Diferència entre les revisions de "Israel"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
'''Israel''' (en [[hebreu]]: יִשְרָאֵל, ''Yisrael'', en [[llengua àrap|àrap]]: إسرائيل, ''Isrā'īl''), oficialment l''''Estat d'Israel''' (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, ''Medinat Yisrael'', en àrap: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, ''Dawlat Isrā'īl''), és un [[Estat]] de l'[[Orient Mijà]], localisat a la regió oriental de la [[mar Mediterrània]]. Llimita en el [[Líban]] al nort, en [[Síria]] al nort-est, en [[Jordània]] a l'est i en [[Egipte]] al sur-est. [[Judea]], [[Samària]] i [[Gaza]] són territoris adjacents. A més, Israel controla una série de territoris a la riba oest del [[riu Jordà]]. Té costes al mar Mediterrànea, el [[golf d'Aqaba]] (o d'Elat), la [[mar Morta]] i el [[Llac de Tiberíades|mar de Galilea]].  
+
'''Israel''' (en [[hebreu]]: יִשְרָאֵל, ''Yisrael'', en [[llengua àrap|àrap]]: إسرائيل, ''Isrā'īl''), oficialment l''''Estat d'Israel''' (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, ''Medinat Yisrael'', en àrap: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, ''Dawlat Isrā'īl''), és un [[Estat]] de l'[[Orient Mijà]], localisat a la regió oriental del [[Mar Mediterràneu]]. Llimita en el [[Líban]] al nort, en [[Síria]] al nort-est, en [[Jordània]] a l'est i en [[Egipte]] al sur-est. [[Judea]], [[Samària]] i [[Gaza]] són territoris adjacents. Ademés, Israel controla una série de territoris a la ribera oest del [[riu Jordà]]. Té costes en el mar Mediterràneu, el [[golf d'Aqaba]] (o d'Elat), la [[mar Morta]] i el [[Llac de Tiberíades|mar de Galilea]].  
  
Anys després del naiximent del [[sionisme]] polític el 1897 i de la [[Declaració de Balfour de 1917]], la [[Lliga de Nacions]] va otorgar al [[Regne Unit]] el [[Mandat Britànic de Palestina]], després de la [[Primera Guerra Mundial]], i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judia [...] i el desenvoltament d'institucions d'autogovern, així com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."<ref>Artícul 2 [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/palmanda.asp The Palestine Mandate]. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]</ref> El novembre de 1947, després de la [[Segona Guerra Mundial]], les [[Nacions Unides]] van acordar la [[Partició de Palestina]], en un estat judio, un estat àrap, i una Jerusalem administrada per l'ONU.<ref>{{cite web |url=http://www.yale.edu/lawweb/avalon/un/res181.htm |publisher=Yale University |title=United Nations General Assembly Resolution 181 |accessdate=[[21 d'agost]] de [[2007]] |date=[[29 de novembre]] de [[1947]] |work=The Avalon Project}}</ref> Els líders sionistes van acceptar la partició pero els líders àraps la van rebujar, donant inici a la [[Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina]]. Israel va declarar la seua independència el 14 de maig de 1948, i els estats àraps veïns van atacar-la el dia següent. Des d'ales-hores, els països àraps i Israel han tingut diversos conflictes bèlics, i com a conseqüència, Israel controla més [[territoris ocupats per Israel|territoris]] dels que estan estipulats en els [[Acorts d'armistici àrap-israelians de 1949|Acorts d'Armistici de 1949]]. Algunes fronteres internacionals són disputades, pero Israel ha signat tractats de pau en [[Egipte]] i [[Jordània]], tot i que els esforços per resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit.
+
Anys després del naiximent del [[sionisme]] polític el [[1897]] i de la [[Declaració de Balfour de 1917]], la [[Lliga de Nacions]] va otorgar al [[Regne Unit]] el [[Mandat Britànic de Palestina]], després de la [[Primera Guerra Mundial]], i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judia [...] i el desenvoltament d'institucions d'autogovern, així com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."<ref>Artícul 2 [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/palmanda.asp The Palestine Mandate]. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]</ref> En [[novembre]] de [[1947]], després de la [[Segona Guerra Mundial]], les [[Nacions Unides]] acordaren la [[Partició de Palestina]], en un estat judio, un estat àrap, i una [[Jerusalem]] administrada per l'[[ONU]].<ref>{{cite web |url=http://www.yale.edu/lawweb/avalon/un/res181.htm |publisher=Yale University |title=United Nations General Assembly Resolution 181 |accessdate=[[21 d'agost]] de [[2007]] |date=[[29 de novembre]] de [[1947]] |work=The Avalon Project}}</ref>  
 +
 
 +
Els líders sionistes acceptaren la partició pero els líders àraps la rebujaren, donant inici a la [[Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina]]. Israel declarà la seua independència el [[14 de maig]] de [[1948]], i els estats àraps veïns la atacaren el dia següent. Des de llavors, els països àraps i Israel han tingut diversos conflictes bèlics, i com a conseqüència, Israel controla més [[territoris ocupats per Israel|territoris]] dels que estan estipulats en els [[Acorts d'armistici àrap-israelians de 1949|Acorts d'Armistici de 1949]]. Algunes fronteres internacionals són disputades, pero Israel ha signat tractats de pau en [[Egipte]] i [[Jordània]], tot i que els esforços per resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 18:45 3 oct 2010

Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael, en àrap: إسرائيل, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael, en àrap: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mijà, localisat a la regió oriental del Mar Mediterràneu. Llimita en el Líban al nort, en Síria al nort-est, en Jordània a l'est i en Egipte al sur-est. Judea, Samària i Gaza són territoris adjacents. Ademés, Israel controla una série de territoris a la ribera oest del riu Jordà. Té costes en el mar Mediterràneu, el golf d'Aqaba (o d'Elat), la mar Morta i el mar de Galilea.

Anys després del naiximent del sionisme polític el 1897 i de la Declaració de Balfour de 1917, la Lliga de Nacions va otorgar al Regne Unit el Mandat Britànic de Palestina, després de la Primera Guerra Mundial, i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judia [...] i el desenvoltament d'institucions d'autogovern, així com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."[1] En novembre de 1947, després de la Segona Guerra Mundial, les Nacions Unides acordaren la Partició de Palestina, en un estat judio, un estat àrap, i una Jerusalem administrada per l'ONU.[2]

Els líders sionistes acceptaren la partició pero els líders àraps la rebujaren, donant inici a la Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina. Israel declarà la seua independència el 14 de maig de 1948, i els estats àraps veïns la atacaren el dia següent. Des de llavors, els països àraps i Israel han tingut diversos conflictes bèlics, i com a conseqüència, Israel controla més territoris dels que estan estipulats en els Acorts d'Armistici de 1949. Algunes fronteres internacionals són disputades, pero Israel ha signat tractats de pau en Egipte i Jordània, tot i que els esforços per resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit.

Referències

  1. Artícul 2 The Palestine Mandate. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]
  2. «United Nations General Assembly Resolution 181». The Avalon Project. Yale University (29 de novembre de 1947). Consultat el 21 d'agost de 2007.