Diferència entre les revisions de "Casca"
Llínea 79: | Llínea 79: | ||
* [[Tortell de Reixos]] | * [[Tortell de Reixos]] | ||
− | ==Enllaços externs== | + | == Enllaços externs == |
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/Casca Casca - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)] | * [https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/Casca Casca - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)] |
Última revisió del 11:34 21 dec 2024
La casca és un dolç de massapà (sucre i armela mòlta) en forma de serp que, en realitat, representa a l'anguila valenciana. La farcidura està feta de moniato confitat, carabassa o rovell d'ou, encara que hi ha qui ha innovat afegint ingredients com a merengue i canella.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) definix la casca, com:
Ademés, inclou unes observacions:
La casca també es presenta com un pastiç redó de massapà, és un dolç típic de la cuina valenciana fet de rovell d'ou i pot portar melada, cabell d'àngel, fruita o moniato confitat. La casca sol portar dins llepolies o monedes de chocolate per als chiquets.
Orige[editar | editar còdic]
Les primeres referències ad este dolç es remonten al sigle XV. Despuix, la seua popularitat creix a partir de principis del XX quan es popularisa per la festivitat dels Reixos. Un regal típic que els padrins regalaven als seus fillols i que sempre devia anar acompanyat d'una caixa. Esta és un atre element principal de la Casca, puix es decora en tot tipo de detalls i s'elabora solament una volta en l'idea de que cada any es reutilise i passe de generació en generació.
Tradició[editar | editar còdic]
La Safor i la Ribera Baixa són dos de les comarques a on més s'aferren ad esta tradició en l'objectiu de que no desaparega. En algunes pasticeries de Gandia o Sueca, per eixemple, es pot comprar este dolç típic valencià.
La tradició de menjar casca el dia de reixos ha anat substituint-se per la de menjar roscó, d'orige francés, encara que en moltes pasticeries encara venen casques i són més venudes que el roscó en certs llocs com Sueca, a on no s'ha perdut la tradició.
En algunes poblacions, quan el rei entrava en la casa en els regals, el chiquet recitava un verset davant d'ell que havia deprés per a l'ocasio:
Senyor rei,
Yo estic ací,
Casques i avellanes,
Tot per a mi,
I vosté vaja-se'n
Pel seu camí.
Llavors, el rei li deixava els regals i se n'anava.
Atres tradicions nadalenques són:
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Casca - Diccionari General de la Llengua Valenciana - Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)
- Casca del dia de Reixos
- La recuperación de la casca valenciana
- La Casca, dolç genuï valencià - Accio Nacionalista Valenciana
- La Casca, o la Navidad valenciana en extinción - Valencia Plaza
- El dulce valenciano del Día de Reyes - Valencians Info
- La Casca, dolç típic valencià
- La Casca, el roscón de Reyes valenciano - Valencia Secreta
- Tradiciones de Navidad, (en castellà)