''' (oficialment ''La Vila Joiosa/Villajoyosa'', [[IPA|AFI]]: {{IPA|[la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]}}), nomenada normalment '''La Vila''' i antigament [[Allon]] o [[Alonis]], és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la costa de la [[Marina Baixa]], 32 quilòmetros al nort-est de la ciutat d'[[Alacant]]. Conta en 32.534 habitants ([[INE]] [[2008]]) i és la capital de la comarca de la [[Marina Baixa]] i cap de partida judicial. Popularment és coneguda en el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda".
+'''La Vila Joyosa''' (oficialment ''La Vila Joiosa/Villajoyosa'', [[IPA|AFI]]: {{IPA|[la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]}}), nomenada normalment '''La Vila''' i antigament [[Allon]] o [[Alonis]], és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la costa de la [[Marina Baixa]], 32 quilómetros al nort-est de la ciutat d'[[Alacant]]. Conta en 32.534 habitants ([[INE]] [[2008]]) i és la capital de la comarca de la [[Marina Baixa]] i cap de partida judicial. Popularment és coneguda en el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda".
 == Geografia ==
@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 === Plages ===
-[[Fitxer:Caleta_del_Montiboli_i_platja_de_l'Esparralló.jpg|thumb|left|La Caleta del Montiboli i la platja de l'Esparralló (nudista) de la Vila.]]
+De nort-est a suc-oest:
-[[Fitxer:Playa de los Estudiantes.jpg|thumb|left|Platja dels Estudiants.]]
+* [[Cala de Morales]] o [[Cala de Finestrat]] o "[[Cala de la Vila Joyosa]]": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metros de llargària. La denominació migeval era la cala de n'Aguiló.
-De nord-est a sud-oest:
+* [[Caletes del Racó del Conill]]: Cudols mijans, retirada, salvage i chicoteta. Profunditat mija. Entre les dos caletes de la plaja fan 70 metros de llargària. És una plaja nudista.
-* [[Cala de Morales]] o [[Cala de Finestrat]] o "[[Cala de la Vila Joiosa]]": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metres de llargària. La denominació medieval era la cala de n'Aguiló.
+* [[Plages del Torres]]: Cudols mijans i trossos de arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dos plages a banda i banda del riu Torres sumen 500 metros de llargària.
-* [[Caletes del Racó del Conill]]: Còdols mitjans, retirada, salvatge i petita. Profunditat mitjana. Entre les dues caletes de la platja fan 70 metres de llargària. És una platja nudista.
+* [[Plaja del Tio Roig del Pal]]: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 150 metros de llargària.
-* [[Platges del Torres]]: Còdols mitjans i trossos de arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dues platges a banda i banda del riu Torres sumen 500 metres de llargària.
+* [[Plaja dels Estudiants]]: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 100 metros de llargària.
-* [[Platja del Tio Roig del Pal]]: Còdols mitjans i graveta fina. Profunda. 150 metres de llargària.
+* Plaja del "Varadero" ([[Plaja del Varador]]): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metros de llargària.
-* [[Platja dels Estudiants]]: Còdols mitjans i graveta fina. Profunda. 100 metres de llargària.
+* [[Plaja de l'Alcocó]]: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metros de llargària. Al Nort estava la [[punta de l'Alcocó]] a on se situa el moll peixquer de la Vila Joyosa.
-* Platja del "Varadero" ([[Platja del Varador]]): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metres de llargària.
+* Plaja de la Basseta l'Oli ([[Plaja de la Basseta de l'Oli]]): Arena fina. Plana i urbana. La plaja més calma de la Vila Joyosa en estar protegida pel vents de llevant pel port peixquer. 230 metros de llargària
-* [[Platja de l'Alcocó]]: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metres de llargària. Al Nord estava la [[punta de l'Alcocó]] on se situa el moll pesquer de la Vila Joiosa.
+* [[Plaja de la Vila]]: Arena fina. Plana i urbana. 600 metros de llargària. Junt a la Plaja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal componen una extensa plaja en una continuïtat física de 1.200 metros de llargària. En el segle XVIII rebia el nom de Plaja de la Mar.
