Diferència entre les revisions de "Pinyates"
(Text reemplaça - 'Tio o Tronc de Nadal' a 'Tió o Tronc de Nadal') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
|- | |- | ||
|} | |} | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]]) | * [http://www.lapaginademmm.com/tradi.htm Tradiciones de Navidad], (en [[castellà]]) | ||
Última revisió del 19:56 21 dec 2024
Les pinyates tenen el seu orige en China, a on en primavera, a l'inici de l'any chinenc, es portava a terme una cerimònia en la qual els chinencs elaboraven en paper la figura d'un bou, la cobrien en papers de colors i li penjaven alguns adorns en motius agrícoles.
Els colors de la figura simbolisaven les condicions en que es desenrollaria l'any sobre l'agricultura. Es omplien en cinc classes de llavors que caïen quan els mandarins li pegaven a la pinyata en vares de diferents colors. Quan ya estava buida, es cremava i la gent tractava d'obtindre part de les cendres considerant que donava bona sòrt per a tot l'any.
En passar esta costum a Europa, en Itàlia la varen utilisar per a les festes de Quaresma, donant-li un sentit religiós:
La pinyata està feta en una olla de fanc coberta en paper de colors lluents i representa al dimoni, que sol presentar al mal com algo cridaner per a que captive a l'home i caiga en la tentació.
La pinyata clàssica té sèt picos que representen als sèt pecats capitals: soberba, avarícia, luxúria, ira, gula, enveja i gos.
L'home que li pega a la pinyata representa la fe que deu ser cega, per això du una bena en els ulls. En l'ajuda de Deu, es destruïx al mal i aixina es descobrixen els fruts que hi ha dins de la pinyata i es deixen caure les gràcies de Deu.
El pal en que se li pega a la pinya representa a la força de la virtut que trenca en els falsos i enganyoses delectacions del món. Les virtuts que cal cultivar per a véncer els pecats capitals són: contra la soberba, la humiltat; contra l'avarícia, la magnanimitat; contra l'ira, la paciència; contra l'enveja, la generositat; contra la luxúria, la castitat; contra la gula, la templança; contra la perea, la diligència.
La farcidura de la pinyata és símbol de l'amor de Deu perque en trencar en el mal, s'obtenen els bens anhelats; és símbol d'esperança perque tots veuen cap a dalt, en els ulls posats en el cel que és d'a on vindrà el premi celestial
D'Itàlia, la costum de trencar pinyates en Quaresma va aplegar a Espanya i els espanyols varen organisar una festa el primer dumenge de quaresma. a la que varen cridar "Ball de la pinyata". Trencar la pinyata a l'inici de la Quaresma, simbolisava el desig d'acabar en el mal en la pròpia vida, la conversió del cor per a tornar a Deu i rebre els bens eterns.
A principis del sigle XVI, esta tradició era desconeguda en Amèrica. No obstant, en Mèxic, els indis mayes, que agradaven molt del deport, tenien un joc en el que tractaven de trencar en els ulls embenats un gorc de fanc ompli de chocolate que es balancejava detinguda d'una corda. Als flares evangelizadors se'ls va ocórrer que serviria de catequesis el donar un sentit religiós al joc del gorc, ensenyant-los el significat religiós de les pinyates i promovent que es trencaren durant el temps de advent com un complement a les festes de les posades i en el mateix sentit de conversió que li donaven els europeus.
És usual que una pinyata s'òmpliga en frutes de la temporada decembrina: cacahuates, jícamas, taronges, llimes, tejocotes, canyes, i en ocasions se li agreguen coses dolces.
També existix un atre tipo de pinyates, a les que se'ls crida "de trampa" reblixes en farina, confeti o "aigua florida".
Atres tradicions nadalenques són: