Diferència entre les revisions de "Idioma balear"
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
{{Cita|''Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente.''|[[Francesc Carreras i Candi]], Barcelona, 1862-1937}}. | {{Cita|''Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente.''|[[Francesc Carreras i Candi]], Barcelona, 1862-1937}}. | ||
| − | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Anex:Bibliografia del balear]] | * [[Anex:Bibliografia del balear]] | ||
Última revisió del 09:48 4 nov 2024
| Balear Baléà | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya |
| Regió: | Illes Balears |
Parlants:
|
600.500 parlants
|
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Itàlica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | - |
| Regulat per: | Acadèmi de Sa Llengo Baléà |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | - |
| ISO 639-2 | - |
| ISO/FDIS 639-3 | - |
| SIL | - |
| |
| vore també: llengua | |
El balear (també conegut per les seues denominacions locals mallorquí, eivissenc o menorquí) (baléà, sa llengo baléà en balear) és la llengua pròpia de les Illes Balears que conta en 600.500 parlants, dels quals 362.500 són parlants habituals. Conta en gramàtica pròpia des de l'any 1694. Cal constatar que la llengua balear naixqué aproximadament pel sigle XI.
Els dialectes de l'Idioma Balear son: el Mallorquí en Mallorca, l'Eivissenc en les Illes Pitiuses formades per Eivissa i Formentera i el Menorquí en l'illa de Menorca.
Història
Substrat llingüístic del balear
Els fenicis varen dur la seua cultura i la seua llengua a les illes, que es varen convertir en el port principal des del qual es llançarien expedicions per a fundar atres colónies fenicies en les costes de la Península Ibèrica: Cartagena, Màlaga, Adra, Càdis, etc. Les desinències -ITX , -UTX , -ITXOL (Fornalutx, Ferrutx, Andraitx, Felanitx, Favaritx, Costitx, Caymaritx, Portitxol, Andritxol, etc.) són d'influència fenicia.
En els barcos fenicis també varen aplegar els hebreus, d'els qui s'han mantingut certes costums fins a l'actualitat com la forma de celebrar la Pasqua. Algunes paraules d'orige hebreu són Magalluf, Galilèa, robiol, crespell, barriona, Bet, pasco, matrac, etc.
Despuix varen aplegar els grecs, d'els qui varen quedar paraules com Artà, Pantalèu, rovélla / rohélla, estàda, atapins, gelós, flayra, etc.
Varis sigles despuix, en l'any 123 a.C. varen aplegar els romans baix el mando de Quint Cecilio Metelo. Els romans varen repoblar àrees de Lluch Majó i de Campos en ibers procedents de la península. Per açò, certes paraules iberes varen passar a formar part del substrat del balear, com és el cas de: pitxé, jac, mendía, garau, garí, sèrra, hostal, galant, llogué, mondragó, etc.
L'assimilació del llatí per part dels balears tardaria més de 400 anys. Açò se sap per la Encíclica del bisbe Sever de Menorca, que dia que els noms de les dònes de Balears en el sigle V eren de procedència grega. La crisis d'eixe sigle no va afectar a les Balears precisament per tractar-se d'illes. En totes estes influències, l'idioma balear es va ser desenrollant, en una fonètica en molt influència del grec.
Extensió del balear
El balear és una llengua parlada en les Illes Balears. No obstant està disputada la consideració del balear com a llengua o varietat dialectal del català. La corrent que considera que en la Comunitat Valenciana, Illes Balears i Aragó es parla una varietat del català es denomina pancatalanisme.
Lliteratura
- Ramon Llull
- Anselm Turmeda
- Tomas Aguiló y Cortês
Dialectes del Balear
Mallorquí
Se caracterisa, entre atres característiques pròpies, per la pronunciació en vocal neutra d'algunes e tòniques, per la no adquisició de o que en l'escritura es finalisa per a la primera persona del singular del present d'indicatiu (pens, deman) i per l'eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia (histori, presenci). També per la reducció de les combinacions gua i qua en go i co, sobretot si van en sílaba àtona: aigo, llengo, gordar, coranta, corema... i l'apostrofació del relatiu i la conjunció al començar la següent paraula en vocal. El seu factor més característic és l'us dels artículs salats es, sa, ets (abans de vocal o h), ses, s, so i sos (els dos últims despuix de la preposició emb), excepte en Pollença. També es caracterisa per les diferències en els verps com en el gerundi (moguent, venguent... que finalisen en guent) i en l'adició del complement directe al final dels verps a on se suprimix la r final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là). Ademés té una enorme cantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han passat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'Espanya a causa de la seua insularitat: Al·lot, cotxo, sebre, gonelles, trunyella, missè, manascal, etc. En els noms i en els monosílaps, la "erre" final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició.
Eivissenc
Parlat en les illes Pitiuses (Eivissa i Formentera). Hi ha tres varietats: la pròpia de la ciutat d'Eivissa, la que es parla en la part occidental de l'illa i la parlada en la part oriental i en l'illa de Formentera. Esta divisió en tres varietats se deu a dos criteris distints: u per pronunciació i un atre per lèxic. A nivell de pronunciació hi ha una diferència entre l'eivissenc occidental i el del restant de les dos illes. En l'eivisenc occidental no s'usa la vocal neutra en posició tònica, característica pròpia de les parles balears, usant-se la e oberta. A nivell de lèxic hi ha una diferenciació entre la ciutat d'Eivissa i el restant de l'illa més Formentera. La capital té algunes paraules pròpies i atres les pronuncia de forma diferent. De la combinació d'estos dos criteris sorgix la divisió llingüística de les dos illes en tres varietats. Estes diferències són en tot cas mínimes i l'eivisenc és molt uniforme. En Formentera es diu també formenterer o formenterenc (formenterense).
És motiu d'estudi l'existència d'algunes característiques del valencià en l'eivisenc que no es troben ni en Mallorca ni en Menorca, ni en el nort de Valéncia en la península ibèrica, pero sí en el centre i sur de Valéncia, no obstant tot apunta a una influència de la variant dialectal mossàrap previ de la taifa de Dénia i al tradicional intercanvi comercial directament des d'Eivissa en la península a través de Dénia.
Menorquí
- Tancament de la o àtona en u.
- La i dèbil entre vocals se pert.
- Ensordiment de la ll: gúə (agulla), véə (vella), fúə (fulla), uréə (orella), páə (palla).
Cites
.
Vore també
- Anex:Bibliografia del balear
- Acadèmi de Sa Llengo Baléà
- Juan Vanrell Nadal
- Mikel Garau Rosselló
- Centre Cultural Mallorquí
- Grupo d'Acció Baléà
Enllaços externs
- Acadèmi de sa Llengo Baléà
- Gramatica de la Llengua Balear de S'Acadèmi de sa Llengo Baléà (2005)
- Artícul Llengua Balear en la wiki en balear S'Enciclopèdi
- Traductor en llínea de Balear-Castellà
- S'Enciclopèdi, la wiki en Llengua Balear
- Baleateca, en texts en balear
- Gramática de la lengua mallorquina (1835), por Juan José Amengual
- Blog en artículs en Balear
- Defensa del mallorquí, menorquí, eivissenc
- Es cò acuadó traducció d'Edgar Allan Poe
- Coordinadora d'Entidats Balearistes
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |