Diferència entre les revisions de "Xeresa"
Llínea 82: | Llínea 82: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Xeresa}} | {{commonscat|Xeresa}} | ||
− | *[https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor] | + | |
+ | * [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor] | ||
{{Municipis de La Safor}} | {{Municipis de La Safor}} |
Última revisió del 11:47 7 nov 2024
Xeresa (en castellà Jeresa), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en la part septentrional de la Safor. La superfície del terme és en la seua major part montanyosa, en predomini de les roques calcàrees i plecs d'orientació este-oest. El poble està edificat en terreny pla, rodejat de monts que formen un arc. A l'oest del terme es troba el massiç del Mondúver (841 m).
El clima és clima mediterràneu, en hiverns suaus i estius calorosos.
Des de Valéncia s'accedix a esta localitat, per carretera, a través de la N-332. Conta, ademés, en una eixida d'autopista AP-7.
Localitats limítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal llimita en les següents localitats:Bàrig, Benifairó de la Valldigna, Gandia, Xeraco,Tavernes de Valldigna i Simat de Valldigna, totes elles de la província de Valéncia.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Josep Peiró Chulià | PSPV-PSOE |
1983 - 1987 | Josep Peiró Chulià | PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | Antoni Vicent Moscardó Mascarell | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | Antoni Vicent Moscardó Mascarell | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | Cipriano Fluixà Castelló | UV |
1999 - 2003 | Cipriano Fluixà Castelló | UV |
2003 - 2007 | Cipriano Fluixà Castelló (2003-2005) Dimissió
José Ferragud Bou (2005-2006) Dimissió Rosa Maria Cardona Aparisi (2006-2007) |
PP |
2007 - 2011 | Tomàs Ferrandis Moscardó | BLOC |
2011 - 2015 | Tomàs Ferrandis Moscardó | Compromís |
2015 - 2019 | Tomàs Ferrandis Moscardó | Compromís |
2019 - 2023 | Ana Isabel Peiró Canet | Compromís |
2023 | Ana Isabel Peiró Canet | Compromís |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en 2.244 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1860 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 | 2020 | 2022 | |||||
973 | 1114 | 1.259 | 1.520 | 2.022 | 2.125 | 2.073 | 2.108 | 2.130 | 2.004 | 2.003 | 1.882 | 2.291 | 2.197 | 2.244 |
Economia[editar | editar còdic]
El cultiu de regadiu està dedicat al taronger i el de secà a oliveres i garroferes. Per la seua banda, la ganaderia no revist cap importància, mentres que l'indústria es reduïx a almagasenament i exportació de taronges.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Xeresa
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Xeresa
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Xeresa.
Municipis de La Safor | |
---|---|
Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa |