Diferència entre les revisions de "Ricart Garcia Moya"
Llínea 82: | Llínea 82: | ||
{{Cita|''Los Bofarull, artífices de la apropiación de 1852 y de inventarse lo de la Confederación catalano-aragonesa y la Gran Cataluña, también falsearon el contenido del Llibre del Repartiment de Valencia y, además, parieron arbitrariamente el catalán que los colaboracionistas obligan a estudiar a los valencianos actualmente; pues el valenciano està prohibido por la Generalidad del PP.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)}} | {{Cita|''Los Bofarull, artífices de la apropiación de 1852 y de inventarse lo de la Confederación catalano-aragonesa y la Gran Cataluña, también falsearon el contenido del Llibre del Repartiment de Valencia y, además, parieron arbitrariamente el catalán que los colaboracionistas obligan a estudiar a los valencianos actualmente; pues el valenciano està prohibido por la Generalidad del PP.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)}} | ||
− | {{Cita|''Las universidades de Valencia y Cataluña están ocupadas por un ejército de engreídos comisarios cuya misión es catalanizar el presente... y el pasado. Todo es catalán, todos eran catalanes. Citaré un ejemplo que, al azar, veo en la biblioteca de la Universidad de Alicante, donde declararse catalanista es sinónimo de 'culto y progresista'. En la colección 'Manuals de Filosofia' (Universitat Autonònoma de Barcelona, 2012), un tal Jaume Mesa trata de 'la Catalunya imperial del segle XIV' (p. 213), e introduce en ella a los valencianos notables, desde Arnau de Vilanova a St. Vicent Ferrer (p. 218). Todo se lo puede apropiar esa 'Cataluña imperial' de bricolage.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)}} | + | {{Cita|''Las universidades de Valencia y Cataluña están ocupadas por un ejército de engreídos comisarios cuya misión es catalanizar el presente... y el pasado. Todo es catalán, todos eran catalanes. Citaré un ejemplo que, al azar, veo en la biblioteca de la Universidad de Alicante, donde declararse catalanista es sinónimo de 'culto y progresista'. En la colección 'Manuals de Filosofia' (Universitat Autonònoma de Barcelona, 2012), un tal Jaume Mesa trata de 'la Catalunya imperial del segle XIV' (p. 213), e introduce en ella a los valencianos notables, desde Arnau de Vilanova a St. Vicent Ferrer (p. 218). Todo se lo puede apropiar esa 'Cataluña imperial' de bricolage.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)}} |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Revisió de 16:13 9 oct 2024
Ricart Garcia Moya | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Historiador i investigador | ||
Naiximent: | 1942 | ||
Lloc de naiximent: | Alacant, Regne de Valéncia, Espanya |
Ricart Garcia Moya és un historiador i investigador valencià naixcut en la ciutat d'Alacant en l'any 1942. Llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Investigador sobre l'història i la llengua valenciana. És professor d'ensenyança secundària.
Biografia
Ricart Garcia Moya és llicenciat en Belles Arts, historiador i Catedràtic d'Institut de Bachillerat en Alacant. Les seues investigacions i treballs sobre l'història valenciana i la llengua valenciana són de sobra conegudes.
És un articuliste prolífic en la prensa valenciana i espanyola en general. Ha colaborat en els diaris Información, La Verdad, Valencia Hui, Las Provincias, ABC, Diario 16, Heraldo de Aragón, Diario de Valencia, etc. En els seus artículs mai falta una abundant documentació i el sentit de l'humor.
Va viure molts anys fòra de la Comunitat Valenciana. Al tornar a Alacant en els anys 80, entrà en contacte en l'Associacio Defensora dels Interessos Alacantins (ADIA), de la que formaven part Josep Boronat, Antonia Vila i atres destacades personalitats valencianistes del sur de les terres valencianes del Regne de Valéncia.
L'investigador
Segons ell mateix comenta, en eixa época estava de moda negar les Armes Reals Valencianes. Casi per casualitat, va trobar un dibuix en el Museu del Louvre de París en el que apareixia Alfons el Magnànim en les barres, la Corona i el Rat Penat. Era un dibuix que encara no es coneixia i, a partir d'ahí és quan Ricart Garcia Moya escomençà a investigar sobre temàtiques valencianes en archius, biblioteques, etc. Trobà un camp de treball grandíssim que no ha abandonat fins a l'actualitat.
Lo ben cert és que Ricart Garcia Moya a lo llarc d'estes décades ha descobert documentació sobre l'història o la llengua valenciana que abans no es coneixia o es trobava perduda, o inclús, que estava manipulada per atres fonts interessades.
Es autor dels llibres d'investigació: Tratado de la Real Senyera (1993), editat per l'Ajuntament de Valéncia i que tracta sobre l'història i l'heràldica valenciana. Els atres dos llibres posteriors Historias del Idioma Valenciano (2003) aixina com el Diccionari historic del Idioma Valencià Modern (DHIVAM) (2008), estan dedicats a les investigacions sobre la llengua valenciana.
Les investigacions i publicacions de Ricart Garcia Moya solen incidir, entre atres aspectes, en la manipulació llingüística i històric-documental que el catalanisme o el castellanisme ve realisant des de fa décades a la llengua valenciana, a l'història valenciana o ad atres senyes d'identitat pròpies del poble valencià.
Publicacions
- Tratado de la Real Senyera (1993). Ed. Ajuntament de Valéncia
- Historias del Idioma Valenciano (2003).
- Diccionari historic del Idioma Valencià Modern, (DHIVAM) (2008).
- Cuando en Orihuela hablaban valenciano (2015)
- "Regles d'esquivar vocables". Nacionalismo y lexicografía (2015) ISBN: 978-84-686-5924-4.
És també molt destacable el seu treball sobre el Monasteri de Sigena d'Osca de l'any 2013, titulat Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena.
Ricart Garcia Moya també ha escrit i escriu artículs i colaboracions en diversos diaris, com: Información, La Verdad, Valéncia Hui, Las Provincias, ABC, Diario 16, Heraldo de Aragón i Diario de Valencia, entre atres.
Premis
- Premi Vinatea (1991), Categoria Individual, d'Amics de la Real Academia de Cultura Valenciana.
- Palma Dorada (1992), Ambit valencià, del Grup Cultural Ilicità (GCI)
- Premi Llealtat (2005) del Grup d'Accio Valencianista (GAV)
- Premi Fadrí (2008) de l'Associació Cardona Vives.
Cites
Enllaços externs
- Portal de Ricart Garcia Moya
- Pàgina en facebook de Ricart Garcia Moya
- Recopilació d'artículs de García Moya
- Banderes de quatre barres del “Saló de Corts” de la Generalitat Valenciana - Cultura Valenciana
- Presentacio del DHIVAM de Ricart Gª Moya en el Grup d'Accio Valencianista - Vídeo - Youtube
- DHIVAM en llínea - Softwarevalencia
- La veu catalana “vacances” no existix en idioma valencià - Cultura Valenciana