-* Platja de la Basseta l'Oli ([[Platja de la Basseta de l'Oli]]): Arena fina. Plana i urbana. La platja més calma de la Vila Joiosa en estar protegida pel vents de llevant pel port pesquer. 230 metres de llargària
+* [[Plaja de l'Arsenal]]: Arena fina. Plana i urbana. 370 metros de llargària
-* [[Platja de la Vila]]: Arena fina. Plana i urbana. 600 metres de llargària. Junt a la Platja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal composen una extensa platja amb diferents recers del vent però amb una continuïtat física de 1.200 metres de llargària. Al segle XVIII rebia el nom de Platja de la Mar.
+* [[Plages de la Punta de Moro]]: Les més pròximes al riu [[Amadòrio]] són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de cudols i grava fina. 700 metros de llargària.
-* [[Platja de l'Arsenal]]: Arena fina. Plana i urbana. 370 metres de llargària
+* [[Plaja de la Malladeta]]: 70 metros de llargària.
-* [[Platges de la Punta de Moro]]: Les més pròximes al riu [[Amadòrio]] són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de còdols i grava fina. 700 metres de llargària.
+* [[Plaja del Paraís]]: Arena fina i grossa i cudols mijans. Profunditat mija. 1.050 metros de llargària.
-* [[Platja de la Malladeta]]: 70 metres de llargària.
+* [[Plaja de Bol Nou]]: Grava menuda i mijana. 220 metros de llargària.
-* [[Platja del Paradís]]: Arena fina i grossa i còdols mitjans. Profunditat mitjana. 1.050 metres de llargària.
+* [[Plaja de l'Esparralló]]: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metros de llargària.
-* [[Platja de Bol Nou]]: Grava menuda i mitjana. 220 metres de llargària.
+* [[Caleta del Montiboli]]: Grava menuda i arena grossa. 120 metros de llargària.
-* [[Platja de l'Esparralló]]: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metres de llargària.
+* [[Plaja del Charco]]: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metros de llargària.
-* [[Caleta del Montiboli]]: Grava menuda i arena grossa. 120 metres de llargària.
+* [[Plaja del Carrichal]]: Estreta, abrupta i de cudols grans. 300 metros de llargària.
-* [[Platja del Xarco]]: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metres de llargària.
-* [[Platja del Carritxal]]: Estreta, abrupta i de còdols grans. 300 metres de llargària.
-== Història ==
-[[Fitxer:Villajoyosa.jpg|thumb|Carrer típic de La Vila Joiosa. Passeig de Sant Pere.]]
-El seu origen, segons alguns autors, sembla remuntar-se a temps anteriors a la [[Imperi romà|romanització]], ja que existeixen fonts arqueològiques del període ibèric que recolzen aquesta teoria. També s'han trobat restes arqueològiques del període romà, com la [[Torre d'Hèrcules (La Vila Joiosa)|Torre d'Hèrcules]], nom popular que rep un sepulcre de torre romana de l'Alt Imperi, i deixalles d'un pont romà sobre el [[riu Amadòrio]]. Una tradició sens fonament pretén que dita torre siga la tomba de [[Sertori]], la qual cosa ve contradita pel tipus de monument, que és d'època imperial i datada possiblement dintre del segle II.
-La població fou conquistada pels cristians el [[1251]] per la necessitat d'aquests d'assegurar aquesta zona front el poder d'[[Al-Azraq]], va fer que hi predominaren els assentaments col·lectius, tant de genets com de peons, concedint-se als primers doble extensió de terres que als segons. Amb tot, a penes si comptà amb repobladors, per la qual cosa la seua població va continuar, per molt de temps, sent majoritàriament musulmana. Rere l'aixecament i desfeta del cabdill musulmà Al-Azraq, restà pràcticament despoblada. Amb la revolta dels musulmans castellans del [[1264]], s'hi produí la intervenció militar de [[Jaume I]], que tingué com a conseqüència l'inici d'una repoblació catalano-aragonesa. El [[1300]] [[Bernat de Sarrià]] va concedir carta pobla -per tal que hi hagués una localitat íntegrament cristiana ben fortificada en un país gairebé plenament musulmà- i el [[1452]] fou elevada a la categoria de vila reial.
