Diferència entre les revisions de "Dia"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Duracioterratututu.png|thumb|right|400px|Duració d'un dia en la [[ | + | [[Image:Duracioterratututu.png|thumb|right|400px|<center>Duració d'un dia en la [[Terra]], d'acort a la [[Latitut|latitut]].</center>]] |
| − | Se nomena '''dia''' (del [[llatí]] ''dies''), al lapse qeu tarda la [[ | + | Se nomena '''dia''' (del [[llatí]] ''dies''), al lapse qeu tarda la [[Terra]] des de que el [[sol]] està en el punt més alt sobre el horiçont hasda que torna a estar-ho. Es tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué el home- encara que el desenroll de la [[Astronomia]] ha mostrat que, dependent d ela referència que se gaste per a medir un gir, es tracta de temps solar o d etems sidèreu -el primer pren com a referència al [[Sol]] i el segon pren com a referència a les [[Estrela|estreles]]-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a [[Dia solar mig]], base del temps civil, que es vidiix en 24 hores, de 60 [[Minut|minuts]], de 60 [[Segon (Unitat de temps)|segons]], i dura, per tant, 86.400 segons. |
== Dia solar mig == | == Dia solar mig == | ||
| − | És el gastat per a tots els assunts cotidians. Es definix com a el lapse que emplea el Sol en culminar dos voltes consecutives en el meridià del observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons. | + | És el gastat per a tots els assunts cotidians. Es definix com a el lapse que emplea el [[Sol]] en culminar dos voltes consecutives en el meridià del observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons. |
| − | En la mateixa referència, el Sol, se té el [[Any tropical|any tropical]] o any tròpic, lapse que demora la | + | En la mateixa referència, el [[Sol]], se té el [[Any tropical|any tropical]] o any tròpic, lapse que demora la [[Terra]] en son moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, n any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos. |
== Dia sidèreu == | == Dia sidèreu == | ||
| − | També dit un dia sideral, és el lapse entre dos trànsits sucesius del [[Equinocci|equinocci]] mig o, de manera equivalent, és el lapse entre dos culminacions succesives d'una estrela en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el [[Punt Àries]] atraviessa el seu meridià. | + | També dit un dia sideral, és el lapse entre dos trànsits sucesius del [[Equinocci|equinocci]] mig o, de manera equivalent, és el lapse entre dos culminacions succesives d'una [[estrela]] en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el [[Punt Àries]] atraviessa el seu meridià. |
| − | En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en tron al seu eix respete al Sol, pero respecte a els estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficent bona del valor del dia sidèreu | + | En un any tròpic la [[terra]] dona 365,242189 voltes en tron al seu eix respete al [[Sol]], pero respecte a els estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficent bona del valor del dia sidèreu |
* 1 any tròpic = 365,242189 dies = 8.765,8125 hores | * 1 any tròpic = 365,242189 dies = 8.765,8125 hores | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
En astronomia observacional s'utilisa el temps sidèreu. Suposem que hui alineem una estrela i anotem la hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans. | En astronomia observacional s'utilisa el temps sidèreu. Suposem que hui alineem una estrela i anotem la hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans. | ||
| − | Per atra part, n'hi ha que distinguir entre el periodo de rotació de la Terra respecte a les estreles i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser el equinocci mig un puntmòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles. | + | Per atra part, n'hi ha que distinguir entre el periodo de rotació de la [[Terra]] respecte a les [[estreles]] i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser el equinocci mig un puntmòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles. |
== Dia com a concepte contraposat a nit == | == Dia com a concepte contraposat a nit == | ||
| − | També se coneix com a dia, de manera genèrica, al lapse que vasde la eixida del Sol a el seu ocàs. La refracció en la atmòsfera terrestre motiva que se veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum. | + | També se coneix com a dia, de manera genèrica, al lapse que vasde la eixida del [[Sol]] a el seu ocàs. La refracció en la atmòsfera terrestre motiva que se veja llum quan el [[Sol]] no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum. |
== Dies de la semana == | == Dies de la semana == | ||
| − | En el [[calendari gregorià]], un dia és la sèptima part d'una [[semana]]. Cada dia d'una semana té nom diferents, consecutiu i cíclic: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissabte]] i [[dumenge]]. | + | En el [[calendari gregorià]], un dia és la sèptima part d'una [[semana]]. Cada dia d'una [[semana]] té nom diferents, consecutiu i cíclic: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissabte]] i [[dumenge]]. |
== Veja's també == | == Veja's també == | ||
Revisió de 15:52 4 març 2010
Se nomena dia (del llatí dies), al lapse qeu tarda la Terra des de que el sol està en el punt més alt sobre el horiçont hasda que torna a estar-ho. Es tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué el home- encara que el desenroll de la Astronomia ha mostrat que, dependent d ela referència que se gaste per a medir un gir, es tracta de temps solar o d etems sidèreu -el primer pren com a referència al Sol i el segon pren com a referència a les estreles-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a Dia solar mig, base del temps civil, que es vidiix en 24 hores, de 60 minuts, de 60 segons, i dura, per tant, 86.400 segons.
Dia solar mig
És el gastat per a tots els assunts cotidians. Es definix com a el lapse que emplea el Sol en culminar dos voltes consecutives en el meridià del observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons.
En la mateixa referència, el Sol, se té el any tropical o any tròpic, lapse que demora la Terra en son moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, n any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos.
Dia sidèreu
També dit un dia sideral, és el lapse entre dos trànsits sucesius del equinocci mig o, de manera equivalent, és el lapse entre dos culminacions succesives d'una estrela en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el Punt Àries atraviessa el seu meridià.
En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en tron al seu eix respete al Sol, pero respecte a els estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficent bona del valor del dia sidèreu
- 1 any tròpic = 365,242189 dies = 8.765,8125 hores
- 1 any sidèreu = (8.765,8125 h/366,242189) = 23,9345 hores.
El dia sidèreu resulta ser algo menor de 24 hores: 23 h 56 min 4 s, aproximadament.
En astronomia observacional s'utilisa el temps sidèreu. Suposem que hui alineem una estrela i anotem la hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans.
Per atra part, n'hi ha que distinguir entre el periodo de rotació de la Terra respecte a les estreles i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser el equinocci mig un puntmòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles.
Dia com a concepte contraposat a nit
També se coneix com a dia, de manera genèrica, al lapse que vasde la eixida del Sol a el seu ocàs. La refracció en la atmòsfera terrestre motiva que se veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum.
Dies de la semana
En el calendari gregorià, un dia és la sèptima part d'una semana. Cada dia d'una semana té nom diferents, consecutiu i cíclic: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i dumenge.