Diferència entre les revisions de "Venus (planeta)"
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
|----- | |----- | ||
|} | |} | ||
| − | '''Venus''' és el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des d'el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)|Venus]], la deesa [[Antiga Roma|romà]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència lo planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos son similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'òrbita de Venus es una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència. | + | '''Venus''' és el segon [[planeta]] del [[Sistema Solar]] en orde de distància des d'el [[Sol]], i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a [[Venus (mitologia)|Venus]], la deesa [[Antiga Roma|romà]] del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència lo planeta germà de la [[Terra]], ya que els dos son similars en quant a tamany, [[massa]] i composició. L'òrbita de '''Venus''' es una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència. |
| − | Al trobar-se Venus més prop al Sol que a la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans del atre o després del ocàs. A pesar d'això, quan Venus es més brillant pot ser vist durant lo dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres son la Lluna i el Sol). Venuses normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan es visible en el cell nocturn, es l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna. | + | Al trobar-se '''Venus''' més prop al [[Sol]] que a la [[Terra]], sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del [[Sol]] (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la [[Terra]] es poden vore solament unes quantes hores ans del atre o després del ocàs. A pesar d'això, quan Venus es més brillant pot ser vist durant lo dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres son la Lluna i el [[Sol]]). Venuses normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'[[estrela]] de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan es visible en el cell nocturn, es l'objecte més brillant del firmament, a part de la [[Lluna]]. |
| − | Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments al cell eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus es una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una menuda creu davall, utilisat també per a denotar el sexe femení. | + | Per este motiu, '''Venus''' va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments al cell eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de '''Venus''' (vore Calendari maya). El símbol del planeta '''Venus''' es una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una menuda creu davall, utilisat també per a denotar el sexe femení. |
| − | El adjectiu venusià es comunment usat per a Venus, encara que es etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. Es junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris. | + | El adjectiu venusià es comunment usat per a [[Venus]], encara que es etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. Es junt a la [[Terra]] (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del [[Sistema Solar]] en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris. |
[[Categoria: Planetes]] | [[Categoria: Planetes]] | ||
| + | [[Categoria:Sistema Solar]] | ||
Revisió de 18:21 4 març 2010
| Venus observat per la sonda estadounidense Pioneer Venus. | |||||||
| Característiques orbitals | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dist. media del Sol | 0,72333199 UA | ||||||
| Dist. media del Sol | 108.208.930 km | ||||||
| Excentricitat | 0,00677323 | ||||||
| Periodo orbital (sideral) | 224,701 dies | ||||||
| Periodo orbital (sinòdic) | 583,92 díes | ||||||
| Velocitat orbital media | 35,0214 Km/s | ||||||
| Inclinació | 3,39471° | ||||||
| Número de satèlits | 0 | ||||||
| Característiques físiques | |||||||
| Diàmetro equatorial | 12.103,6 km | ||||||
| àrea superficial | 4,60 × 108 km² | ||||||
| Massa | 4,869 × 1024 kg | ||||||
| Densitat media | 5,24 g/cm³ | ||||||
| Gravetat superficial | 8,87 m/s² | ||||||
| Periodo de rotació | -243,0187 días (moviment retrògrat(en sentit de les manetes del rellonge vist des de el polo nort)) | ||||||
| Inclinació axial | 2,64° | ||||||
| Albedo | 0,65 | ||||||
| Velocitat de escape | 10,36 km/s | ||||||
| Temperatura superficial |
| ||||||
| (*temp. mín. referent a la temperatura sobre núvols) | |||||||
| Característiques atmosfèriques | |||||||
| Pressió atmosfèrica | 9321,9 KPa | ||||||
| Diòxit de carbono | 96% | ||||||
| Nitrogen | 3% | ||||||
| Diòxit de sofre | 0,015% | ||||||
| Vapor de Aigua | 0,002% | ||||||
| Monòxit de carboneu | 0,0017% | ||||||
| Argó | 0,007% | ||||||
| Heli | 0,0012% | ||||||
| Neó | 0,0007% | ||||||
| Sulfur de carboneu | Traces | ||||||
| Clorur d'hidrogen | Traces | ||||||
| Fluorur d'hidrogen | Traces | ||||||
| Comparació en la Terra | |||||||
| 250px | |||||||
Venus és el segon planeta del Sistema Solar en orde de distància des d'el Sol, i el quart en quant a tamany (de menor a major). Reu el seu nom en honor a Venus, la deesa romà del amor. Es tracta d'un planeta de tipo terrestre o telúric, cridat en freqüència lo planeta germà de la Terra, ya que els dos son similars en quant a tamany, massa i composició. L'òrbita de Venus es una elipse en una excentricitat de manco del 1%, pràcticament una circunferència.
Al trobar-se Venus més prop al Sol que a la Terra, sempre es pot trobar, aproximadament, en la mateixa direcció del Sol (la seua major elongació es de 47,8º), per lo que des de la Terra es poden vore solament unes quantes hores ans del atre o després del ocàs. A pesar d'això, quan Venus es més brillant pot ser vist durant lo dia, sent u dels tres únics corps celests que poden ser vists tant de dia com de nit (els atres son la Lluna i el Sol). Venuses normalment conegut com l'estrela de matí (Estrelot del Alba) o l'estrela de la vesprada (Estrelot Vespertino) i, quan es visible en el cell nocturn, es l'objecte més brillant del firmament, a part de la Lluna.
Per este motiu, Venus va deure ser ya conegut des de els temps prehistòrics. Els seus moviments al cell eren coneguts per la majoria de les antigues civilisacions, adquirint importància en quasi totes les interpretacions astrològiques del moviment planetari. En particular, la civilisació Maya va elaborar un calendari religiós basat en els cicles de Venus (vore Calendari maya). El símbol del planeta Venus es una representació estilisada del espill de la deesa Venus: un círcul en una menuda creu davall, utilisat també per a denotar el sexe femení.
El adjectiu venusià es comunment usat per a Venus, encara que es etimològicament incorrecte. El verdader adjectiu del llatí, venèreo, no s'usa perque l'accepció moderna de la paraula l'associa en les malalties de transmissió sexual. Es junt a la Terra (deesa Gea de la antiguetat) l'únic planeta del Sistema Solar en nom femení, a part de dos dels planetes nanos, Ceres i Eris.