-Durant les [[Revolta de les Germanies|Germanies]] ([[1521]]), encara que primerament va prendre partit pels agermanats, més tard tornà a l'obediència del rei, el qual, i en agraïment, va mantenir els seus privilegis. El [[1600]] comptava amb una població de 370 habitants (vilers), però després de l'[[expulsió dels moriscos|expulsió morisca]] del [[1609]], es va veure molt minvada. En el segle XVIII, segons [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles]], donava un total de, aproximadament, 5.000 habitants, augmentant progressivament en els anys posteriors, fins el [[1900]], que amb l'emigració vers el Nord d'[[Àfrica]], va tornar a disminuir. Però fou en la dècada dels [[1970]], i a causa del [[turisme]], quan el creixement de la població fou notori, passant a 25.073 habitants en [[2002]], en un terme de 59,2 km².
-El [[1911]] [[Alfons XIII]], va concedir-li el títol de ciutat. La llegenda conta que el [[29 de juliol]] de [[1538]] es va produir un fort atac per part de [[Pirateria marítima|pirates]], que pogueren ser derrotats pels cristians, gràcies a una forta tempesta que va destrossar la seua flota, ancorada en la desembocadura del riu [[Riu Sella (País Valencià)|Sella]]. La tempesta fou atribuïda a una intervenció miraculosa de santa Marta. Aquesta vila ha tingut sempre una fort tradició marinera. La seua activitat [[pesca|pesquera]] està documentada des del [[segle XVI]], i en ella s'ha basat gran part de la seua economia.
 == Economia ==
-Ciutat de gran tradició [[pesquera]], actualment en la seua economia destaquen les indústries de [[xocolate]] (com [[Xocolates Valor]], Clavileño) i el [[turisme]].
+Ciutat de gran tradició [[peixquera]], actualment en la seua economia destaquen les indústries de [[chocolate]] (com [[Chocolates Valor]], Clavileño) i el [[turisme]].
 == Demografia ==
-Amb 27.983 habitants segons el cens de l'1 de gener del 2005, La Vila Joiosa és el 13è. municipi de la província d'Alacant per població. Segons aquest cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'altres nacionalitats de la [[UE]]).
+En 27.983 habitants segons el cens de l'1 de giner del 2005, La Vila Joyosa és el 13è. municipi de la província d'Alacant per població. Segons este cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'atres nacionalitats de la [[UE]]).
 {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
-|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica de La Vila Joiosa<ref>[[Població|Població de fet]] segons l'[[INE]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis des de 1996.]</ref>
+|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica de La Vila Joyosa<ref>[[Població|Població de fet]] segons l'[[INE]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis des de 1996.]</ref>
 ! [[1857]] !![[1887]] !! [[1910]] !! [[1930]] !! [[1950]] !![[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2008]]
 |-
@@ Llínea 62: / Llínea 50: @@
 == Política ==
-A les [[eleccions municipals]] del [[27 de maig]] del [[2007]], es van presentar cinc partits polítics, tots van obtindre representació en estos resultats per regidors: 10 [[PP]], 7 [[PSPV]]-[[PSOE]], 2 II (Iniciativa Independent), 1 [[BLOC]] i 1 [[EUPV]]. En un pacte de quatre partits: [[PSPV]], II, [[BLOC]] i [[EUPV]] es va poder donar l'alcaldia al candidat pel [[PSPV]]-[[PSOE]].
+En les [[eleccions municipals]] del [[27 de maig]] del [[2007]], es van presentar cinc partits polítics, tots van obtindre representació en estos resultats per regidors: 10 [[PP]], 7 [[PSPV]]-[[PSOE]], 2 II (Iniciativa Independent), 1 [[BLOC]] i 1 [[EUPV]]. En un pacte de quatre partits: [[PSPV]], II, [[BLOC]] i [[EUPV]] es va poder donar l'alcaldia al candidat pel [[PSPV]]-[[PSOE]].
