Diferència entre les revisions de "Associació Cultural Cardona Vives"

Última revisió del 11:26 16 nov 2024

Logotip de l'Associació Cardona i Vives, autor Vicent Saura Pitarch

L'Associacio Cultural Cardona Vives fon fundada en Castelló de la Plana en l'any 1982 per un grup d'intelectuals i amants de la cultura valenciana, que cregueren convenient crear una entitat cultural que prenent el nom d'eixe gran patrici castellonenc que fon En Joan Batiste Cardona i Vives, conreara, defenguera i deixara constància en les terres de Castelló, de l'immens amor que des de l'associació professen ad eixa cultura milenària, la valenciana, de la que presumint en orgull pretenen viure en tota la dignitat que es mereix.

Història[editar | editar còdic]

En l'any 1982 fon creada l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló, per un grup de persones, participants en la seua fundació, recordem els noms de Josep Mª Guinot, José María Escuín, Víctor Bort Casanova, Vicent Insa, Lleopolt Penyarroja, Eliseo Forcada i atres fills de les comarques castellonenques.

Joan Batiste Cardona i Vives[editar | editar còdic]

Artícul principal → Joan Batiste Cardona i Vives.

L'Associació Cultural prengué el nom del gran patrici castellonenc, Joan Batiste Cardona i Vives, un home religiós i de bon cor que donà tot lo que ell tenia per a ajudar al poble castellonenc i a la propia ciutat de Castelló.

Josep Maria Guinot[editar | editar còdic]

Portada d'un eixemplar de la revista Renou

Artícul principal → Josep Maria Guinot.

La Cardona Vives, encara que han segut moltíssimes les personalitats que pertanyien, està estretament vinculada a En Josep Maria Guinot i Galán, la senyera de la Cardona Vives, el pare espiritual de la valenciania, la llum que guia a tots ad aquells que des de les raïls de ser valencians volem a la nostra terra, casi tant com ell.

El currículum d'este homenot, que fon el primer personage guardonat en un dels Fadrins-Cardona Vives que a començaments d'estiu i des de fa ya uns anys otorga l'associació, és immens, encara que hi ha que senyalar breument unes senyes sobre la seua biografia com són la seua condició de Canonge de Sogorp-Castelló, el seu Doctorat en Teologia, la seua titulació universitària com a filòlec, les seues decenes d'anys eixercint com a catedràtic d'Institut en el Francesc Ribalta de Castelló, o en Albacete, inclús en la mateixa Barcelona, els seus llibres de religió venuts en tota Espanya i Iberoamèrica, i la seua extensa obra lliterària i llingüística, de la que destaca la seua Gramàtica i Fonètica de la llengua valenciana, en fi un currículum extensíssim, pero al que hi ha que fer menció per a situar-se en unes mínimes condicions per a poder conéixer la flama de dignitat que irradia el cor d'este home naixcut en la Serra d'Espadà en la localitat d'Artana, cor i cap de la cultura valenciana.

1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.

'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX' (Valéncia, 2005), per Mª Teresa Puerto Ferre

Activitats[editar | editar còdic]

Premis Fadrí

Reconeiximent de la RACV

La Cardona Vives edita una revista nomenada Renou, també organisa excursions culturals a qualsevol part del Regne de Valéncia, conferències i cursos de cultura i llengua valenciana. Anualment, entrega els Premis Fadrí ad aquelles entitats o personages que en la seua trayectòria han defés la llengua i la cultura valencianes. Destacant entre tots ells, el premi Fadrí En Josep Maria Guinot a les lletres valencianes.

Presidents[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Cites[editar | editar còdic]

Sobre les Bases ortogràfiques del 32, nomenades Normes de Castelló:

Les mal dites Normes de Castello (les portaren a Castello nomes per a que les firmaren unes quantes persones i sense reunir-se els firmants en cap lloc) son de clara inspiracio catalanista i casi una copia de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans. Les firmaren: dos entitats culturals, una corporació, un seminari, huit societats valencianistes i cinquantados senyors que, baix enorme pressio i degut a l'anarquia del moment, pensaren que la firma era un mal menor i una prova de transigencia a unes bases provisionals.

Revista Renou, nº 50. Novembre 2004)

Sobre les Normes d'El Puig:

Les Normes de "El Puig" o de la Real Academia de Cultura Valenciana foren confeccionades per un grup de filolecs valencians de l'Academia i de Lo Rat Penat, despres d'un conciençut estudi, tenint en conte la fonetica valenciana i la tradicio. El 7 de març de 1981, en el Monasteri d'El Puig, foren consensuades i firmades per més d'un miller de prestigiosos erudits i certificades notarialment.