 A finals del [[2008]] l´edil de II es va passar al grup mixt i va fer possible que el [[PP]] tornara a governar.
@@ Llínea 71: / Llínea 59: @@
 {{partit resultats eleccions|roig|[[Partit Socialista del País Valencià]]|[[Gaspar Lloret Valenzuela]]|3.079|5|21,28}}
 {{partit resultats eleccions|verd|[[Esquerra Unida del País Valencià]]|José Carlos Gil Piñar|1.867|3|12,90}}
-{{partit resultats eleccions|blau|[[Gent per la Vila Joiosa]]|Pedro Alemany Pérez|1.252|2|8,65}}
+{{partit resultats eleccions|blau|[[Gent per la Vila Joyosa]]|Pedro Alemany Pérez|1.252|2|8,65}}
-{{partit resultats eleccions|blanc|Altres| |1.780|-|12,01}}
+{{partit resultats eleccions|blanc|Atres| |1.780|-|12,01}}
 {{partit resultats eleccions|blanc|[[Vot en blanc|En blanc]]||348|-|2,3}}
 {{fi resultats eleccions|14.816|21}}
@@ Llínea 105: / Llínea 93: @@
 == Monuments i llocs d'interés ==]
-* '''Conjunt històric-artístic de la Vila'''. Trobem el núcleu, les [[muralles]] renaixentistes i l'església fortalea de l'Assunció, del [[gòtic català]].
+* '''Conjunt històric-artístic de la Vila'''. Trobem el núcleu, les [[muralles]] renaixentistes i l'església fortalea de l'Assunció, del [[gòtic valencià]].
 * '''[[Torre d'Aguiló]]'''. De planta quadrada, construïda en el [[segle XVI]], va formar part del sistema de vigilància costera contra la pirateria.
-* '''Torre de Dalt'''. Les torres d'horta són estructures annexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa.
+* '''Torre de Dalt'''. Les torres d'horta són estructures anexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa.
-* '''Torre de Baix o de Xauxelles'''. Es troba emmascarillada en la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit.
+* '''Torre de Baix o de Chauchelles'''. Es troba emmascarillada en la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit.
 * '''[[Torre del Charco]]'''. Torre guaita, de planta circular (segle XVI). Actualment es troba en una propietat privada.
@@ Llínea 117: / Llínea 105: @@
 * '''[[Torre de la Creu (La Vila Joyosa)|Torre de la Creu]]'''.
-* '''Torre la Torreta'''. Torre d'horta esmentada ya en documents de principis del segle XV, per la qual cosa va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila Joyosa.
+* '''Torre la Torreta'''. Torre d'horta nomenada ya en documents de principis del segle XV, per la qual cosa va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila Joyosa.
 * '''[[Torre Simeón]]'''. És una torre sentinela d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates.
@@ Llínea 141: / Llínea 129: @@
 == Gastronomia ==
-Els plats típics més destacables són: ''[[arròs al forn|arròs en fesols al forn]]'', ''la [[borreta de melva]]'', ''[[Paella|Paella Vilera]] '', ''pebrereta'', ''Sanc en ceba'', ''[[Olla en pilotes|olla en "tarongetes"]] (pilotes)'', ''polps a la vilera'', ''calder'', ''arròs en lluç'', ''arròs en ceba'', ''arròs en espinacs i aladroc'', i "[[coca escaldada]]".
+Els plats típics més destacats són: ''[[arròs al forn|arròs en fesols al forn]]'', ''la [[borreta de melva]]'', ''[[Paella|Paella Vilera]] '', ''pebrereta'', ''Sanc en ceba'', ''[[Olla en pilotes|olla en "tarongetes"]] (pilotes)'', ''polps a la vilera'', ''calder'', ''arròs en lluç'', ''arròs en ceba'', ''arròs en espinacs i aladroc'', i "[[coca escaldada]]".
 == Referències ==